Quiosc

Diari de Girona

El futbolista que no volia jugar a beisbol

El Girona anuncia la cinquena cara nova d’aquest estiu, la del veneçolà Yangel Herrera, que arriba cedit pel Manchester City

Yangel Herrera, en un partit amb l'Espanyol de la passada temporada IVÁN TERRÓN/EUROPA PRESS

La Guaira és una ciutat menuda de Veneçuela, situada al nord de Caracas i oberta al mar Carib. Bona part dels seus 20.000 habitants veneren el beisbol, un dels esports més practicats en aquell país, que compta amb una lliga amb cara i ulls i esportistes que s’hi dediquen, de nivell. Allà, a La Guaira, hi va néixer fa 24 anys Yangel Herrera, a qui el seu pare, ja de ben menut, va intentar traslladar-li la seva passió pel beisbol. Sense cap mena d’èxit, això sí. Per més que ho intentés, no se’n sortia. Discussions, alguna plorera i més d’un disgust van aparèixer arran d’aquest tema, fins que tot va canviar. La separació dels seus pares es va traduir en una nova vida. Començant per un llarg viatge cap a l’est. A més de 500 quilòmetres, per instal·lar-se a Maturín. Una ciutat molt més gran, més poblada (mig milió d’habitants, pel cap baix) i amb una altra religió: el futbol. L’esport que finalment acabaria triant Yangel Herrera, qui sí que va jugar al Yankee Stadium, però no pas per colpejar la pilota amb un bat, sinó per fer-ho amb els peus. Del New York City a Espanya, on ha anat col·leccionant equips (Osca, Granada i Espanyol) per convertir-se en la cinquena cara nova d’aquest estiu d’un Girona que es continua reforçant.

«És un gran repte venir aquí i contribuir per ajudar l’equip en els objectius que es marcarà ara, que ha tornat a la Primera Divisió. En el terreny personal, em permet estar una temporada més a l’elit». Són declaracions del futbolista, que ja s’ha entrenat a les ordres de Míchel Sánchez i que avui, molt probablement, debutarà en l’amistós contra el Nàpols a Itàlia (18:30 h, Esport3). Arribar i moldre. Com Rodrigo Riquelme. Les dues incorporacions d’aquesta setmana, que se sumen a les tres de fa uns dies: Taty Castellanos, David López i Yan Couto. Ni de bon tros les últimes novetats, perquè la direcció esportiva continua amb una bona colla de carpetes al damunt de la taula per mirar de construir una plantilla amb cara i ulls.

Yangel Herrera acumula més d’un centenar de partits a Primera. Poc s’ho imaginava no fa pas massa anys enrere. Ja tenia assumit que de jugar a beisbol, res de res. Que el futbol era el seu esport preferit i que d’aptituds, en tenia per dedicar-s’hi de manera professional. El 2017 va ser un any especial. El que li va canviar la vida. Jugava al seu país, a Veneçuela, i va ser el Manchester City el club que s’hi va fixar. I no només això, sinó que decidia apostar per ell. A canvi d’una mica menys d’un milió d’euros, entrava a formar part d’un dels clubs més potents del planeta, però fins ara no ha acabat de guanyar-se un lloc a l’equip de Pep Guardiola amb qui, això sí, ha treballat algun estiu tot buscant destí. Les cessions s’han anat encadenant. Primer a Nova York i després a Espanya. Són 101 partits a Primera, 12 a la Lliga Europa i 11 gols entre totes dues competicions. Internacional amb el seu país, en categories absolutes i també en l’esglaó més elevat, aterra ara a Montilivi i ho fa de préstec fins al 30 de juny del 2023. «Vull seguir demostrant que tinc qualitats per jugar a Europa», assegura, al mateix temps que subratlla les seves ganes «d’estabilitzar-me», després de canviar sovint de destí. «Perquè això sigui possible he de fer les coses molt i molt bé», ho remata.

Migcampista físic, potent i vertical, és un jugador d’ampli recorregut i que, amb confiança, pot veure porteria. Un altre perfil per a Míchel, que va sumant efectius tot esperant més reforços en els propers dies. De moment, avui Yangel té l’opció de jugar els seus primers minuts amb la samarreta del Girona. Els primers de molts. No pas contra qualsevol equip, tot un Nàpols. L’oportunitat de seguir jugant a futbol, el que vol fer durant molts i molts anys i que té clar des que va pair que això del beisbol no era el que més patxoca li feia.

Compartir l'article

stats