Quiosc

Diari de Girona

Una porteria avesada als canvis

Marxa Ortolá, un dels vuit porters que ha incorporat el Girona des del 2016; només dos d’ells han jugat més de 30 partits

Ortolá aplaudeix l’afició abans d’un partit contra el Lugo a l’estadi. | MARC MARTÍ

El joc amb els peus, una de les seves especialitats, el va trair a Lezama. Ortolá, potser fruit de la confiança o qui sap per què, va enviar la pilota tard i malament, cap a la direcció equivocada, i això ho va aprofitar l’Amorebieta per marcar (1-0). Errada clamorosa i decisiva. Una taca, cap més, però suficient perquè Míchel Sánchez decidís que ja n’hi havia hagut prou i que després de sis titularitats consecutives, havia arribat el moment de canviar de nou. Aquesta és la breu aventura d’Ortolá sota pals i a la gespa. Fitxat el mes de gener del 2021, ha jugat ben poc però s’ha guanyat el respecte dins i fora del vestidor. Se’n destaca la seva companyonia i dedicació, i és una peça més de les que expliquen l’ascens a Primera aconseguit fa menys de dos mesos. Qualitats insuficients per continuar. Ahir es feia oficial el que ja se sabia des de feia uns dies. Se li ha rescindit el contracte que l’unia amb l’entitat de Montilivi fins al 2023 i ara es buscarà les garrofes lluny, a l’estranger, perquè s’incorporarà al KMSK Deinze, un club que competeix a la segona categoria de Bèlgica. Això què vol dir? Que el Girona haurà de fitxar un porter i té menys d’un mes per fer-ho. Cap novetat, tenint en compte els precedents més propers.

Gorka Iraizoz, en un entrenament. | GIRONA FC

El 2016, un any abans del primer ascens a la màxima categoria, se’n va anar Isaac Becerra i ho va fer deixant enrere 139 partits oficials. No hi ha cap altre porter amb més protagonisme al Girona comptant les seves aparicions, ja sigui a Primera, Segona o la ja desapareguda Segona B. S’obria llavors una nova etapa marcada pels interrogants. Sis anys després, el club ha fitxat un total de vuit porters. Només un d’ells continua. I n’hi ha dos que han superat la barrera dels 30 partits. La resta n’ha jugat menys o, fins i tot, ni ha debutat en competició oficial. L’excepció amb majúscules és la de Juan Carlos Martín, una de les cares noves durant l’estiu del 2019, època en la qual es va viure una autèntica revolució fruit del descens i la conseqüent arribada d’un grapat de diners a la caixa. El manxec just encetarà la seva quarta temporada i, de moment, ja acumula 110 partits, trepitjant cada cop de més a prop els registres de Becerra. Ara per ara, és l’únic porter que hi ha a la primera plantilla. Ha jugat més que Yassine Bounou, l’altre que presenta uns números considerables. L’ara futbolista del Sevilla va acumular 84 aparicions, sent el titular habitual en els dos anys passats a Primera. El marroquí ja fa un temps que no hi és. Sí Juan Carlos, qui espera competència.

Arijanet Muric, en un partit a Montilivi. | MARC MARTÍ

Des del 2016 fins ara, però, han anat passant més porters però cap d’ells s’ha arribat a consolidar. René Román va arribar al mateix temps que Bounou, però només va durar un curs i se’n va anar amb 22 partits en el seu comptador particular. Si fa no fa els mateixos que l’experimentat Gorka Iraizoz, que en va col·leccionar 23 en dues temporades, totes a la màxima categoria. Una mica més, 27, en va disputar Asier Riesgo, ja a Segona i on hi continua, encara que en aquesta ocasió defensant l’escut del Leganés.

Menor va ser la transcendència d’Arijanet Muric, cedit pel Manchester City i un invent que ni de bon tros va funcionar. Sis aparicions i gràcies, abans d’anar-se’n a l’hivern, just quan feia mig any que s’havia incorporat. També sis partits ha disputat Ortolá, que no començarà la Lliga després que ahir se li rescindís el seu contracte. Cal sumar-hi un altre porter: José Aurelio Suárez. Les lesions i la poca confiança dels entrenadors que han anat passant per la banqueta el van deixar a l’ostracisme. Cap partit oficial. Almenys amb el primer equip perquè amb el Peralada, quan hi havia un acord d’afiliació entre clubs, sí que va participar. Ara bé, després de tres cursos i mig, el seu protagonisme a la gespa, almenys a la de Montilivi va ser nul.

I ara què? Ja fa dies que Quique Cárcel va dir que es reforçarien totes les posicions, pel que es contemplava també presentar almenys una cara nova a la porteria. El mercat fa setmanes que es pentina i d’opcions se n’han temptejat algunes, no pas poques. Es va preguntar per Rubén Blanco, a qui el Celta ha acabat cedint a l’Olympique de Marsella. S’ha pentinat també la llista de jugadors lliures i és aquí on apareixen més noms, com els de Joel Robles o Kiko Casilla. Tanmateix, el Girona apreta per intentar convèncer Álvaro Fernández i també el seu club, l’Osca. Un perfil interessant i alhora un actiu a tenir en compte. Per qualitat i per edat, perquè només té 24 anys. El que passa és que més clubs el volen i n’hi ha un, el Getafe, que estaria disposat a fer un esforç considerable. Ara bé, des del Coliseum s’havia emparaulat també l’arribada de Fernando Pacheco, pel que no està clar que acabi fitxant a tots dos o que un d’ells continuï sense destí. Des de Montilivi ho segueixen. I ben atents.

Compartir l'article

stats