El Girona s’enfronta al Bolívar avui a Palamós en el penúltim test de pretemporada. Un partit que tindrà de gran al·licient el retorn del capità Àlex Granell dues temporades després de sortir de Montilivi. El Costa Brava també servirà per veure un altre retrobament especial. Serà el que protagonitzaran el president del Girona, Delfí Geli i l’entrenador del Bolívar, Antonio Carlos Zago, que van compartir vestidor a l’Albacete i fer una bona amistat el curs 1992-93 . Fa vint anys que no es veuen i trenta que es van conèixer a la Manxa, en l’històric Queso Mecánico, ja en l’era post Benito Floro que havia fet el salt al Reial Madrid. Geli hi vivia la seva segona temporada després de deixar el Barça i Zago hi va aterrar aquell estiu com un jove talent brasiler. De seguida es van fer i van establir una bona amistat. «En Delfí era més aviat tímid i una mica introvertit. Jo també sóc callat, reservat en el bon sentit, i no xerro gaire. Per això sempre estàvem junts. Anava sovint a sopar a casa seva i ell venia a casa. Ens vam unir molt i fer un gran grupet amb Zalazar i Catali, que eren els més bromistes del vestidor i tot el dia xerraven», descriu el tècnic brasiler del Bolívar trenta anys després. Ara es retrobaran a Palamós, l’un a la llotja i l’altre a la banqueta. «És important que els jugadors puguin continuar treballant i vinculats al futbol un cop es retiren» diu Zago. Pel que fa al partit, el brasiler subratlla la transcendència que té la gira europea del Bolívar, que dimecres va jugar a Porto contra el Boavista i avui ho fa amb el Girona. «És una oportúnitat única i poc habitual poder venir a jugar a Europa per a nosaltres. És important posar-nos a l’aparador i que es vegi que s’està fent una bona feina al Bolívar i a Bolívia. Són partits molt rellevants per al país», detalla Zago, que diu que Granell és «un líder» per al Bolívar i que reconeix que un dels seus somnis seria «entrenar a Europa» algun dia.
Geli i Zago es van conèixer fa tres dècades i des d’en fa dues que no es veuen. La darrera vegada va ser en un partit de Copa de la UEFA entre l’Alabès i el Besiktas (2002) en què el conjunt turc, amb Zago a l’onze, va eliminar els bascos, amb el saltenc. Abans, també s’havien enfrontat en un duel entre Altètic de Madrid i el Roma (1999), quan Zago era un dels líders del conjunt italià campió de Lliga, Coppa i Supercoppa el 2001. Zago va ser 37 cops internacional amb Brasil, amb qui va ser campió de la Copa Amèrica 1999 i només una fractura al turmell «al darrer partit de Lliga amb el Roma» li va impedir ser al Mundial de 2002. «Ja m’havien dit que seria a la llista definitiva», recorda. Sigui com sigui, aquells mesos a Albacete van unir dos jugadors, de la mateixa edat, que anys després signarien grans trajectòries i guanyarien títols, l’un amb l’Atlètic i l’altre amb el Roma. D’aquella època, Zago recorda «principalment» un partit: el 3-3 contra el Barça al Camp Nou. «Al quart d’hora ja perdíem 3-0. Era un equiparro. Tot i això vam fer un gol abans de la mitja part i a la represa jo vaig marcar el 3-2. Després Zalazar va empatar de falta al final. Quan vam arribar a Albacete, l’afició ens esperava per rebre’ns i felicitar-nos. Va ser molt bonic». Al gener del 1993 Zago va ser fitxat per l’empresa Parmalat, que el va enviar al Palmeiras, des d’on passaria primer al Kahisma Antlers japonès abans de fer el salt al Roma i viure els millors anys de la seva carrera. En aquell Albacete del 1992, també hi jugava Juan Carlos Balaguer, l’entrenador de porters del Girona i que també es retrobarà amb Zago demà a Palamós.
