És impossible predir quants gols farà Taty Castellanos a Primera aquesta temporada. Si més no, ha necessitat ben poc per convertir-se en un dels clars protagonistes de l’estiu al Girona. Arribar i moldre pel davanter argentí, una piconadora de cara a porteria, tot esperant veure’l en acció en un escenari molt més exigent com ho és la Primera Divisió. De moment, però, va fent. Respon a la confiança del seu entrenador, un Míchel Sánchez que està collant, i de quina manera, els seus homes quan s’acosta cada cop més l’estrena a Mestalla de la setmana vinent. Oblidat l’excessiu càstig contra el Nàpols a Castel di Sangro (3-1), l’interromput Trofeu Costa Brava celebrat anit a Palamós, va durar només 75 minuts però va servir per evidenciar la línia ascendent que dibuixa un equip encara en construcció, amb lesionats de llarga durada i fitxatges que han d’arribar. Però amb nouvinguts que ja suen la cansalada al damunt de la gespa i mecanismes que cada cop estan més assimilats. Ha après la lliçó Castellanos, que va obrir la llauna contra el Bolívar d’Àlex Granell. Un dia que va servir per veure en acció, ja d’entrada, a dues de les cares noves: Miguel Gutiérrez, molt ofensiu i atrevit, i un Yangel Herrera que, durant mitja hora, va anar de menys a més. Una jornada també finiquitada abans d’hora. La llum es va esfumar a tot Palamós i Sant Antoni de Calonge i l’estadi no se’n va escapar. Sense poder-ho solucionar a temps, es va donar per acabat el duel abans d’hora.
Descartat Valery per una sobrecàrrega, amb els lesionats habituals fora de combat i obligat a repartir minuts davant d’un cap de setmana atapeït, Míchel va apostar per un onze amb una barreja de teòrics titulars i jovenalla, com és el cas de Monjonell, Àlex Sala o l’elèctric Ureña. Ja fos amb una defensa de cinc o variant el dibuix amb el canvi de Yangel per Joel Roca, el domini va ser, sense cap mena de dubte, per a un Girona que va mimar la pilota però no tant com li hauria agradat pel pèssim estat de la gespa. Les arribades i ocasions es van anar succeint fins arribar al gol de Castellanos, fruit d’una bona conducció d’Ureña, una passada a l’espai cap a Miguel Gutiérrez i el xut d’aquest, que va escopir el pal, l’acabaria connectant l’ariet argentí amb el cap. Tercer gol en aquesta pretemporada pel Taty, que suma arguments per tenir presència a Mestalla. I això que una desena de minuts abans s’havia inventat una frivolitat davant el porter Cordano que a Míchel potser no li va fer gaire gràcia.
També ho provarien Àlex Sala, Ureña i el mateix Castellanos, sense massa sort. Però símptoma inequívoc, tanta arribada, del clar monopoli dels gironins, que van deixar sense cap mena d’opció un Bolívar apagat, intermitent, voluntariós però sense massa ingredients per cuinar alguna jugada amb cara i ulls.
Mitja hora i gràcies va allargar-se un segon temps molt més travat, marcat pels canvis a banda i banda, per la duresa d’un rival que va guanyar metres i va repartir més del que demana un partit amistós. També per la incomprensible errada del central Guitián, que es va fer el 2-0 en pròpia en el mateix escenari que, quan era jugador del Saragossa, va patir una golejada impossible d’oblidar (6-2) contra el Llagostera. Míchel, que tenia apamats els seus plans, va fer entrar Almansa,Pau Víctor i Biel Farrés. D’altres patums quedaven reservades per avui, que toca enfrontar-se al Saragossa. Més càrrega de minuts per afinar la posada a punt. Abans que s’apaguessin els llums i el Costa Brava quedés vist per sentència, algun detall més. Terrats buscant porteria i trobant la bona resposta de Cordano. I alguna arribada del Bolívar ben solucionada per una defensa en la qual Monjonell va aprovar i ho va fer amb nota. S’acosta la Lliga i el debut al camp del València està cada cop més proper, Castellanos afina la punteria per arribar-hi a to i el Girona millora partit a partit.
