Quiosc

Diari de Girona

GIRONA - SARAGOSSA (1-1)

L’hora de les proves i els invents s’ha acabat

El Girona posa el punt i final a la pretemporada amb un empat contra el Saragossa quan només falten set dies perquè estreni la Lliga a Mestalla i amb la plantilla encara en construcció

13

Les imatges del Girona - Saragossa David Aparicio

«A València hi anirem preparats». Ho diu Míchel convençut. El mateix que pica la cresta al seu equip. «Les errades ens penalitzen molt i ho hem d’ajustar», avisa. Ell, qui creu que, per anar bé, haurien d’arribar «sis fitxatges» des d’ara fins que el mercat d’estiu baixi la persiana. Però amb el que té a la plantilla, comptant els reforços que es puguin anunciar aquesta mateixa setmana, i amb l’ajuda dels joves de la base, està convençut que el Girona es presentarà a Mestalla, diumenge, i plantarà cara a tot un València. El primer capítol d’una temporada que preveu «bonica». Serà l’hora de la veritat. Hi haurà punts en joc i no valdrà a badar. S’ha acabat la preparació. Les celebracions per l’històric ascens ja queden lluny en el calendari i un mes després de posar-se de nou a pencar, l’equip ha anat acumulant càrrega de treball per presentar-se el més compactat i rodat possible a l’estrena. La pretemporada escrivia ahir el seu punt i final, deixant Míchel «content» i «satisfet», sobretot per haver sigut capaç de traslladar una idea al grup i de fer malabars tot repartint els minuts i els esforços, evitant lesions de gravetat. Els resultats són una anècdota, en aquestes circumstàncies. L’empat amb el Saragossa (1-1) a La Vinya es registrava menys de 24 hores després d’enfrontar-se al Bolívar a Palamós. Un empat. Un examen, el darrer, per treure’n moltes conclusions. De bones i també de millorables. En va prendre nota el cos tècnic.

«Aquesta mena de partits ens serveix per adonar-nos que si juguem bé som un equip que genera molt. Però que alhora, cada pèrdua ens pot penalitzar, pel que ens hem d’ajustar bé perquè la categoria no ens ho perdonarà». Parla amb coneixement de causa Míchel. A Itàlia, les badades van ser decisives contra el Nàpols. Un exemple. L’altre, més recent. Ahir els aragonesos s’avancen al darrer sospir amb un golarro d’Eugeni, però la falta d’Arnau sobre Chavarría era evitable. Un Arnau que va jugar a mig gas, amb alguna molèstia física que, tot i això, no encén pas cap alarma. Cert és que el Girona, gairebé sense benzina en els darrers minuts, va portar la batuta d’un duel força ensopit d’entrada, però que es va anar animant a mesura que avançava el cronòmetre i que hauria pogut caure a favor de qualsevol dels dos equips.

Va servir per veure en acció el porter Lluc Matas, que va debutar amb els grans. Poc va poder fer en l’acció del 0-1. El cacau d’Eugeni, en una falta al lateral de l’àrea, va acabar amb la pilota colant-se a l’escaire esquerre. En canvi, posar la mà a temps en el 87 davant d’un xut de Puche per salvar un mal major i evitar la derrota. Un dels noms propis de la tarda. L’altre, el de Rodrigo Riquelme. Se li han vist detalls de qualitat sempre que ha jugat. No va ser una excepció contra el Saragossa, actuació que va rubricar amb un gol, el que suposaria l’empat definitiu. Aquest no va arribar fins al minut 73 i va néixer del no-res. Una passada enrere i el malentès de la defensa van deixar que la pilota enfilés la porteria de Cristian Álvarez. Hi havia camp per recórrer i el porter, massa lluny, va sortir a la desesperada. No va calcular bé ni va comptar amb la punta de velocitat de Riquelme, que hi va arribar molt abans. Xut suau i ben intencionat, que va acabar entrant amb una dosi de suspens inclosa. Ja abans, al primer acte, el 8 havia gaudit d’una molt bona oportunitat. Després de fer-li una sotana a un rival, va buscar una rematada col·locada que no va trobar porteria per ben poc.

Yangel i els joves

Només tres futbolistes van repetir titularitat respecte el partit de dissabte amb el Bolívar. El nouvingut Miguel Gutiérrez va ocupar de nou la banda esquerra. Terrats es va situar de central. I al mig del camp, Yangel Herrera va actuar d’interior. El veneçolà havia jugat mitja hora el dia abans i ahir se’n va anar fos als 27 minuts. Està encara ben lluny del seu estat òptim de forma el migcampista, al qui se’l va veure lent i imprecís, tot esperant que es vagi posant a to a mesura que avancin els dies. Homes com Juan Carlos, Castellanos, Samu Saiz, Juanpe i Couto, tots ells de la primera plantilla, s’ho van mirar des de la banqueta i ni van escalfar. El protagonisme, en gran mesura, va ser per als joves. Ja no només Matas va completar els 90 minuts, sinó que també van jugar Biel Farrés, Pau Víctor, Joel Roca, Almansa, Ureña i Àlex Sala. El primer, sortint d’inici. La resta, entrant a mesura que passaven els minuts. Amb o sense menys presència dels joves, el Girona va tenir la batuta. El Saragossa, intens però sense massa perill al primer acte, va guanyar protagonisme després del descans.

Sobretot al tram final. Carcedo, el seu entrenador, va fer un munt de canvis i això es va notar. Més bon to físic, més espais. Les ocasions es van multiplicar. Llavors va ser quan Puche va fer que Lluc Matas es lluís. Abans que Mollejo, amb tot de cares, enviés la pilota als núvols. Però també el Girona hauria pogut sentenciar. David López, amb la testa, va trobar com a resposta una excel·lent aturada de Cristian Álvarez. I Pau Víctor, en el darrer sospir, no va triar la millor opció i va xutar a fora quan estava dins de l’àrea, sense oposició.

Compartir l'article

stats