PARAULA D’ENTRENADOR. Míchel Sánchez, a la imatge durant l’amistós de fa unes setmanes contra el Peralada, va valorar ahir l’imminent debut del Girona a la Primera Divisió. F
Finiquitada la pretemporada, el Girona estrena el curs aquest cap de setmana i ho fa amb l’exigent visita a Mestalla, camp del València de Gennaro Gattuso. Hi arriba l’equip català amb la inèrcia positiva de l’any passat, però també amb encara feina per fer als despatxos. Res que preocupi al seu entrenador, un Míchel Sánchez que veu els seus homes «preparats» per sumar els tres primers punts de la temporada. Sent fidels a un estil i amb ganes de fer sentir «orgullosos» als més de 500 aficionats que els acompanyaran a les graderies. El tècnic en va parlar, d’això i més, en una roda de premsa celebrada ahir al migdia a Montilivi. Moment per passar revista. Per deixar ben clar que, seguint l’estil i la filosofia habitual, el principal objectiu és «fer història». I això passa per superar els 51 punts que la temporada 17/18 va atrapar el conjunt llavors dirigit per Pablo Machín.
«El nostre objectiu sempre és el mateix. Després, la Lliga decidirà si som o no capaços de fer-ho. Penso que sí, que serem un equip reconeixible, i que la nostra afició veurà l’equip de la passada temporada».
«Hem vist tots els partits de pretemporada del València de Gattuso i puc dir que és un equip molt protagonista, que vol tenir la pilota, iniciant el joc des del darrere. Es trobaran dos estils amb diferents detalls i que voldran imposar-se en el terreny de joc. M’espero a un València amb una il·lusió tremenda però no més gran per la nostra de fer un gran any. Per aconseguir-ho hem de ser un equip molt humil, que tingui orgull. La competició ens demandarà això. Així que anem a la màxima il·lusió, amb el màxim respecte a tots els rivals. Amb tot el compromís possible cap a una idea. Motivats, sent intensos a cada duel i que vulgui ser protagonista. Si aconseguim això estic convençut que farem un gran any».
«És un equip que fa una pressió alta i vol robar ràpid la pilota per ser vertical. Una de les claus és superar la primera pressió, però com passa amb tots els rivals. Ser capaços de progressar en el joc és una de les nostres propostes. Ho fem sempre i així anirem a Mestalla. Confio en els recursos que tenim per arribar ràpid al seu camp. I és allà on hem de trobar els espais que ens hem de buscar nosaltres mateixos. Mica en mica he de conèixer els jugadors nous, però ara per ara tenim una base sòlida. Les nostres virtuts seran les de sempre. Ser un equip agressiu, reconeixible amb la pilota, que sigui capaç de generar superioritats a la zona activa del joc… Anirem a això».
«Importants, com ho són tots. El nostre objectiu és el d’anar partit a partit, tot i que amb el somni de ser el Girona que més punts aconsegueixi a Primera de tota la seva història. Perquè volem seguir-ne fent, d’història. Tenim il·lusió, ambició i motivació per aconseguir-ho. Des del primer dia estem pensant en arribar com més aviat possible als 51 punts».
«Anava a dir Europa… (riu). Però no, no. Creixement del club. És això el que em surt dir. És el moment de seguir endavant, de créixer. Això ha passat perquè venim de fer història aquesta última temporada, en la qual hem acosneguit pujar a la Primera Divisió».
«Hi ha dues diferències principals amb Rayo i Osca. La primera, és que tinc més experiència a les banquetes. Amb el Rayo només feia un any que entrenava, era novell, i amb l’Osca també hi portava poc temps. Ara he millorat en tots els aspectes a nivell individual, tot i que encara em queda molt marge per créixer. I la segona. Aquí, abans de fer el play-off i de pujar, el club em va renovar perquè confiava en mi. L’Osca o el Rayo haurien fet el mateix si no hagués pujat l’equip? Aquesta és la principal diferència. Que a Girona sento una confiança màxima en el projecte i aquest és el tresor més gran que tinc com a entrenador. Vull demostrar que aquesta confiança que tinc la mereixo i que puc entrenar a Primera».
«Ho hem parlat amb els preparadors físic i la situació d’aquesta temporada serà nova per a tots els equips. En el futbol, el més important és la immediatesa. Són 14 les jornades que jugarem abans de l’aturada pel Mundial. Hem d’anar partit a partit. I després? Ja ho tenim planificat. La Lliga, al mateix temps, ens envia informació sobre el tema. No hi haurà dues lligues diferents, sinó que és una continuïtat. Hem d’estar preparats en aquests primers partits i quan després de l’aturada arribi la Copa, hem d’estar al cent per cent per competir. El més important és que venim d’un període molt curt de vacances i li hem demanat un esforç màxim al jugador. Portem l’energia de l’any passat des del principi i volem continuar així. Hem de veure com arriben les incorporacions i adaptant cada partit al millor onze que es pugui tenir. Toca anar al dos-cents per cent».
«M’espero el millor València que he vist a la pretemporada i és a través del joc on hem de generar dubtes. Sé la dificultat que tenim per guanyar el partit, és màxima. Guedes ha marxat i no juga Gayà, però l’equip és bastant bo i ens pot generar problemes. Vull oferir la nostra millor versió. He parlat amb els jugadors que cal tenir orgull, és necessari per jugar a futbol. Hem de tenir ànima i cor. Això els ho he demanat als jugadors sempre. Vull que la gent se senti orgullosa de nosaltres. Vindran 500 persones i necessitem oferir la millor versió per ells. Tenim una ciutat al darrere, això és tota una responsabilitat».
«No és cap hàndicap no tenir-los a tots. Sortirà un onze reconeixible i totalment competitiu. Els que vinguin s’hauran de guanyar el dret a estar a l’onze. Cal una màxima competitivitat entre nosaltres per viure el dia a dia. El nostre nivell es marcarà si en el dia a dia som un equip que treballa bé, que marca pautes d’entrenament per anar a més, sempre tenint en compte el nostre estil, idea i exigència. Si som un equip que a diari va al dos-cents per cent, farem un gran any. Els nous s’han d’adaptar a aquesta dinàmica. Estem buscant en el mercat i volem encertar. Els sis que han volgut són els sis que volíem, i això no és fàcil. En volem onze o dotze, però que siguin els dotze que hem escollit nosaltres. Molts cops a la discoteca assenyales amb el dit i la noia en qüestió et diu que no. Estem fent una bona feina, estem bé. Farem un equip competitiu. Els buits que falten per omplir serà per futbolistes que siguin volguts per nosaltres».
