Era ben menut i ja tenia ganes de triomfar, algun dia, a Europa. Com els passa a molts futbolistes, creuar l’Atlàntic és un dels objectius. Així que Cristhian Stuani s’ho va pensar ben poc quan li va arribar una proposta del Reggina italià. Tenia 22 anys i encara no havia sortit del seu país, Uruguai. Allà hi havia intercalat experiències bones i d’altres no tan positives. Llums i alguna ombra. Necessitava enlairar-se, provar sort lluny de casa i tastar un altre futbol, una altra cultura. Va acceptar i el mes de gener del 2008 va fer les maletes per anar-se’n a Reggio de Calàbria, una ciutat oberta al mar i a tocar de Sicília. Compartia vestidor amb dos compatriotes: Carlos Adrián Valdez i Pablo Álvarez. Una mica d’oxigen per adaptar-se a una altra manera de viure, a quilòmetres dels seus. No va ser fàcil. Stuani, això sí, va jugar només arribar. Minuts contra Empoli i Càller, per després ser titular amb l’Atalanta. Cap derrota, bon tret de sortida. Fins que va arribar el 30 de gener. El dia que Gennaro Gattuso li va guanyar la partida.
Era una nit freda al sud d’Itàlia i el Reggina, que intentava escapar del descens, rebia el Milan de Carlo Ancelotti. Vivia temps de bonança el conjunt rossonero, que un any abans havia guanyat la Lliga de Campions i s’acabava de coronar guanyador del Mundial de Clubs, tot i que aleshores no semblava un clar candidat al títol domèstic. Stuani, en el seu primer partit amb majúscules a la Serie A, va ser suplent. A la gespa, noms propis més que reconeguts: Andrea Pirlo, Alessandro Nesta, Kaká o Alberto Gilardino. Però el braçal de capità del Milan lluïa al braç de Gattuso. Tenia llavors 29 anys i encara corda per estona. Llavors ja havia celebrat dues Champions i una Copa del Món amb Itàlia, però tenia encara temps per elevar fins als 368 els duels que ha acabat disputant a la lliga italiana. Un torneig que ha guanyat dues vegades. I seva, a més a més, va ser la primera clara oportunitat del partit. Jugada individual, dos rivals que es queden enrere i un xut sec i col·locat que desviava Andrea Campagnolo. Va marcar Gilardino superat el quart d’hora i el Milan va gaudir d’un bon grapat d’ocasions, però no va sentenciar. Renzo Ulivieri, el llavors entrenador del Reggina, va moure la banqueta i Stuani va entrar per Ceravolo al minut 61.
Mitja hora, pel cap baix, el de Tala i Gattuso van coincidir al damunt del terreny de joc. El primer es va fer un tip de demanar la pilota, de voltar l’àrea tot buscant un empat que no va arribar. L’italià, que va veure una targeta groga, va buidar-se al mig del camp. El marcador final va ser de 0-1. Una bona colla d’anys després, un i altre es tornaran a veure les cares. Stuani encara juga i Gattuso és l’entrenador del València. Mestalla els reunirà de nou. Qui guanyarà ara la partida?
