Diari de Girona

Diari de Girona

A somiar 1.184 dies després

Borja García, Iván Martín, Ibrahima Kébé i un Bernardo que no s’ha recuperat a temps són les baixes en una convocatòria on hi apareixen els sis fitxatges de l’estiu

Castellanos rep la felicitació després d’un gol aquesta pretemporada. | DAVID APARICIO

Algú se’n recorda que va passar 1.184 dies enrere? Moltes coses, això segur. El món és ben gran, farcit de persones de tota mena i d’alegries i desgràcies se’n viuen a cabassos, hora rere hora. Però en clau blanc-i-vermella, si es relaciona amb el Girona, les possibilitats es redueixen. Una pista: llàgrimes i moltes. Tristor absoluta. La confirmació d’allò que s’estava coent a foc lent, que tothom veia però que ningú va voler dir amb veu alta. L’equip, tot just en la seva segona temporada consecutiva a la Primera Divisió, acabava de confirmar el seu descens. El salt a l’elit havia sigut més curt de l’esperat. Un horrible tram decisiu del curs, amb derrotes i derrotes que s’amuntegaven, i davant la incapacitat de prendre cap decisió de pes, van confluir en un desenllaç fatídic. Fa 1.184 dies, el Girona plorava la pèrdua de categoria a Vitòria, amb una altra ensopegada. Ja no hi havia res a fer. Els més pessimistes tenien coll avall que mai més es tornaria a viure una experiència com aquella, la d’enfrontar-se als més grans. D’altres, més positius, van preferir somiar. Mentrestant, els qui realment hi tenen alguna cosa a dir en tot això, van posar tota la carn a la graella per intentar pujar de nou el més aviat possible. El club, sobretot, i també els jugadors que van quedar-se i els que van anar venint en els mesos posteriors. Després de dos intents fallits, escapant-se el premi en el darrer revolt, la gesta es tornava a celebrar el passat 19 de juny, festa grossa a la ciutat. Acabades les celebracions, aquesta tarda, a partir de dos quarts de vuit, és el torn de creure-s’ho de veritat. De recordar aquell descens i fer-ho, ara sí, sense llàgrimes als ulls. De mirar al present i corroborar que la Primera torna a ser una realitat.

Hi ha tornat el Girona decidit a fer que la seva estada sigui més llarga que l’anterior. Hi ha un projecte, una il·lusió, i ningú vol, aquesta vegada, que les decisions no siguin les encertades. Tot, això sí, i com passa sempre, dependrà de si la pilota vol entrar o no. És per això que la direcció esportiva, de la mà del City Football Group, el màxim accionista i principal propietari, estan confeccionant la millor plantilla possible, sempre seguint de prop els consells i les indicacions de Míchel Sánchez. L’entrenador ha donat la benvinguda ja a fins a sis cares noves durant l’estiu. Totes han entrat en la primera convocatòria del curs pel partit d’avui a l’estadi de Mestalla. Miguel Gutiérrez, David López, Taty Castellanos, Rodrigo Riquelme, Yan Couto i Yangel Herrera. D’altes encara en falten cinc o sis més, pel que el vestidor anirà creixent a mesura que s’acosti el punt i final del mercat de fitxatges.

Per tant, el Girona estrena el curs i ho fa en construcció. Amb una base reconeixible del darrer any, però sense encara totes les peces. Deixa enrere una pretemporada amb irregularitat en els resultats (dues victòries, dos empats i dues derrotes), amb sensacions de tota mena però que ha servit per dibuixar una clara línea ascendent en el rendiment d’un conjunt, el català, capaç de canviar de sistema i adaptar-s’hi sense massa problemes. Com sortirà avui a València? No està clar, Míchel no ho ha volgut pas revelar, però té jugadors per continuar amb el dibuix que tants èxits li ha donat. Al tècnic i també al propi club.

Borja García, Iván Martín i Ibrahima Kébé estan lesionats, continuen els seus respectius processos de recuperació i, per tant, no han viatjat. Estan descartats per aquesta tarda i per les jornades immediates. Tampoc hi ha arribat a temps Bernardo Espinosa. El central va tancar l’última temporada amb problemes físics que li han fet la guitza durant alguns mesos, fins al punt d’haver-li impedit jugar cap partit de pretemporada. Això sí, s’ha entrenat amb el grup aquests darrers dies i el seu retorn és aviat. No té ritme i també quedava descartat. Ara bé, Míchel pot apostar de nou per jugar amb tres centrals. Disposa de Santi Bueno, Juanpe Ramírez, Arnau Martínez i també David López per ocupar aquestes posicions. Si Arnau juga a l’eix, el carril dret serà per a Yan Couto. A l’esquerra, s’ha de veure si sortirà d’inici Miguel Gutiérrez o Valery. Al mig, pocs dubtes, perquè falten efectius. Aleix Garcia té un lloc assegurat a la gespa i sembla que l’acompanyarà Ramon Terrats, que ha rendit a un molt bon nivell aquest estiu. Yangel Herrera encara està lluny del pic de forma ideal i no serà titular.

Més dubtes es presenten quan toca dibuixar la línia d’atac. Castellanos ha sigut el pitxitxi de la pretemporada, però Stuani és Stuani. El vigent màxim golejador de Segona. Difícil dilema. Hi faltarà algun nom propi més i aquí apareixen les opcions de fer jugar Samu Saiz o Rodrigo Riquelme, dos dels futbolistes amb més talent de la plantilla. El que està clar, això sí, és que Juan Carlos jugarà sota pals. Amb un únic porter en el primer equip, Lluc Matas, del filial, completa la convocatòria.

I el València? Estrena tècnic, Gennaro Gattuso. Ve d’oferir bones sensacions a l’estiu, però també té l’equip a mig fer. Gayà no jugarà per una sanció que ha aixecat molta polseguera i Paulista està lesionat, pel que l’eix de la defensa ofereix alguns dubtes.

Compartir l'article

stats