Per fi, ahir va arribar un dels dies més esperats. Ha costat, però el Girona ja competeix a Primera Divisió. Gairebé dos mesos després de tocar el cel aconseguint l’ascens en la final del play-off davant el Tenerife (1-3), els de Míchel Sánchez van debutar a la màxima categoria del futbol espanyol amb una derrota per la mínima a l’estadi de Mestalla (1-0). Un resultat desfavorable, però que es paeix una mica millor en constatar que el conjunt blanc-i-vermell no va estar sol a València. Prop d’un miler d’aficionats van desplaçar-se fins a la ciutat, on feia una calor tòrrida, per crear un ambient increïble aprofitant la temporada de vacances d’estiu, la proximitat que hi ha amb la capital del País Valencià i que avui és festiu a Catalunya -també a la resta de l’estat.
«Tal com va acabar la temporada passada, teníem moltes ganes de començar la nova. Tornar amb els tres punts a Girona seria un escàndol i estaríem ben feliços», explicava Xavi Grabolosa de la Penya Immortal mentre viatjava amb autobús cap a València. L’acompanyaven 58 seguidors més del Girona. Tots estaven eufòrics i desitjant que comencés el partit a Mestalla per ser conscients d’una vegada per totes de quina és la realitat del seu equip. «Encara no m’ho crec, la veritat. Ser a Mestalla, d’aquí a tres setmanes si podem a Mallorca, que a finals de gener vingui el Barça a Montilivi... Estic flipant. Quan l’Eibar va marcar el primer gol a Montilivi van aparèixer tots els fantasmes i em vaig dir ja caiem un altre cop, barraca i apaguem la tele. Però no ha estat així. Hem pujat en l’any més inesperat», insistia Grabolosa.
Tota la gent que ha patit tant i tant amb el Girona i que també, òbviament, s’ha endut alegries que recordarà per sempre firma la permanència aquest curs. El somni és mantenir-se molt de temps a Primera. I si com diu Míchel s’arriba a Europa, benvingut sigui. «Esperem salvar-nos. Crec que el Girona té equip per fer-ho i aguantar. Amb els companys hem estat comentant els fitxatges i, en principi, estem molt contents. Coincidim que ens faltaria Pol Lozano. Ens agradaria que el club treballi per intentar recuperar-lo perquè sembla que l’Espanyol no té en ment tenir-lo de titular i aquí pot fer molta feina. Seria un fitxatge molt bo. Míchel va saber donar la tecla amb ell en les últimes jornades la temporada passada. Ens podria anar molt bé. També ens fa falta un porter de garanties i que pugui substituir Juan Carlos si veiem que va necessitat. Primera no és Segona», assegurava Grabolosa.
A València, el futbol va tornar a ser l’excusa perquè gran part de la comitiva gironina es retrobés i, de passada, aprofités l’ocasió per dinar la tradicional paella valenciana. Amb l’objectiu de transmetre el seu escalf als de Míchel, van afanyar-se per reunir-se als afores de l’estadi de Mestalla i així ser els primers en rebre l’equip quan va arribar a l’estadi. Feia goig veure de nou la marea blanc-i-vermella. Com no podia ser d’una altra manera, també els van donar el seu suport des de dins del camp. Les 500 d’entrades que el club tenia disponibles per encabir l’afició a la grada visitant ja feia uns dies que s’havien esgotat, a banda de totes les altres que els seguidors van comprar pel seu compte ja fos a les taquilles o a la web del València tenint en compte que els preus eren força assequibles depenent de la zona.
«Les dates cauen molt bé i és d’agrair reunir-nos tants aficionats a fora. Omplir l’autobús, trobar-se cotxes amb banderes i samarretes del Girona per la carretera o àrees de servei és maco de viure. Hi ha bon ambient», va comentar Grabolosa. A més a més, van desplaçar-se un munt d’aficionats en tren a primera hora del matí. L’esforç per viatjar va valer la pena, tot i la derrota, per continuar demostrant al Girona que no està sol en el seu camí. I això que la temporada tot just comença.
Els pròxims dos partits seran a Montilivi i, malgrat que els horaris es mantenen poc favorables als gironins jugant un dilluns contra el Getafe i un divendres amb el Celta, l’afició es mantindrà fidel a l’equip i l’acompanyarà en el seu retorn a Primera tot desitjant que arribi la primera victòria.
