Un bon festival és el que es va viure dilluns a la nit a Montilivi en el retorn del Girona a Primera divisió. El 3-1 contra el Getafe va suposar la primera alegria de la temporada en un partit on els de Míchel, sota l’atenta mirada de la plana major del Manchester City, van oferir una versió fantàstica, i en especial, dos jugadors del grup, Taty Castellanos i Yangel Herrera. Els coneix bé Domènec Torrent, que els va dirigir al New York City i n’avala el rendiment.
Davant prop de 10.500 persones, el conjunt gironí va mostrar unes sensacions magnífiques i va deixar clar que, amb un parell o tres més de reforços, l’afició s’ho pot passar molt bé aquest curs. Han canviat força coses respecte als darrers anys a Segona però el que segueix igual és la cita amb el gol de Cristhian Stuani. Si hi havia algun dubte de qui seria l’autor del primer del Girona en la segona etapa a Primera, l’uruguaià se’n va encarregar d’esvair-lo contra el Getafe amb l’1-0. El Matador de Tala ja va ser també el primer golejador a la màxima categoria el 2017 contra l’Atlètic i també el darrer en marcar a Montilivi en un partit de Primera. Per això és història viva del club.
Mentre Stuani complia, Montilivi va veure en acció per primer cop Riquelme, Gutiérrez, David López, Herrera i Castellanos. En general, les sensacions van ser d’allò més positives. En aquest sentit, els dos darrers van sobresortir especialment. L’argentí per la seva capacitat d’entrega i lluita i per definir magistralment en el 3-0; mentre que el veneçolà pel recital que va fer al mig del camp amb pilota i sense per assistir precisament Castellanos en el gol. L’argentí i el veneçolà s’han retrobat a Girona, però ja havien coincidit al New York City el curs 2018-19 que dirigia Domènec Torrent. El tècnic colomenc no es va sorprendre gens del rendiment ofert pels dos jugadors contra el Getafe perquè sap de primera mà el seu potencial.
De fet, Torrent va ser, precisament, l’artífex del fitxatge de Castellanos pel conjunt nord-americà procedent del Torque uruguaià. «Quan el vaig veure jugava d’extrem, però vaig pensar que era més un nou. Li veia moltes qualitats i amb el pas del temps ha millorat molt. Té més paciència i sap jugar més d’esquenes. La base, que són la lluita, ambició i ser bon company, ho manté intacte. És un guanyador nat», destaca Torrent. En aquest sentit, l’extècnic del Girona avisa també de la perillositat de Castellanos amb el cap. «Va molt bé en el joc aeri. Té un martell al cap».
L’exentrenador del Galatasaray i del Flamengo subratlla la fam i ambició de Castellanos. «El dia que va debutar amb el New York va començar a pressionar el lateral, els dos centrals i el porter com un boig. A la mitja part el vaig agafar i li vaig dir que no havia de pressionar sol tota la defensa en quinze segons. El Taty és això. Ganes, il·lusió i generositat absoluta», destaca. Torrent també incideix en les imatges de complicitat entre l’argentí i Stuani. «Em va agradar molt com celebraven els gols. És important que s’entengui amb un jugador tan important com Stuani. El seu tarannà hi ajudarà molt», deia. Aquesta capacitat de pressió de Castellanos farà que, segons Torrent, els seus companys se’n beneficiïn. «Com qualsevol davanter tindrà ratxes de no marcar, però quan no ho faci, provocarà pèrdues i pilotes mortes, perquè es baralla amb tothom, i això farà que algun altre company se’n beneficiï», avisa.
A Nova York, Torrent també va dirigir Yangel Herrera. Van ser només un parell de mesos perquè el veneçolà sortia d’una greu lesió al turmell. Tot i això, Torrent en va fer prou per veure el nivell que tenia. «Robava, guanyava duels, arribava des de segona línia, s’entregava ... És un jugador espectacular», detalla. El de Santa Coloma de Farners confessa que va quedar tan encantat amb Herrera que fins i tot li va recomanar a Josep Guardiola que se’l mirés durant uns quants dies en uns entrenaments amb el primer equip del Manchester City abans de ser cedit a l’Osca el 2019. Herrera després va passar pel Granada, amb qui va brillar i dur el club a l’Europa League, i a l’Espanyol la temporada passada.
Esperant «sense pressa» per trobar un nou destí
Domènec Torrent va acabar la seva vinculació amb el Galatasaray el passat 20 de juny. Les eleccions al club turc van fer que el colomenc i el seu cos tècnic rescindissin l’any de contracte que els quedava. Ara, Torrent és lliure i espera trobar un nou destí «sense pressa». El procés electoral al Galatasaray es va demorar del març al juny i, de retruc va fer que la seva sortida del club també es retardés. Tot plegat va fer que no pogués acceptar cap de les ofertes que va tenir a finals de la temporada passada. Ara, Torrent segueix les principals lligues a l’espera de trobar equip.
