Tres jornades ha trigat només Míchel Sánchez a recuperar la línia de quatre en defensa aquesta temporada. Fos per mirar de sorprendre el Celta o bé per sempre n’ha estat més partidari, la realitat és que divendres, el Girona va abandonar la famosa línia de cinc al darrere i va jugar només amb quatre. «Volíem tenir com a mínim igualtat o bé no tenir inferioritat al mig del camp» argumentava el tècnic madrileny al final del partit. L’aposta no va sortir bé perquè Iago Aspas va desnivellar el matx amb una genialitat, però sí que va servir per deixar clar que el tècnic vol tenir un equip camaleònic, que sigui capaç de saber jugar de les dues maneres.
Quan Míchel va arribar la temporada passada va imposar un esquema amb quatre defenses, trencant amb la idea de joc de Francisco Rodríguez i, anteriorment de Pablo Machín que tants bons resultats havia donat. A mesura que van anar avançant les jornades i veient que els resultats no van ser bons, el madrileny va decidir provar-la. Ho fa ver contra l’Osca a Montilivi en un partit on la imatge va ser bona però l’equip va perdre (1-3). A partir de llavors, i llevat de comptades excepcions, la línia de cinc va tornar a ser un dels senyals d’identitat de l’equip. Tenir «tres dels millors centrals de la categoria» i el rendiment d’Arnau al carril va fer decidir Míchel a mantenir el sistema fins a l’èxit de l’ascens final.
Divendres, tot i això, el tècnic va demostrar que no es casa amb cap sistema i que en farà servir un o altre en funció del partit, del rival i de l’estat dels seus jugadors. En aquest sentit, la polivalència David López pot ser molt important per a aquestes rotacions.
