Els gironins Pere Pons i David Juncà continuen sense trobar un nou destí

El de Sant Martí Vell va ser sondejat des de Montilivi i també ha rebut l’interès de clubs asiàtics

Juncà celebra un gol durant un partit de Copa del Rei contra l’Osasuna la temporada passada. | MARC MARTÍ

Juncà celebra un gol durant un partit de Copa del Rei contra l’Osasuna la temporada passada. | MARC MARTÍ / m.b. girona

Marc Brugués

Marc Brugués

Arribar a Primera divisió no és gens fàcil. Divendres passat Joel Roca ho va aconseguir amb només 17 anys i es va convertir en el 118è jugador gironí que tasta la màxima categoria. Sempre se sol dir que arribar és més fàcil que mantenir-se. Ara, l’extrem camprodoní té el repte ara de pencar d’allò més per continuar gaudint de la confiança de Míchel i repetir experiència. Força més vivències que Roca han tingut durant la seva carrera dos jugadors gironins que, a tres dies pel tancament del mercat es troben sense equip. Són Pere Pons i David Juncà, que van acabar contracte amb l’Alabès i el Girona, respectivament, el 30 de juny passat. Tant el migcampista, de 29 anys, com el lateral de 28, treballen en solitari tot esperant concretar alguna de les ofertes que han rebut. Això sí, com que són agents lliures, poden incorporar-se a qualsevol equip més enllà del dia 1. Qui també es troba en la mateixa situació és Víctor Sánchez. El migcampista vallesà, de 34 anys, va acabar contracte amb el Girona al juny i de moment encara no ha trobat equip.

Aquest està sent un estiu ben diferent per a Pere Pons. Després de cinc temporades consecutives a Primera entre el Girona (17-19) i l’Alabès (19-22), el de Sant Martí Vell va tancar la seva etapa a Vitòria el juny passat. Lliure de contracte amb els bascos, Pons va ser temptejat fins i tot pel Girona, però mai hi va arribar a haver cap proposta formal des de Montilivi. Amb 144 partits a Primera a l’esquena, Pons té coses i confia que es puguin tancar en els pròxims dies. El migcampista gironí, fins i tot ha estat temptat per equips de lligues asiàtiques, a més a més d’una bona colla de clubs de Segona. Mentre espera destí, Pons s’exercita en solitari a Celrà.

David Juncà va tornar a Girona l’estiu passat després d’un any en blanc i d’un altre en què només havia disputat tres partits. Un autèntic calvari amb les lesions, que van fer que es desvinculés del Celta de Vigo, on havia aterrat el 2018 després de tres temporades a l’Eibar, també a Primera Divisió. El Girona li va obrir les portes i Juncà va tornar per ser «feliç». Les lesions no el van abandonar, però el de Riumors va poder tornar-se a sentir jugador i gaudir del futbol amb l’afegit de celebrar un ascens a Primera que se li havia escapat el 2015 en la fatídica tarda contra el Lugo. En total, Juncà va disputar el curs passat 28 partits amb el Girona, que tot i tenir una opció de renovar-li el contracte, no ho va fer. Ara, l’alt-empordanès es posa a punt en solitari a les ordres de l’exentrenador del Peralada i de l’Olot Albert Carbó mentre espera que es concreti alguna de les propostes que li han presentat.

Mentrestant, qui tampoc té encara destí és un altre jugador que va viure l’ascens a Primera amb el Girona, Víctor Sánchez. El polivalent migcampista vallesà, que va aterrar a Montilivi al mercat d’hivern passat, tampoc va ser tingut en compte per jugar a Primera i ara és a l’espera de trobar un nou equip. Sánchez va disputar 7 partits amb el Girona i va ser sobre la gespa a Tenerife en el moment del xiulet final de l’àrbitre que certificava l’ascens. Amb 34 anys i més de 300 partits a Primera, el de Rubí confia poder continuar jugant.

Subscriu-te per seguir llegint