Oriol Romeu ha vingut a ser important al Girona. Sap que el club ha fet una bona inversió per ell i no l’espanta assumir la responsabilitat o pressió de ser el jugador franquícia aquesta temporada. Amb 30 anys i una llarga trajectòria al primer nivell per Barça, Chelsea, Stuttgart, València i Southampton, Romeu torna a Catalunya per estar a prop de casa. Òbviament, la proximitat amb Ulldecona no és l’únic al·licient que l’ha dut a signar per tres temporades amb el Girona. «M’atreu entrar en un projecte nou ple d’ambició que té el repte de consolidar-se a Primera. Tenia ganes de començar una nova aventura després de molts anys a Anglaterra i tant de bo sigui una aventura de molt de temps», deia ahir Romeu en les seves primeres paraules com a jugador blanc-i-vermell. L’estrena podria no demorar-se gaire. De fet, les lesions de Terrats i Herrera li obren la porta, demà mateix a Palma, a la titularitat. L’ebrenc ja es va entrenar ahir i assegura estar «disponible».
Les negociacions amb el Southampton per alliberar Romeu han estat complicades. Ahir Quique Cárcel agraïa l’esforç fet pel jugador i l’agent (Màgic Díaz) i la predisposició del club anglès per resoldre el tema. Això sí, tot i no parlar de xifres de traspàs, l’operació es va desencallar gràcies a l’arribada de dos joves talents del Manchester City (Larios i Edozie) al Southampton, que van fer que s’abaratís tot plegat. «Ha estat una negociació llarga, que sabia que era molt complicada. Si ha passat és gràcies al jugador», incidia Cárcel que confirmava que el Girona havia pagat un «petit traspàs», la quantitat del qual no va revelar per «confidencialitat».
Romeu detallava ahir que ha parlat amb Míchel i que sap quin futbol fa el Girona perquè l’ha seguit d’ençà que va tornar-hi Aleix Garcia, d’Ulldecona com ell. «M’agrada ser protagonista amb la pilota, sí, però també puc aportar fortalesa en defensa i un extra de físic necessaris per competir bé a aquests nivells», deia. En aquest sentit, Romeu explicava que haver jugat tants anys a alt nivell li permet «saber gestionar diverses situacions que genera el futbol, tant d’èxit com més complicades». El migcampista assegurava també que no l’espanta la pressió que pugui recaure sobre seu pel fet de ser cridat a ser un jugador important pel projecte. «La pressió ens la posem els jugadors mateixos. És una pressió bonica, no negativa i no em provoca angoixa ni temor. La intenció del club és tenir un jugador que aporti a dins i fora del club. Tinc aquesta mentalitat de saber què vinc a aportar. És un repte motivador i engrescador», deia.
