La Primera Divisió és una altra dimensió. Menja a part. És una història ben diferent de la resta de categories. L’elit, on hi competeixen els millors equips i els jugadors més talentosos. I també els més cars i valuosos, parlant estrictament en termes econòmics. Pocs dies enrere, Míchel Sánchez, deia que la Lliga del Girona és la mateixa en la que competeixen Reial Madrid i Barcelona. Té raó, tard o d’hora tocarà enfrontar-se contra dos dels clubs més potents ja no del país, sinó del món. El que passi a la gespa, això ningú ho sap perquè aquest esport pot ser ben imprevisible a vegades. Ara bé, el múscul econòmic d’uns i altres no té res a veure i igualar-lo no depèn només de l’esforç, el coratge i la sort que puguin aparèixer durant poc més de 90 minuts. Ha tornat l’equip de Montilivi a la màxima categoria i ha recuperat aquella sensació del 2017. No hi ha ni la història ni el currículum de la majoria dels rivals. Ni tampoc el poder adquisitiu, el pressupost. Les diferències amb els més poderosos es mantenen, tot i que la millora, en aquest sentit, és un fet. Tancat l’últim mercat de fitxatges i decidides les entrades i sortides, el valor d’aquesta plantilla no és el més baix de la Lliga. És més: és un xic més elevat si es compara amb el dels gironins ara fa cinc anys, quan van debutar en aquesta mateixa divisió.
Un jugador, encara que així ho sembli veient quin tarannà té el futbol actual, no és pas un producte ni cap mercaderia. Però té un valor. No pas exacte, ni porta una etiqueta al coll que l’explica. Transfermarkt, un dels portals de més renom en aquesta matèria, xifra cada futbolista i n’actualitza aquest valor setmana a setmana, depenent del seu rendiment i d’altres variables. Un bon referent per saber en quin mar navega el Girona i quin és l’esglaó que ocupa comparat amb d’altres clubs. Acabat el mercat, amb totes les peces al seu lloc i les fitxes ocupades, la plantilla blanc-i-vermella s’eleva fins als 84,10 milions d’euros, segons aquesta mateixa web. Un vestidor car o barat? No és un número, ni de bon tros, dels més elevats de Primera. És lògic. Però tampoc és el més baix. Un punt a favor, tenint en compte que tot just s’acaba de pujar de Segona. A més a més, l’evolució és clara, perquè el mes de setembre del 2017 aquest mateix valor era una mica inferior: 81,75 milions.
S’ha mogut, i força, la direcció esportiva per confeccionar un equip prou competitiu i salvar la categoria. Després, els resultats dictaran sentència, però ara per ara, la revolució és un fet. Són 13 incorporacions en un dels estius més moguts que es recorden, sobretot si s’agafa com a referència el darrer dia de mercat. Fins a cinc fitxatges es van lligar en les darreres hores: els porters Paulo Gazzaniga i Toni Fuidias, així com també Oriol Romeu, Toni Villa i Manu Vallejo. Agafant com a referència aquests poc més de 84 milions, hi ha fins a mitja dotzena de clubs que naveguen per sota pel que fa el valor de mercat de la seva primera plantilla. Una posició enrere hi ha l’Almeria, club que també ha pujat a Primera fa pocs mesos. Els seus jugadors estan taxats en 78,2 milions pels 76,8 de l’Elx que entrena Francisco Rodríguez, un dels tècnics que ha passat recentment per la banqueta de Montilivi. El Cadis, ara per ara cuer de la màxima categoria, té una plantilla valorada en 69,25 milions d’euros. Després apareixen el Mallorca (66,2), Rayo Vallecano (64,7) i Valladolid (62,5), l’altre conjunt que també competia a Segona la passada temporada.
Mirant cap amunt i després del Girona, els 13 clubs restants disposen de plantilles que tenen un valor que supera els 100 milions d’euros. El podi se situa a anys llum. El lidera el Reial Madrid i els seus 786,5 milions, comptant què és el que valen els seus jugadors. El segueix el Barcelona, amb 781,2 i més avall apareix l’Atlètic de Madrid, amb 651,5. Llavors ja s’obre una escletxa important perquè el quart classificat, la Reial Societat, té un valor de plantilla que puja fins als 349,6 milions d’euros.
Noms propis
Per explicar el valor present a Montilivi, Transfermarkt xifra el preu de 26 jugadors del Girona. Els 25 de la primera plantilla i també el porter Toni Fuidias, que té fitxa del filial però que treballa sota les ordres de Míchel. Aquí, entre aquest gruix de futbolistes, hi ha perfils de tota mena. El propi Fuidias i el seu company de porteria, Juan Carlos Martín, tanquen aquesta particular classificació perquè a dia d’avui valen uns 300.000 euros. El preu més baix d’entre tots els seus companys d’equip. N’hi ha més per sota del milió, com ara Ibrahima Kébé (600.000), Iván Martín (800.000) i Valery Fernández (800.000). En l’altre extrem, al capdamunt d’aquesta piràmide de números i xifres, es troben bona part de les noves incorporacions d’aquest estiu. L’home més ben valorat és el veneçolà Yangel Herrera. El migcampista, cedit pel Manchester City i amb més d’un centenar de partits a la Primera Divisió, té un preu de mercat que ronda els 14 milions d’euros. No hi ha cap altre jugador del Girona amb un número tan alt. El segueix el davanter argentí Valentín Castellanos, també prestat pel City. En aquest cas es parla de 12 milions. El tercer és Reinier Jesús, propietat del Reial Madrid, amb 8 milions. Els segueixen Miguel Gutiérrez (6 milions), Oriol Romeu (5), Yan Couto (5), Arnau Martínez (5) i Manu Vallejo (3). La majoria d’ells, tret del brasiler Couto, que també pertany al City, són futbolistes en propietat del Girona al cent per cent. Actius importants del club.
Vinicius encapçala la llista
Fora de Montilivi, els números es disparen. Hi ha molts casos similars als que exposa el conjunt català, però en d’altres la diferència és gegant. Vinicius, davanter del Reial Madrid, és ara per ara el jugador més car de tota la Lliga. El seu preu es dispara fins als 100 milions d’euros. En són 20 més dels 80 que pengen de l’etiqueta de Pedri González, del Barça. Just després apareixen Fede Valverde, també del Madrid, i Joao Félix, de l’Atlètic, amb 70 milions cadascun. Amb 60 el paquet de noms és més ampli i aquí s’hi pot trobar gent com ara Courtois i Tchouameni (Madrid), Frenkie de Jong i Ansu Fati (Barça) o Oyarzabal (Reial Societat), entre d’altres. I així, la llista va seguint, cada cop amb valors més baixos. Elevats encara, si es comparen amb els guarismes als quals hi està acostumat el Girona. La plantilla dels 84,10 milions d’euros. Una bona xifra. Això sí, no tan elevada com la del segon (i últim) any a Primera abans de perdre la categoria. Perquè amb Eusebio Sacristán al comandament de la nau, es comptava amb un vestidor que feia elevar el seu preu fins als 97,25 milions. El que mai s’ha vist, de moment, a Montilivi. Això sí, de poc va servir perquè s’acabaria baixant fruit d’un últim tram de curs nefast. I això que es comptava amb futbolistes com ara Portu (10 milions, en aquella època), un prometedor Pedro Porro (10), un Stuani més jove i amb encara més valor (7) i d’altres noms importants com ho són Borja García (7), Juanpe Ramírez (7) o Bernardo Espinosa (6). El que va quedar clar llavors, malgrat tot, és que l’economia i, en definitiva tenir més o menys diners, no és quelcom determinant en aquest esport. Disposar d’una caixa ben plena ajuda, per descomptat, a construir plantilla amb un valor més alt. Ara bé, després tot dependrà de l’atzar. I de si la pilota vol o no entrar.
