Quique Cárcel ha pogut fer i desfer, gairebé, com ha volgut aquest estiu a l’hora de confeccionar la plantilla. Evidentment que se li han escapat peces, però en línies generals ha fitxat primeres opcions i, fins i tot, ha pagat traspàs per alguns jugadors com Miguel Gutiérrez o Manu Vallejo. Res a veure amb les penúries amb què les dues darreres temporades havia hagut de treballar, tot i el permís de LaLliga de sobrepassar-se una mica del topall marcat. El màxim organisme del futbol professional estatal va fer públics ahir a la tarda els límits salarials de tots els equips de Primera (Lliga Santander) i Segona Divisió (Lliga Smartbank). Arran de l’ascens a la màxima categoria, el Girona passa a disposar d’un pressupost per destinar la plantilla, cos tècnic i futbol base de 42’724 milions d’euros. Una xifra altíssima, comparada amb les dels darrers anys a Segona, però que, a Primera, és la segona més baixa. Només l’Elx disposa de menys capital per invertir en l’equip (42’672 milions). El límit salaria del conjunt gironí s’ha disparat a la màxima categoria i enguany és gairebé cinc vegades superior al que tenia la temporada passada després del mercat d’hivern (9’359 milions) i més de deu respecte a la xifra que tenien a l’estiu passat per dissenyar l’equip (3’987 milions).

Per sobre del Girona, hi ha els 18 equips restants. Immediatament per sobre hi són el Cadis (45’977) i el Valladolid (46’686), mentre que tampoc arriben al mig centenar de milions d’euros el Rayo Vallecano (49’903) i el Mallorca (49’692). L’Almeria, un altre equip acabat de pujar, tot just arriba als 50’749 segons les dades de LaLliga.

Per la part alta, la gran novetat és l’impuls que ha agafat el Barça arran de les palanques econòmiques que ha activat el club aquest estiu. Així, els blaugranes tenen un límit salarial de 656’429 milions per darrere del Reial Madrid (683’462). El Barça, doncs, ha passat de tenir al març un límit negatiu de 144’353 milions d’euros a un saldo positiu de 656’429 milions, la qual cosa li ha permès encarar els fitxatges i inscripcions fets durant el darrer mercat d’estiu. El Reial Madrid continua liderant aquesta taula amb 683’482 milions, mentre que l’Atlètic de Madrid ocupa el tercer lloc amb 341’040 milions, 59 milions més que en l’estimació prèvia de LaLiga.

El límit salarial és la quantitat total que cada club pot gastar en la seva plantilla, incloent-hi tant la inscriptible com la no inscriptible. La inscriptible inclou la despesa en jugadors, primer entrenador, segon entrenador i preparador físic del primer equip; mentre que la no inscriptible agrupa la despesa en filials, planter i altres seccions de les entitats, segons recull LaLiga en l’Article 38 de les Normes d’Elaboració dels Pressupostos.

Tebas critica la Premier

Mentrestant, el president Javier Tebas va ocupar gran part de les seves intervencions a abordar el model de la Premier, suportat pels «clubs mecenes». «S’està suportant amb aportacions multimilionàries d’accionistes, molt similar al que passa amb els clubs estat. No és el model que se segueix a Espanya, Alemanya i, en el futur, en la UEFA», va argumentar. «Hem fet un estudi profund de la Premier i cal corregir el que està passant, està inflant el mercat, s’està anant a un mercat no sostenible», va afegir, al·ludint a un estudi elaborat.