«Els 30 milions són el meu valor; no és cap motxilla que em pesi»

Oh, i tant! Douglas Luiz és el meu amic! Vam jugar junts els Jocs Olímpics i sempre estàvem plegats a la selecció. És una gran persona i un gran jugador. Parlem molt sovint per whatsapp. Quan li vaig dir que venia al Girona em va desitjar bona sort i em va explicar que era una ciutat tranquil·la i un bon club per créixer.

Per aquí també ha passat un excompany seu al Flamengo, Pablo Marí.

Ah, sí? No ho sabia pas això! Un molt bon xicot. Estic en contacte per Instagram amb ell.

Quan i on va començar a jugar a futbol?

Amb 8 anys vaig començar a jugar a futbol sala a Brasília amb el meu pare, que sempre m’ensenyava què havia de fer perquè havia estat un gran jugador. Després vaig entrar a una escola de futbol. A partir d’aquí, un dia vam anar a fer un torneig a Rio de Janeiro i el Vasco de Gama em va veure i em va fitxar. Llavors, vaig passar pel Fluminense i, finalment, el Flamengo, que era el meu equip de tota la vida.

No tothom pot dir que el seu pare (Mauro Lucius) és campió del món de futbol-sala (1985 a Madrid contra Espanya). M’imagino que és un bon mirall per a vostè?

Sí! Per descomptat. És una referència en tot. Si no fos per ell, no hauria arribat aquí. L’admiro i vull ser i jugar com ell. He vist vídeos i era molt bo.

Ell va jugar a futbol-sala Espanya al Ceuta, Saragossa i Salamanca. N’ha heretat la qualitat?

Sí, seguríssim! I també de la meva mare.

També jugava?

No, però quelcom seu tinc també. (Riu).

Al Flamengo, va arribar ben petit al primer equip i tot es va precipitar. El Reial Madrid el va fitxar per 30 milions el 2020.

Sí. Jo era al Mundial de Clubs amb el Flamengo concentrat i no sabia res. Llavors el meu pare em va trucar i em va dir que el Madrid estava negociant amb el meu agent per fitxar-me. Em vaig tornar boig. No sabia pas què fer, estava ben content. Per mi, el Madrid és el millor club del món i el màxim on es pot arribar. El meu pare em va dir que «al Madrid no se li pot dir que no» i jo pensava el mateix. Poder jugar amb Cristiano, Kroos o Sergio Ramos era un somni!

Crec molt en mi i en el meu futbol. De moment tot just s'ha vist un 60% de la meva millor versió

Com va viure, amb 18 anys, l’arribada al Madrid?

Doncs, la veritat és que estava un xic espantat. Quan vaig arribar amb la meva família a l’aeroport i hi havia un munt de gent i periodistes que m’esperaven. Jo no sabia pas què fer ni on posar-me. Vaig debutar amb el Castella (2 gols en 3 partits), però després vaig agafar la Covid i es va complicar tot una mica.

Pesa molt la motxilla de saber que ha costat 30 milions?

No, no pesa. És el meu valor. Sé de la meva qualitat i em conec. Crec en mi i en el meu futbol.

Amb Vinicius i Rodrygo hi va coincidir gaire?

Sí. Som molts amics i sempre estàvem junts amb Vinicius, que era el meu veí, Rodrygo i Militao. Ens passàvem moltes hores plegats jugant a la Play Station.

Com va ser l’experiència de dos anys al Borussia Dortmund. Per a un brasiler no sembla que hagi de ser fàcil adaptar-se a Alemanya.

Va ser una experiència molt difícil per a mi. No vaig jugar gaire, però l’etapa va ser molt bona perquè vaig conèixer grans jugadors que ara puc dir que són els meus amics. Parlo molt sovint amb Haalaand, Emre Can, Bellingham...

Aquest estiu ha aterrat al Girona. Després d’haver estat al Madrid, al Borussia, algú podria pensar que venir aquí pot ser un pas enrere. Ho veu així o, per contra és una oportunitat per enlairar-se?

Sens dubte que és una oportunitat. M’agrada la feina que fem. A poc a poc anem evolucionant i de cap manera és un pas enrere. Estic ben convençut de la meva decisió i molt agraït al míster i a Quique Cárcel per la confiança i oportunitat. Sóc molt feliç aquí i vull ajudar els companys i a tothom a fer un gran any.

Va costar gaire convèncer-lo perquè vingués al Girona?

No. Tenia alguns altres equips, però quan va aparèixer el Girona, vaig parlar de seguida amb Yan (Couto). Em va explicar coses molt bones del club i de la ciutat i que tornaríem a jugar junts altra vegada. Arran d’això, ja no vaig tenir cap dubte.

Amb Couto es coneixen de les categories inferiors de la selecció?

Sí. Des que teníem 15 anys que ens coneixem!

De moment, quatre partits jugats, dues titularitats, un gol. El balanç és més que positiu. Està satisfet?

Sí. Estic content. De mica en mica recupero el meu futbol i el meu ritme. És complicat perquè feia dos anys que no jugava dos partits seguits com fins ara. Encara he de millorar molt més.

Quin tant per cent de la millor versió de Reinier s’ha vist fins ara?

Doncs potser un 60%. Jo sé que puc oferir encara més en tots els aspectes. Puc córrer més, fer més gols... Tinc molt de marge de millora encara.

Al míster li encanten els jugadors com vostè, de qualitat i capacitat d’associació. Què li demana?

Em demana que jugui tranquil, que vagi endavant i que faci gol. Sempre em vol a prop de l’àrea per si m’arriba o hi cau alguna pilota, poder marcar. M’encanta que siguem un equip que vulgui jugar sempre amb la pilota de protagonista.

Tot i que pot jugar en punta d’atac o en un costat en un 4-3-3, vostè és més aviat un mitjapunta arribador. On se sent més còmode?

M’agrada més a la mitjapunta, sí. També puc jugar per la dreta, per l’esquerra o de 9, fins i tot. Hi sóc per ajudar l’equip i jugar on em digui el míster.

Diu que pot fer de 9. Es veu capaç de marcar el gol que va fer Haaland dimecres contra el Borussia?

Ohhh! Molt difícil! Mare de déu, quin golarro!

Couto va ser clau perquè vingués al Girona. És una gran oportunitat per mi i, en cap cas, un pas enrere

Haaland li ensenyava rematades i definicions?

Sí. Sempre després dels entrenaments ens quedàvem a fer finalitzacions. És una bèstia.

I vostè li ensenyava coses?

Sí, és clar. Jo li ensenyava el futbol brasiler. Tocs, controls, màgia...(Riu).

Vostè ve del Westfalenstadion de Dortmund. Què en pensa de l’ambient de Montilivi?

L’estadi és més petit, és clar, però l’afició m’encanta. Són uns enamorats del Girona i sempre ens donen suport.

De moment, l’equip ha sumat 7 punts de 15 possibles i va pel bon camí. L’objectiu és la salvació o és més ambiciós?

Mai ens conformem. Sempre en volem més. Estem bé, però podem millorar. De mica en mica ens anirem coneixent més entre tots els jugadors, que n’hi ha molts que som nous. Volem guanyar partits i sumar punts com sigui.

Quin company del Girona l’ha sorprès més?

Taty Castellanos. Jugava als Estats Units i quan el vaig veure aquí entrenant, em vaig adonar que tenia molta qualitat. No perd pilotes, juga bé d’esquenes. M’agrada molt com lluita i la seva capacitat de pressió. M’ha sorprès.