Amb la persiana del mercat de fitxatges a baix, el director esportiu Quique Cárcel va comparèixer fa uns dies davant dels mitjans de comunicació per fer l’habitual valoració del tram final de l’estiu. Entre d’altres coses, va reconèixer que aquesta vegada, la segona que el Girona aconsegueix pujar a Primera, a l’hora de confeccionar la plantilla s’havia canviat de guió. Si el 2017 es buscava més experiència, l’aposta del present és barrejar currículum, minuts i veterania amb joventut i talent. Cárcel i el seu equip han comptat, aquest cop, amb el bagatge que suposa haver passat per aquí mateix abans. S’ha intentat aprendre dels errors i també d’allò que s’ha fet bé. Si s’ha fet bona feina ho marcaran els resultats. Mentrestant, moment per tocar fusta i esperar que Míchel aconsegueixi que tota la maquinària funcioni amb garanties. Com va anar la cosa cinc anys enrere? L’equip es va acabar salvant i ho va fer de sobres. Es podria donar per aprovada la tasca de la direcció esportiva. Però també és veritat que, com sempre, el mercat va estar marcat pels encerts i també pels errors. Fins al 31 d’agost van tancar-se 12 incorporacions. Tres d’aquells jugadors formen part de l’actual plantilla. Els altres nou fa temps que miren cap a una altra banda. Fins i tot n’hi ha que s’han retirat.
Gorka Iraizoz
Feia deu dies que el Girona havia celebrat un ascens històric a la màxima divisió i el club ja s’afanyava a fer pública la primera cara nova. Era Gorka Iraizoz. El veterà porter, llavors amb 36 anys, posava el punt i final a una extensa etapa a l’Athletic Club i acceptava el repte de posar-se sota pals a l’estadi de Montilivi. S’hi va passar dues temporades, però mai va aconseguir guanyar-se la titularitat. Van ser 23 partits en dos cursos. L’última aventura del navarrès, perquè ja amb 38 va decidir que ja n’hi havia prou i posava el punt i final a la seva extensa carrera com a professional. Canviava de faceta el 2020, quan es convertia en nou entrenador de porters del Barakaldo, entitat en la qual també ha exercit com a tècnic del juvenil.
Marc Muniesa
Avalat pel seu passat al Barça, amb experiència a la Premier de la mà de l’Stoke City i a més a més nascut a Lloret de Mar. Ingredients suficients per apostar pel central, que va arribar al Girona amb 25 anys. Un rendiment irregular i la manca de continuïtat per les lesions van marcar la seva trajectòria:38 partits en dues temporades. No n’hi va haver una de tercera perquè la llaminera proposta de l’Al Arabi de Qatar el va seduir. Allà hi continua, del 2019 fins ara.
David Timor
Fitxatge d’última hora el del migcampista, que encetava d’aquesta manera la seva segona etapa al club, després de viure-hi una primera aventura el curs 13/14. Va signar per tres temporades, però només en va completar una. Passats 21 partits, l’estiu del 2018, va anar-se’n al Las Palmas. Un pas enrere perquè tornava a Segona, però el Getafe li va obrir les portes de nou de Primera, on s’hi va passar dos anys i mig. Actualment competeix amb l’Osca, a la Lliga Smartbank, sota les ordres de José Ángel Ziganda.
Michael Olunga
Una de les moltes apostes exòtiques d’aquell estiu, que va passar a la història pel hat-trick que va aconseguir contra el Las Palmas, però sense massa incidència en la resta de participacions. Va jugar 16 partits, sempre a l’ombra d’altres davanters com Portu i sobretot Stuani. Amb un any en va tenir prou i va canviar d’aires aviat. Va marxar al Japó i allà va tornar a veure porteria amb moltíssima facilitat. Ara juga a l’Al Duhail de Qatar, on ja hi ha marcat més de 40 gols en dos cursos i el que portem del present.
Douglas Luiz
Clara trajectòria ascendent la d’un futbolista que va aterrar a Montilivi massa jove i tendre. Cedit pel Manchester City, hi arribava amb només 19 anys i ben inexpert. Va jugar 17 partits i l’estiu següent acceptava el repte de repetir l’experiència (llavors van ser 29 aparicions). Tancada aquesta etapa, el futbolista ha acabat consolidant-se a la Premier League amb l’Aston Villa, on hi acumula més d’un centenar de partits, a banda de ser internacional absolut amb el Brasil.
Olarenwaju Kayode
Una altra de les apostes arriscades que no va acabar sortint massa bé. Venia avalat d’uns bons números a Àustria, però la Primera Divisió és una altra història i el davanter no se’n va acabar de sortir. Van ser només 14 partits, sense veure porteria. Al gener va forçar la màquina per anar-se’n a l’Amiens francès, però l’operació no va fructificar. Finalment, acabaria al Shakhtar, cedit encara pel City, on fins i tot va competir a la Lliga de Campions. El club ucraïnès l’acabaria comprant, per després enviar-lo a un parell d’equips turcs. El conflicte bèl·lic ha fet que el jugador es mantingui a l’espera d’una sortida, sense jugar.
Carles Planas
Tot buscant un lateral, Cárcel va decidir que el de Sant Celoni era l’home ideal per reforçar aquesta posició. Un complement que a l’hora de la veritat no va acabar de funcionar. En dues temporades només va participar en 14 partits, amb poc més de 700 minuts a les cames. De Montilivi se’n va anar a Xipre, a l’AEK Larnaca, però els dos últims anys no ha competit.
Marlos Moreno
Com Kayode, un vist i no vist. Un dels futbolistes també cedits pel City que no va funcionar. Tret de brillar en un amistós contra el Montpeller, només va jugar 4 partits. Ben poca cosa. Se’n va anar al Flamengo al gener següent després d’arribar. Ha passat per Bèlgica, Portugal i Mèxic. Ara milita al Troyes francès.
Farid Boulaya
Se’l va definir com un «jugador diferent» el dia de la seva presentació i ho va demostrar:si tots els seus companys van competir a Primera, amb més o menys presència, ell no va disputar ni un sol partit de Lliga. Només una estona a la Copa, al camp del Llevant. Venia d’un curs en blanc per culpa d’una lesió i li va costar moltíssim adaptar-se. Al gener va marxar al Metz fins aquest curs, que se n’ha anat a Qatar.
Stuani, Bernardo i Aleix
Els grans encerts d’aquell mercat. Poc més es pot dir de Cristhian Stuani, una autèntica màquina de fer gols. Bernardo, tret d’una pausa a l’Espanyol, ha sigut i és una peça habitual en defensa. Aleix, de la seva banda, va estar-se dos anys cedit pel City al Girona, abans de provar sort a d’altres clubs per tornar-hi, de nou, fa un any. Ara és indiscutible al mig del camp.
