Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

VALERY FERNÁNDEZ CARRILER DEL GIRONA FC

«El gol al Metropolitano va ser únic, però em quedo amb l’ascens»

Valery Fernánez, aquest migdia a La Vinya. ANIOL RESCLOSA

Fa gairebé quatre anys del seu primer gol com a professional. I no va ser un qualsevol, era a l’aleshores Wanda Metropolitano, representava l’1-1 en uns vuitens de Copa, i feia somiar el que va acabar sent una classificació històrica per a quarts (3-3). Dissabte torna al camp de l’Atlètic, l’equip contra qui va debutar a Primera.

Què és el primer que li passa pel cap quan sent parlar del Wanda Metropolitano (ara es diu Cívitas Metropolitano)?

Felicitat. Allà hi he viscut moments increïbles, va ser on vaig marcar el meu primer gol com a professional. Un golàs. Recordo el que va suposar per mi, per al club, l’afició... No elimines l’Atlètic cada dia. És un camp molt maco, li tinc especial afecte i ganes de tornar-hi. Tenim tota la confiança del món per treure un resultat positiu.

Al gener farà quatre anys d’aquell gol que va permetre fer història a la Copa delRei (l’equip es va classificar per als quarts de final). És el millor record que té amb el Girona?

Va ser únic, però em quedo amb l’ascens a Tenerife. El cúmul de sentiments, sensacions i emocions que vaig sentir no es pot explicar amb paraules. Ens va costar molt aconseguir pujar a Primera. Veníem de dues temporades en què teníem l’ascens quasi fet i se’ns havia escapat en l’últim partit del play-off a casa... Poder participar-hi des de dins el camp va ser molt maco. Hi havia un munt de gent que s’ho mereixia.

I el pitjor? El descens, doncs?

També els intents frustrats i segurament quan em vaig lesionar el genoll. Ho vaig passar bastant malament.

L’eufòria de l’empat al Wanda i la victòria al Bernabéu va desencadenar la davallada de l’equip enlloc de ser un punt d’inflexió?

No sé si va ser per això, però la gent estava il·lusionada. Era històric. Tots volíem arribar el més lluny possible i ens imaginàvem lluitant per la final de la Copa, però no va poder ser. El cúmul de minuts i partits potser va fer que no arribéssim tan frescos a la Lliga, tot i que no és una excusa. Teníem ben encarrilada la permanència i la vam deixar escapar als últims 10 partits. Hem de fer autocrítica d’aquell moment. Ja està oblidat, ens ha de servir per aprendre i afrontar el que ve.

Valery Fernández, aquest migdia a La Vinya. ANIOL RESCLOSA

Si li diuen que el Girona li marca 3 gols a la Reial Societat, s’hauria imaginat que acabaria perdent per encaixar-ne 5?

És surrealista. La Reial és un equipàs, del top 6 de la Lliga espanyola, i fet per competir a Europa. Hem de controlar el partit en certs moments perquè no pot ser que ens marquin tant, malgrat que també hem d’estar orgullosos perquè generem moltes ocasions i tenim un joc alegre i vistós. Competim de tu a tu contra equips que segurament són superiors a nosaltres pel que fa a la plantilla i, fins i tot, tant amb el Betis com amb la Reial, hem tingut l’oportunitat de guanyar. Per això encara ens sap més greu. Estem treballant per no cometre aquest tipus d’errors. Som un bloc compacte en defensa, però hem de millorar en petits detalls.

L’equip transmet bones sensacions, però els resultats no acompanyen. Els preocupa?

Al final el futbol són resultats. La dinàmica de joc és bona, però no estem sumant resultats. Tot i així, hem d’estar tranquils perquè queda molta Lliga per endavant. Seria diferents si les sensacions no acompanyessin o ens passessin per davant tots els equips amb els quals hem jugat. Crec que no ha estat així perquè hem pogut tenir el nostre moment en els set que hem disputat i emportar-nos més punts. Els detalls i la concentració és treballen i milloren. L’equip té molta confiança.

Què els ha dit Míchel?

És molt exigent. Si no, no hauríem aconseguit l’objectiu l’any passat ni estaríem tenint aquesta competitivitat enguany. Treballem molt l’aspecte del vídeo, el postpartit, l’anàlisi de cada jugada..., amb la finalitat de perfeccionar cada acció. També és crític per dir-nos què fem bé i què no; ens dona tranquil·litat; i està orgullós de l’equip per la valentia que tenim sigui on sigui. Vol que siguem atrevits amb la pilota als peus. Som un equip reconeixible i crec que l’afició està contenta amb el joc, només falta agafar una bona dinàmica de resultats.

Si dissabte juga i marca un altre gol al Metropolitano sabrà com celebrar-lo aquest cop? 

(Es fa un tip de riure). Estaria bé fer la mateixa celebració, eh? Segur que em quedaria amb tothom. Fora bromes, si marco intentaré fer-ho millor perquè va ser un desastre. En el seu moment em va perseguir durant molt de temps... Fins i tot em feien stickers. No passa res, això rai.

Va començar el curs amb problemes físics. Com està?

Ja estic bé. Vaig tenir un esquinç de turmell, però ja està. Estic treballant molt, també a fora de l’àmbit del futbol per intentar prevenir lesions. Em falta tenir continuïtat. Crec que dono rendiment quan soc al camp, però he de trobar la regularitat de sumar minuts, entrenaments, convocatòries... He d’anar fent. Tinc la confiança molt alta en mi mateix per aconseguir-ho.

Se n’ha ressentit mai de l’operació al genoll?

No. Els he d’agrair molt al doctor Cugat i als fisioterapeutes del club perquè he quedat perfecte, impol·lut. Tenia por de perdre el nivell físic i em noto igual de potent i ràpid. Mai m’ha fet mal. El Girona té un equip mèdic de meravella i no té res a envejar als altres clubs.

Per a vostè que és gironí, què significa defensar durant tant de temps els colors del club de la seva vida?

Soc de la base i ho sento des de dins, des de ben petit. He mamat el Girona des que tinc ús de raó. Vaig començar amb els alevins (va estar al club en diferents etapes) i és un somni haver-me consolidat al primer equip. Continuar aquí quatre anys després del meu debut és quelcom únic per mi i la meva família. Soc molt feliç al Girona. Tant de bo pugui quedar-m’hi molts més anys perquè estic molt a gust.

«Hi ha hagut converses per a la renovació, però encara no s’ha arribat a cap acord»

decoration

Té contracte fins al 2023. Han parlat de la renovació?

A mi m’agradaria. Hi hagut converses, però de moment no s’ha arribat a cap acord. Queda molt. Encara tinc l’any de contracte i penso en el dia a dia per donar el màxim rendiment a l’equip. Vull intentar millorar i aportar tant en atac com en defensa per ajudar. Estic centrat en això. Si tot va bé, l’acord arribarà perquè crec que les dues parts en tenim ganes.

En la seva primera temporada amb el primer equip (2018-19) va viure el debut, el gol al Wanda, la renovació... Amb el temps creu que tot va anar molt ràpid per un noi de 19 anys?

Sempre ho comento amb els meus pares i els més propers. He guanyat un punt de maduresa, sobretot en sortir al camp. Abans estava molt nerviós i em venien moltes emocions, mentre que ara sé gestionar-ho per tenir el control. Amb 19 anys tot em va venir de cop, però al final tocava afrontar-ho com ho estan fent ara els jugadors joves que pugen. Per sort estava preparat i crec que vaig donar un bon rendiment. Tant de bo pugui continuar tenint aquestes experiències per adquirir més maduresa i seguir millorant.

Pedro Porro i vostè van obrir les portes de la base al primer equip? Abans potser no era tan habitual veure jugadors del filial en dinàmica de primer equip...

Aleshores no hi havia tants nois que pujaven del filial a entrenar amb el primer equip ni que debutaven. És un clar exemple que s’està treballant molt bé a la base. És una satisfacció veure nanos del juvenil i el filial entrenant amb nosaltres. Malgrat tota l’exigència, nivell i pressió que hi ha, competeixen sense complexos i són valents quan surten al camp. Això diu molt del club. S’ha de confiar més en la gent de casa perquè rendeix bé i també sent més els colors. Aquí i a tot arreu.

De petit va patir força en l’etapa al Barça i després el retorn a l’Escala. S’adona del que ha aconseguit, malgrat tot?

Ha sigut un camí ple d’obstacles, amb molts més moments dolents que no pas bons. Per això, intento viure al màxim. Puc haver tingut pedres pel camí, però m’han servit per arribar fins a on soc avui. Estic orgullós. És lògic que el camí sigui difícil perquè hi ha molts nanos que també volen formar part d’aquest món. A més a més, a la base sempre et planteges si vols seguir, si arribaràs, etc. Estic content d’haver pres la decisió de tornar al poble. Crec que em va servir perquè després vaig tornar al Girona i hi continuo.

Valery Fernández, aquest migdia a La Vinya. ANIOL RESCLOSA

Els seus pares l’han acompanyat a tot arreu. És important tenir un suport incondicional?

Molt. Els estic molt agraït perquè venen on faci falta i estan per mi en qualsevol moment. També em donen consells. S’ha de tenir molt en compte a la gent propera, sobretot en aquest món que és complicat. Procuro tenir-los a prop.

Els seus germans juguen a l’Escala. Vostè n’és el responsable?

Ara els toca gaudir del futbol. Tot just tenen 12 anyets i crec que han viure fins als 15-16 sense pressions. És el més important. L’ambient que es genera a la base dels clubs grans pot ser difícil de digerir per un nen. També és veritat que ho plantejo des de la meva experiència. Ells són bons, però els dic que de moment facin passets jugant amb els amics. Si els ha d’arribar l’oportunitat, sempre seran a temps d’agafar-la.

Li demanen gaires consells Ureña, Artero, Roca i companyia?

Sí i és normal. Em pregunten quan vaig arribar, com em sentia i ho gestionava tot... És maco que ho facin perquè ho he viscut i intentaré ajudar-los amb tot el que pugui. Ells, ara que els ha mencionat, són tres nanos increïbles que han vingut amb una humilitat gegant, són grans persones i futbolistes. Tenen futur i present al club, és el més important.

Arnau i Terrats també li van demanar en el seu moment?

També. Estem tot el dia junts i inconscientment ens fem preguntes o ens demanem consells. Si puc ajudar amb el meu punt de vista o la meva experiència, doncs millor.

A l’estiu va portar el braçalet de capità en un amistós i el club va penjar una foto amb el títol «Capità i gironí». Li falta aquesta figura a l’equip?

Em faria molta il·lusió tenir aquest paper. És el millor que li pot passar a un nano que ve de la base i sent els colors d’aquesta manera. M’agradaria, però hi ha prioritats a l’equip. Aquest paper el tenen els més veterans i s’ha de respectar amb orgull. Tant de bo algun dia pugui tenir la seva experiència i els seus galons.

Aquesta temporada és l’únic gironí de la plantilla del primer equip. És una responsabilitat afegida?

No hi penso gaire. Continuo fent la meva feina i donar el màxim de mi. Represento perquè soc d’aquí, però no hi penso perquè seria afegir-me una pressió innecessària.

Connecta molt amb l’afició. M’han comentat que els seus germans un dia van fer-li una emboscada en anar-los a buscar a l’escola...

Sí, sí... Un dia em van dir tete, vine sisplau, que no passarà res... i es veu que havien parlat amb tots els cursos de l’escola per avisar que jo hi anava. Va ser increïble. De sobte em vaig trobar amb centenars de nens apilats al meu voltant, em xocaven la mà i deien que no se la rentarien mai..., una passada. Va ser molt graciós i em va donar felicitat saber que els nens del meu poble s’il·lusionen de veure’m.

Compartir l'article

stats