El desgavell defensiu de diumenge passat contra la Reial Societat no va agradar gens a Míchel. El 3-5 final amb cinc gols en cinc xuts a porteria del conjunt basc va posar al descobert les mancances defensives d’un Girona que les havia anat dissimulant a còpia de resultats i, sobretot, de bones sensacions. La derrota va suposar un pas enrere per a un equip que venia de jugar com mai i perdre al camp del Betis (2-1) i que necessita recuperar la moral com més aviat millor. Fer-ho avui amb un resultat positiu al Cívitas Metropolitano contra l’Atlètic de Madrid suposarà multiplicar exponencialment la confiança d’un Girona que ha d’ensenyar una versió radicalment oposada de la de diumenge passat. Míchel parlava ahir «d’agressivitat», ben entesa, «amb pilota i també sense», alhora que demanava «tenir personalitat» i no ser «tan contemplatius» en algunes fases del joc. Tot plegat provocarà que el tècnic faci canvis avui. Quins i on, ja es veurà. Malgrat les baixes de Kébé, Borja García, Samu Saiz, Reinier i David López, el tècnic compta amb una profundidat de banqueta on triar i remenar i, també, no descarta la possibilitat de variar de sistema per segona vegada aquesta temporada. Tot sigui per aturar una sagnia de gols que no s’atura des que va començar la competició
D’entrada, l’escenari i el rival no semblen els més idonis per anar-hi a cercar salut. Tot i això, aquest Girona és un equip valent, atrevit i capaç de tenir contra les cordes tot un Betis i de fer tres gols a la Reial Societat. El repte, aquesta tarda, apuja de nivell, amb la visita a Madrid. Al davant hi haurà jugadors de primer nivell mundial que no perdonen ni mitja badada. No s’hi val entrar adormits ni desconnectar trenta segons. Per tornar del Metropolitano amb quelcom de positiu, caldrà un exercici gairebé perfecte. Serà difícil, per descomptat, però no hi ha res impossible i Míchel ha insistit als seus jugadors durant tota la setmana que l’empresa és factible. Per descomptat que sí.
Que l’Atlètic és un rival temible és una realitat. Malgrat venir de jugar, i perdre, dimarts, a Bruges i que dimecres que ve tornen a tenir partit de Champions League decisiu, qualsevol jugador que surti avui espanta. Dinamita pura té l’Atlètic a dalt amb Morata, Griezmann, Joao Félix, Carrasco, Cunha o Correa, entre altres. Ara bé, la gran virtut dels de Diego Simeone és la solidesa defensiva. Una seguretat que enguany no acaba de florir, sobretot de locals, on ha perdut dos dels tres partits que hi ha jugat (Vila-real 0-2 i Madrid 1-2). A l’espera de si Míchel es decanta per canviar d’esquema i passar a jugar amb línia de quatre al darrere o bé manté els tres centrals, qui té un lloc garantit a l’onze és Rodrigo Riquelme. El madrileny encara, segurament, el partit més especial de la temporada a casa seva i contra l’equip que el té cedit al Girona. Després de fer dos gols amb la sub21 i del golarro a la Reial Societat, ben segur que Simeone ordenarà vigilar de prop un jugador que fa pocs mesos feia la pretemporada a les seves ordres. Riquelme és una de les amenaces del Girona al Metropolitano. No és l’única. Castellanos va recordar davant la Reial que, a banda de tota la feina fosca de pressió que fa, té gol. L’argentí actuarà en punta d’atac i caldrà veure si ho farà acompanyat per Manu Vallejo o Míchel cerca alguna alternativa. Sense Samu Saiz, Reinier ni Borja García, lesionats, Herrera, Valery, Toni Villa, Ureña o fins i tot Stuani, podrien acompanyar-lo. D’altres jugadors amb el lloc, teòricament, garantit a l’onze, són Arnau Martínez, Juanpe, Santi Bueno, Gutiérrez i Romeu. A partir d’aquí, Míchel decidirà què toca i què no dels darrers equips titulars.
Mentrestant, l’Atlètic sí que hauria de variar força respecte al que va perdre dimarts. El partit de dimecres contra els belgues és clau i Simeone no vol riscos. Amb Felipe, Reguilón i Marcos Llorente, lesionats, el tècnic podria fer jugar Giménez, Hermoso, Saúl Ñíguez i Correa d’entrada.
