Míchel Sánchez, un vestidor renovat i una categoria que no dona treva. La història es repeteix. Una mena de dejà vu. El Girona d’aquest any viu una situació molt semblant a la de l’última temporada, malgrat competir una divisió per sobre. A les sensacions irregulars se li sumen les urgències i uns números calcats. A mitjan octubre es torna a conviure en descens, passades les deu primeres jornades de Lliga. L’últim curs es va reaccionar a temps, fins al punt d’acabar disputant el play-off, afegint-hi el premi de l’ascens final. I ara? Demà, primera oportunitat per trencar amb una inèrcia nefasta, que ha dut l’equip a enfonsar-se a la classificació.
Perquè el Girona no se’n surt, això és evident. Ja no és només la primera part al camp de l’Almeria, el passat dijous. Són els cinc gols que s’encaixen contra la Reial Societat a l’estadi, la concessió del 0-1 del Cadis també a Montilivi, o les facilitats que es va trobar l’Atlètic de Madrid per marcar al Metropolitano. Per posar alguns exemples, perquè n’hi ha més. Les errades s’acumulen des del primer dia i així no hi ha manera. Fins al punt d’arribar a una situació incòmoda. L’equip és divuitè i si avui mateix s’acabés la Lliga, baixaria de nou a la Segona Divisió, convertint aquesta nova etapa a la màxima categoria en una d’encara més breu del que ho va ser l’anterior.
De 30 punts possibles se n’han sumat només 8. Un més que el Cadis (7), que és penúltim, i deixant enrere el cuer, l’Elx (3). Cap altre conjunt presenta uns números així. Els disset restants s’ho miren per sobre. Més o menys lluny, però per sobre. El Girona ha guanyat només 2 partits (3-1 al Getafe i 2-1 al Valladolid), ha sumat un parell d’empats (1-1 a Palma i 1-1 amb el Cadis) i ha encaixat fins a 6 derrotes (1-0 a València, 0-1 amb el Celta, 2-1 al camp del Betis, 3-5 amb la Reial Societat, 2-1 contra l’Atlètic i el 3-2 d’Almeria). Malgrat haver fet 14 gols, més que no pas el Betis o el Vila-real, dos equips de la part alta de la classificació, se n’han encaixat 18. És el segon pitjor registre de la competició, superat només pels 24 que ha rebut l’Elx. Res que no es pugui millorar, per descomptat. D’oportunitats en té un bon piló el conjunt de Montilivi quan ni tan sols s’ha arribat a la meitat del campionat. Però s’hi hauria de posar aviat.
L'any passat, l'equip va reaccionar a l'onzè partit. Va ser el punt de partida a una ratxa que el va dur a Primera. Diumenge, arriba l'Osasuna en l'onzena jornada. Es repetirà la història?
Un bon exemple a seguir, el protagonitzat en primera persona ara fa un any. Perquè el Girona del 2021 i el d’ara, malgrat els canvis a la plantilla i jugar en categories diferents, presenten bastantes similituds. Per no dir moltes. Míchel va agafar les regnes d’un vestidor que va donar la benvinguda a una bona colla de cares noves. Es va necessitar un determinat temps d’adaptació i això va repercutir de manera directa en els resultats del primer quart de temporada. Passades 10 jornades, la situació era idèntica a l’actual. S’havien sumat 8 punts amb el mateix balanç: 2 victòries, 2 empats i 6 desfetes. I per descomptat, s’ocupaven llocs de descens. Crítiques per part de l’entorn, dubtes amb la plantilla i un munt de queixes que ara també es repeteixen.
Però tot va canviar. Gir de 180 graus i a somiar. El tret de sortida d’aquesta millora, a l’onzè partit. Just el que li arriba demà, contra l’Osasuna, en el Girona del present. El del passat més recent, ara fa un any, va guanyar a Anduva entre setmana (1-2) i va ser capaç de signar una ratxa més que bona, amb només dues derrotes en els 16 partits següents, dels quals se’n van guanyar 12. Fins la jornada 10, s’havien sumat el 26,7 per cent dels punts en joc. Des d’aquell moment i fins al final del curs, el 62,5 per cent. Un canvi evident i alhora necessari, clau per lligar l’ascens. Ara, si el que es vol és la permanència, toca posar-s’hi aviat.
