1Un Madrid fora de polleguera. Veure un plorós Ancelotti, l’«entrenador tranquil», diuen, criticant descaradament l’àrbitre, els jugadors envoltant Melero López, els diaris de Madrid clamant també per un penal que ho era i l’inefable Tomás Roncero traient foc pels queixals, amplifica la satisfacció pel fantàstic partit i per l’empat del Girona al temple del Bernabéu, el millor equip d’Europa. Era el cinquè penal per VAR que li xiulen al Madrid a casa seva. És la falta de costum. I sort que al Girona li van anul·lar a Almeria un gol idèntic al de Rodrygo, si no també haurien donat la tabarra amb aquesta jugada. A més de tenir-hi un balanç favorable, el Girona està batent rècords insòlits al Bernabéu. El més habitual és que els equips surtin d’allà amb algun penal en contra i amb algun expulsat. Dels tres partits de lliga que hi ha jugat el Girona, en dos el Madrid ha acabat amb deu. Fa quatre anys, el dia de la victòria per 1-2, van expulsar Sergio Ramos el minut 90.

2. Errors arbitrals. Llegeixo a La Vanguardia que els jugadors del Madrid «van acabar trasbalsats per les pèrdues de temps del Girona i per les decisions arbitrals de Melero López». Sort que La Vanguardia és un diari català! Pèrdues de temps? El Girona va buscar la victòria des del primer minut. Decisions arbitrals? Cert que, tot essent penal, reglament en mà, algun àrbitre es podria haver fet el despistat, però Melero López va perjudicar el Girona en tres decisions que podien ser transcendents. 1. La criminal entrada de Kroos a Yan Couto és de vermella. Per molt menys, van expulsar Stuani en el play-off d’ascens contra l’Elx. Kroos no fa cap intenció de jugar la pilota. Deixa anar la cama enrere a l’alçada del genoll per fer caure el brasiler del Girona, que acaba marxant del camp del lesionat. Algú s’imagina les reaccions que s’haurien produït si aquesta l’entrada la fa un jugador del Girona a Vinicius i es veu obligat a abandonar el terreny de joc? 2. És la primera vegada que veig un àrbitre mostrant una targeta groga per suposada pèrdua de temps al porter en el minut 59. Aquesta targeta no és una mesura disciplinària; és una intimidació. Gazzaniga no havia perdut gens de temps, cosa que si va fer el porter del Cadis a Montilivi, i va acabar el partit sense cap groga. 3. Melero López va xiular el final del partit just en el moment que el Reial Madrid perd la pilota i quan el Girona iniciava un contraatac amb Riquelme preparat per enfilar en solitari la porteria. De nota són també els nou minuts d’afegit.

3. Millora defensiva. És molt difícil que el Madrid tingui tan poques ocasions de gol com diumenge. El Girona en va tenir més. Enorme mèrit defensiu de tot l’equip. A part de l’encert de Míchel en la inesperada alineació, amb quatre teòrics laterals o carrilers, la millora defensiva ha sigut notable amb l’entrada de David López i Gazzaniga. El porter argentí va salvar dos gols, cosa que no havia passat en les onze jornades anteriors. Llàstima que Míchel, valent de mena, no hagués fet els canvis un parell de setmanes abans.

4. Imperial Romeu. Llevat d’una pèrdua de pilota en els últims instants quan buscava una falta, Oriol Romeu va fer un partit imperial. Amb la millora experimentada per la defensa els dos últims partits i amb Romeu liderant la transició defensa/atac, el Girona ha d’aconseguir ser un equip incòmode pels rivals.

5. Els serveis de banda. Va anar d’un pèl que el Girona no encaixés un gol per segon partit consecutiu després d’un servei de banda a favor. Contra l’Osasuna, Yan Couto va sortir a la foto del gol, però aquest neix d’un horrible servei de banda a favor que propicia una ràpida acció d’atac dels navarresos agafant desprevinguda la defensa del Girona. El mateix va passar al Bernabéu en la jugada del gol anul·lat, prèvia parada de Gazzaniga a Rodrigo. També és un deficient servei de banda a l’esquerra que facilita una ràpida jugada del Madrid. Els serveis de banda no són un tràmit. També són importants, i al Girona li costa treure’ls quan el pressionen una mica.