Míchel Sánchez no es cansa de repetir en cada conferència de premsa prèvia a un partit a Montilivi que l’equip és més fort amb l’afició. «Els necessitem. Ens donen un plus importantíssim», diu el tècnic. Conscient de la transcendència, per a un equip com el Girona, de fer-se fort com a local, Míchel va deixar unes imatges divertides a les acaballes del partit de divendres contra l’Athletic. El madrileny, desbocat, va demanar saltant i alçant els braços el suport de l’afició veient que l’equip patia una mica amb els darrers intents dels bascos. Al final, els tres punts es van quedar a casa i l’equip va estacar la tercera victòria de la temporada a Montilivi. Una xifra, els tres triomfs, que iguala els que va aconseguir el darrer Girona de Primera Divisió, el del curs 2018-19. Aquell Girona, dirigit per Eusebio Sacristán, tan sols va guanyar tres partits a Montilivi durant tota la temporada (Rayo, Celta i Sevilla) i va acabar descendit a Segona Divisió.
Fins ara, el Girona ha disputat set partits a Montilivi amb un balanç de tres victòries contra Getafe (3-1), Valladolid (2-1) i Athletic Club (2-1), dos empats davant Cadis (1-1) i Osasuna (1-1) i dues derrotes amb Celta (0-1) i Reial Societat (3-5). Tot plegat ha fet que dels 21 punts possibles, els de Míchel n’han sumat 11. Si es compara amb els números de l’equip del 2018-19, hom s’adona que aquest Girona rutlla molt millor que aquell, que en les set primeres jornades sumava 8 punts dels 21 possibles: triomf contra Celta (3-2) i Rayo (2-1), empats amb Valladolid (0-0) i Leganés (0-0) i derrotes davant Madrid (1-4), Betis (0-1) i Eibar (2-4). No eren mals números del tot per a un equip modest, però la dificultat de sumar més victòries va condemnar l’equip. De fet, el tercer triomf -no n’hi va haver més- a Montilivi no va ser fins a la 35a jornada contra el Sevilla (1-0). Els números a casa a final de temporada (3 victòries, 6 empats i 10 derrotes) van empènyer el Girona d’Eusebio cap al pou. Ara, la cosa sembla que va, de moment, per un altre camí.
