Sense minuts a l’Alabès la temporada passada, Iván Martín tenia cua de clubs per aconseguir la seva cessió per part del Vila-real. Finalment, el Girona se’n va sortir amb la seva i l’extrem basc va aterrar a Montilivi al gener passat. Ho feia com un reforç de luxe per afegir desequilibri a la banda i, sobretot, algú amb capacitat d’assistir. De fet, Iván Martín havia estat un dels màxims assistents la temporada anterior, a Segona, amb el Mirandés. Al biscaí, li va costar entrar a l’equip, però quan ho va fer ja no en va sortir fins que el van treure. Va ser en el darrer partit del curs, a Tenerife, en la tornada del play-off d’ascens a l’Heliodoro Rodríguez López. Una duríssima entrada d’Àlex Corredera, gairebé només començar el partit, va acabar amb Iván Martín a la gespa de l’estadi plorant. No ho sabia encara, però tenia fracturat el peroné. Lògicament, no va poder continuar jugant i, a més a més, el mal a la cama, li va impedir participar al cent per cent en la celebració de l’ascens. Recordades són les imatges dels jugadors del Girona passejant Iván Martín al cim d’una cadira per la gespa de l’Heliodoro o fins i tot Santi Bueno carregant-lo a botet i també ajudant-se amb crosses a la Plaça del Vi i en la festa a Montilivi. Allò va ser el 19 juny. Gairebé cinc mesos i molts moments durs després, Iván Martín va tornar a somriure divendres. I de quina manera! L’extrem cedit pel Vila-real va reaparèixer estel·larment fent el gol de la tranquil·litat per al Girona contra l’Athletic.
«No solc fer gols, però avui he tingut la fortuna de marcar i ajudar l’equip a guanyar, que és el més important», deia al final del partit. Sincer com pocs, repetia unes paraules que ja havia manifestat el dia de la seva presentació. L’ascens a Primera va suposar que la cessió per part del Vila-real s’ampliés una temporada més. Tanmateix, inèdit tota la pretemporada i durant les primeres jornades, més d’un aficionat es va sorprendre quan va veure que Iván Martín entrava al camp divendres. Amb el gol es van esvair els dubtes i les cares de sorpresa. El futbolista basc posava fi a un malson de cinc mesos i, per fi, podia celebrar l’ascens de la millor manera: amb gol i victòria a Montilivi i a Primera Divisió. L’alegria estava més que justificada després de tant de patiment. De fet, fins i tot veient que després de la lesió li costava entrar a l’equip les darreres setmanes, fins i tot, sobrevolava per Montilivi l’opció de buscar-li una sortida perquè pogués acumular minuts. Amb l’aparició fulgurant de divendres, caldrà veure si a partir d’ara Míchel li manté la confiança. En aquest sentit, la temporada passada Iván Martín va ser important (19 partits, 10 de titular) jugant la majoria de vegades al mig del camp al costat de Pol Lozano i Aleix Garcia.
Sigui com sigui, amb Iván Martín, Míchel disposa d’un argument més de desequilibri per la banda i polivalència a la zona de tres quarts. Un efectiu més per a la causa comuna de la permanència. De fet, divendres després de la victòria contra l’Athletic, Iván Martín ja pensava en l’Elx. «Guanyar després del punt sumat en un camp tan important com el Bernabéu fa que les sensacions siguin molt bones abans del darrer partit abans de l’aturada pel Mundial», deia.
