El Girona va estar a punt d’escriure la seva primera nit negra de la història recent a la Copa ahir al migdia a Quintanar del Rey. Al final, hi va saber posar remei a temps i dimecres serà al bombo en el sorteig de la segona ronda, però va necessitar la pròrroga per acabar amb la resistència d’un equip que no és professional i que juga a Tercera RFEF, la cinquena categoria nacional. «Me’n vaig content amb el resultat», deia Míchel al final del partit tot responent a la pregunta de si se n’anava content amb el seu equip. L’objectiu s’havia complert, però al tècnic, lògicament, no li havia agradat gens veure com un conjunt de Tercera havia posat contra les cordes el Girona. Ja se sap que en aquests partits de Copa a partit únic sempre hi ha alguna sorpresa i ningú vol ser el protagonista negatiu de la jornada. El Girona va esquivar ser la riota i el focus de crítiques i escarnis pels pèls. Míchel va assegurar que no havia estat manca d’actitud dels seus i va recordar que en aquest tipus de duels, la diferència de categoria s’estreny. Ara bé, perquè això passi, sempre sol fer falta que l’equip gran vagi una mica confiat. I això li va passar al Girona. Al final, Stuani, al vuitè minut de la pròrroga, va poder salvar els mobles. L’uruguaià va certificar el bitllet per a la segona ronda pel Girona, però no va poder evitar que el porter local César Rozalén li aturés un penal al darrer segon i es confirmés com l’heroi del partit.
Qui sap per l’horari (les dotze del migdia), per la gespa artificial, per la diferència de categoria, per tenir les vacances a tocar... Fos pel que fos, al Girona li va fer mandra posar-se al partit. L’equip va necessitar que Fuidias comencés el seu recital particular el dia del seu debut per treure’s la son de les orelles. Riquelme, amb un gol de fora de l’àrea per l’escaire, marca de la casa ja, encarrilava el partit (m.17). El golarro del madrileny va frenar les ganes dels locals i va permetre el Girona gaudir dels únics bons minuts del partit. Un tram en què el porter César Rozalén, suplent a la Lliga, començaria a frustrar els davanters gironins. Primer va ser Manu Vallejo, que havia perdonat sol poc abans dins la petita, qui va veure com César li desviava una rematada franca. Al cap de poc, Riquelme, a plaer, va veure com el porter local evitava increïblement que enviés al fons de la xarxa una pilota morta dins l’àrea. Van ser uns vint minuts en què el Girona es veia superior. Manava al marcador, però no hi havia maneres d’ampliar l’avantatge per poder estar més tranquil.
Tan superiors se sentien els jugadors gironins que ja es van veure el partit guanyat a la mitja part. L’equip va sortir massa contemplatiu a la represa i va donar benzina a un Quintanar que, lògicament, era dins el partit. Mansour, sol i de cap, ho va provar a la sortida d’un córner abans que un xut al travesser de Fer Navarro confirmés que el Girona tenia un problema. Míchel es desesperava a la banqueta observant com els seus homes eren incapaços de fer quatre passades seguides. A la mitja part, havia deixat Artero al vestidor per fer entrar Ureña i dotar de més profunditat l’equip. El mig del camp, tanmateix, continuava sense rutllar amb Terrats i Iván Martín, més endarrerit. Fuidias tornaria a ser protagonista per desviar a córner un llançament de falta llunyà de Ramón Blázquez que anava a l’escaire. Calia posar-s’hi per evitar cap embolic gros.
El Girona jugava amb foc. El partit estava descontrolat i encara bo que no hi havia VAR perquè si no hauria corregit l’àrbitre en una falta de Miguel Gutiérrez que es va assenyalar fora. Es veia a venir la tragèdia. I sí, el Quintanar trobaria el premi al seu gran partit arran d’un penal per mans de Terrats. El panorama s’enfosquia. Veient-ho, els gironins van voler anar per feina als darrers minuts i van tancar a la seva àrea el Quintanar. Sí, les ocasions arribarien. César va aturar un cop de cap d’Stuani i Castellanos va rematar al pal. El rellotge, però, corria en contra i la pròrroga seria inevitable. Míchel faria entrar la primera unitat al temps extra amb Arnau Martínez i Aleix Garcia i el Girona trobaria el gol en una acció de killer d’Stuani, que va resoldre un embolic dins l’àrea clavant la pilota a l’escaire.
Amb l’1-2 i els jugadors del Quintanar llassats, el Girona ho tenia fet. Va faltar sentenciar. César ho va impedir amb dues bones aturades a Stuani i Castellanos. El porter es consagraria del tot aturant un penal -comès sobre Castellanos- a Stuani al darrer segon de partit. Afortunadament, feia estona que el Quintanar havia aixecat la bandera blanca i la victòria ja era al sarró. Els gironins se’n van, ara sí, de vacances amb tots els deures fets.
