Entrevista | José Carlos Ordóñez President del Cacereño

«Hi haurà ambient a l’estadi, amb entre 5.000 i 6.000 espectadors»

El president del rival de dijous a la Copa del Rei admet que la gespa «no estarà en les millor condicions» per culpa dels aiguats dels darrers dies: «feia anys que no plovia tant»

José Carlos Ordóñez, president del Cacereño

José Carlos Ordóñez, president del Cacereño / Silvia Sánchez

Jordi Roura

Jordi Roura

Quin ambient es respira a Càceres en la prèvia del partit? 

La veritat és que em pensava que l’ambient seria menor. El Girona té un equipàs, però no deixa de ser un recent ascendit, i té poc nom encara a Primera. Però la repercussió ha sigut molt positiva. A l’estadi Príncipe Felipe hi ha aforament per a 7.000 espectadors i n’esperem entre 5.000 i 6.000, hi haurà ambient, la resposta dels extremenys ha sigut molt positiva. 

Càceres és ciutat de bàsquet o de futbol?

Penso que, com la majoria de ciutat, ho és de futbol, sobretot si l’equip està a dalt. Com que el Càceres de bàsquet va arribar a pujar a l’ACB durant un temps molta gent de futbol es va canviar d’esport, i a més coincidia que el Cacereño no estava al futbol professional. Però des de fa anys nosaltres hem anat creixent més que el bàsquet, encara que ells juguin a la LEB Or. Al futbol tenim més gent, nosaltres podem posar al camp en un partit de 2a RFEF 2.000 o 2.500 persones.

Els va decebre que els toqués el Girona al sorteig?

Com tots els clubs modestos buscàvem un rival que portés gent i ens ajudés a fer caixa. L’Atlètic, el Sevilla o la Reial Societat són històrics del futbol espanyol, el Girona, com li deia abans, encara no té gaire nom a Primera. A més hi ha el handicap que Girona és molt lluny i no ens portarà afició. Si ens arriba a tocar el Sevilla hem de posar grades supletòries al camp, segur.

Què s’estima més, pujar a 1a RFEF o passar ronda?

Si hagués d’escollir triaria pujar a 1a RFEF, però per què no donar la campanada i aconseguir les dues coses? Quan jugues a la loteria vols que et toqui la grossa. Jo porto quatre anys de president, és la meva cinquena temporada. Vaig agafar l’equip a Tercera. La idea és anar creixent poc a poc. El principal era sanejar el club i reenganxar l’afició, que també estava una mica cremada. Arribar al futbol professional és molt difícil. Ara el nostre objectiu és mirar de fer el salt a 1a RFEF.

Quins jugadors del Girona li agraden?

He de reconèixer que soc més de futbol modest que no pas de veure’n de professional per la televisió, no tinc massa temps. He vist alguns partits del Girona, per exemple, el de la derrota al camp de l’Atlètic de Madrid (2-1) que si dura 10 minuts més segur que haguessin puntuat. Jugadors? Riquelme té una projecció al·lucinant. I si no recordo malament ell va ser qui va treure la bola del sorteig.

El Girona no fa massa era un modest, és un bon aparador?

Sí, és un bon mirall per a nosaltres. Volem fer les coses bé. Estem farts de veure pressupostos enormes que no assoleixen la meta perquè es posen a la boca més menjar del que poden digerir. És important fitxar amb cap i amb un pressupost que puguis atendre. Si nosaltres hem de seguir més anys en el futbol modest hi seguirem, a l’espera que algun dia puguem fer el salt si sona la flauta.

Està bé la gespa?

Havia recuperat bastant, tot el cap de setmana hem estat fent treballs per regenerar-la, però avui (ahir per al lector) ha tornat a ploure molt, portem 15 litres més per metre quadrat. El cap de setmana ja es va ajornar el partit contra el Coria, de lliga. Tot ha tornat a quedar humit i sota la gespa hi ha molta terra vegetal i dificulta el drenatge. Ja ha deixat de ploure i la previsió és que no hi torni, espero que estigui recuperada, però està clar que la gespa no estarà en les millor condicions. Feia anys que aquí no plovien tants litres com aquests dies.

Que el Girona hagi estat aturat pel Mundial els pot beneficiar?

No crec que ni beneficiï a uns ni perjudiqui als altres. Ells han jugat amistosos i això segur que els ha permès mantenir la forma, i jo penso que estaran al 100% en el partit de Copa. Quan el jugador salta al camp s’oblida si ha estat en competició la setmana anterior i en l’únic que pensa és en guanyar el partit.