D’ambició, humilitat i ganes de triomfar no li’n falten. Valentín Taty Castellanos (1998) va marxar de la seva Mendoza natal perseguint el somni de ser futbolista professional. El súmmum seria jugar amb Argentina, campiona del món a Qatar 2022, i, de moment, ja ha fet el primer pas intentant fer-se un nom a Europa amb el Girona.
Deu estar contentíssim amb Argentina sent campiona del món.
Era el que necessitàvem els argentins. Tot el país sencer ha celebrat aquest títol. A part que me n’alegro molt per als jugadors, en conec a uns quants i sé com n’és de difícil arribar a aconseguir-ho. A mi també m’ha tocat representar a la selecció argentina en categories inferiors, tinc moltíssim sentiment pels colors.
Amb Paulo Gazzaniga, l’altre argentí de la plantilla, hauran vibrat. Hi havia gaire rivalitat entre companys? Reinier Jesus anava amb Brasil; Santi Bueno i Cristhian Stuani amb Uruguai; etc.
Una mica (riu). Hem tingut enganxades gracioses. Tots som companys i no tenim res en contra, al contrari, però cadascú anava amb la seva selecció. És futbol. Paulo i jo vam veure junts el partit de quarts de final davant els Països Baixos (2-2) durant l’stage a Estepona. Recordo que vam patir pels penals, però va ser maco viure-ho plegats.
Leo Messi o Diego Maradona? Els ha conegut?
No he tingut l’oportunitat de conèixer-ne cap, però m’hauria agradat. Són referents mundials i argentins. Diego ja no està entre nosaltres, però tant per mi com per als meus germans sempre ha sigut una figura molt important. Igual que Messi, veure’l jugar i aixecar la Copa del Món és un honor. Els argentins, i el món sencer, estem contents per ell.
Vostè també va fer comMessi i als penals en la final contra França va pensar «Som-hi Diego, des del cel»?
Sí. A casa tenim una foto del Diego i enceníem una espelmeta abans dels partits perquè ens ajudés. Aquest Mundial també va ser especial perquè era el primer sense ell després de la seva mort l’any 2020. Li hem pogut dedicar. Tant ell com Messi ho mereixien.
És un somni jugar amb la selecció? No sé si s’imagina al Mundial 2026...
Ho tinc pendent. Vull lluitar els pròxims quatre anys per aconseguir-ho. Sé que m’ho he de guanyar. M’esforçaré al màxim per tenir el nivell, no serà fàcil formar part de la selecció campiona del món però donaré el meu cent per cent per demostrar que puc ser-hi.
Va arribar a pensar que Lionel Scaloni el cridaria per a Qatar 2022?
No perquè sabia que la selecció ja estava formada. Mai abaixaré els braços ni perdré la il·lusió, treballant perquè passi algun dia, però de moment ja he fet el primer pas de jugar a Europa. Estic tenint minuts, que és el més important perquè m’arribi l’oportunitat. Tant de bo tot surti bé.
«Vull continuar creixent al Girona per fer més gran la història. El club va posar molt d’interès perquè vingués»
Sovint els argentins diuen que la resta mai entendrem el seu sentiment pel futbol. Com el descriuria?
És difícil explicar-ho amb paraules. És una passió que es viu des de petit perquè ja naixem amb una pilota, vivim i respirem futbol. Els jugadors de la selecció són una inspiració i tenen molta pressió perquè signifiquen molt per a Argentina. El futbol és el tema de conversa a tot arreu, tot i que l’esport en general ha crescut moltíssim en tots els sentits per ser reconeguts arreu del món. Bàsquet, beisbol, voleibol, rugbi... Volem estar a dalt de tot amb la majoria de disciplines.
Qui va introduir-lo al futbol a vostè?
Soc el més petit de cinc germans. Ells van influenciar-me molt, però crec que també va ser perquè la meva mare sempre ens ha donat molta llibertat per escollir allò que ens fes feliços. Vaig néixer amb la pilota i sempre me l’enduia a tot arreu per jugar constantment a futbol amb els meus germans (som quatre nois).
Va començar a Mendoza, la seva ciutat, però debuta a Primera Divisió amb l’Universidad de Chile.
Abans de fitxar pel Leonardo Murialdo havia format part d’un club molt més petit, l’Independiente Rivadavia, però vaig estar-hi molt poc temps i després vaig tenir la sort d’anar a Chile. Diego Rivarola em va ajudar moltíssim, sense ell no hauria arribat on soc ara. El debut va ser molt maco perquè a sobre va ser a la Copa Sudamericana contra el Corinthians en un partit molt complicat.
Després se’n va anar al Monteviedo City Torque i acaba al New York City.
No era el primer cop que marxava de casa perquè havia estat a Xile i Uruguai, però el canvi de passar a viure a Nova York va ser enorme pel tipus de ciutat que és. Tot i així, el necessitava i sentia que tenia la maduresa per fer-lo. Vaig adaptar-me ràpid, també tenia molta gent al meu voltant que m’ajudava. Maxi Moralez, que des de llavors ens vam fer molt amics, i la seva família em van facilitar el procés.
S’ho va pensar gaire quan va sortir l’oportunitat de venir al Girona?
Coneixia el club pel grup City. Se’n parlava i sabia que havia ascendit a Primera. Tenia més ofertes per jugar a Europa, però entre tots vam creure que amb el Girona tenia un repte molt maco per créixer. A part que necessitava una mica més de calma, la ciutat m’ho oferia, i també em sentia còmode amb l’idioma. El club, el tècnic i el director esportiu van insistir molt i van fer una feina increïble perquè vingués cap aquí. Al futbolista li agrada sentir aquest interès.
El futbol a Europa és com se l’imaginava?
La veritat és que sí. Sabia que era complicat i que havia d’estar preparat per aquest futbol. Els rivals són molt complicats, sobretot a LaLiga que és de les millors del món juntament amb la Premier League. Estic gaudint molt, no crec que m’hagi costat l’adaptació. El futbol s’està tornant molt físic i és una de les meves qualitats.
Domènech Torrent va tenir un paper clau en la seva carrera. Encara mantenen el contacte?
De tant en tant. No parlem sovint, però sí que ens seguim a les xarxes socials i ens comentem les fotos. El meu representant el coneix i ens donem records a través d’ell. Ha sigut una persona molt important en la meva carrera, va ser ell qui em va reclamar per al New York City.
A Nova York també va coincidir amb Eloi Amagat. S’han tornat a trobar a Girona?
Vam tenir una relació molt maca els sis mesos que va estar a Nova York. Ens concentràvem junts i parlàvem molt, aquí també ens hem vist. De seguida que vaig arribar em va enviar un missatge per dir-me que estava molt content per mi i que podia comptar amb ell per qualsevol cosa. És una sort haver tornat a coincidir.
El Girona és tal com li havien dit que era?
És un club molt familiar, amb una afició molt maca. Tothom rema en la mateixa direcció i tant el cos tècnic com tots els treballadors del club fan el possible perquè estiguem còmodes en el dia a dia. Vull seguir creixent al Girona per fer més gran la història.
Vostè també és molt familiar, sobretot amb l’afició. Sempre té un moment per fer-se una foto.
És el que he après des de petit. Soc així, em surt sol. Intento tenir molta relació amb l’afició perquè són els que sempre hi són. També pateixen amb nosaltres i ens acompanyen als viatges encara que les coses no vagin bé. Es mereixen el nostre respecte.
Venir amb el cartell de bota d’or de la MLS pesa gaire?
No perquè vaig gaudir-ho molt. Me’n vaig anar com esperava i volia. Ara intento demostrar-ho al camp, també m’agradaria fer història aquí a LaLiga.
Juntament amb Stuani és el màxim golejador de l’equip. Estarà maleint els pals, últimament.
Una mica (riu). Els gols sempre són benvinguts i tant és qui els marqui si són pel bé de l’equip. Tots lluitem per l’objectiu. Però és evident que vull marcar-ne molts per ajudar al Girona.
Com és jugar amb Stuani?
Tenim molt bona relació amb Stu. Com és uruguaià, compartim moltes coses de la nostra cultura: juguem al truco, prenem mate... Sempre estem parlant i m’ensenya coses contínuament. És un líder molt positiu per a tot el grup, tant a dins com a fora del camp. La seva manera de ser em fa créixer a mi també.
Míchel Sánchez ha provat de fer-los jugar als dos en l’onze io als últims partits surt vostè de titular amb Stuani de revulsiu. Com se sent més còmode?
M’adapto al què Míchel digui. En funció de l’esquema de triï el tècnic, amb un punta o dos, es tracta d’adaptar-nos i a qui li toqui ser-hi fer-ho de la millor manera. Estem preparats i ens sentim bé jugant junts o no. Stuani s’adapta molt bé a mi i jo a ell. Podem fer una dupla molt maca.
«Stuani m’ensenya coses cada dia. És un líder molt positiu per al grup i s’adapta a mi igual que jo a ell. Fem una dupla molt maca»
És força supersticiós. És veritat que té un ritual abans de cada partit?
Sí. El dia abans del partit tinc com rutines, que faig servir de càbales, com per exemple passar-me el palo santo (una fusta sagrada). Vaig començar a fer-ho a Nova York amb la meva mare i em van anar molt bé les coses. Abans no ho feia, però tampoc té més importància. Simplement intento repetir algunes accions que he fet quan em surt un bon partit, guanyem...
Ha jugat tots els partits fins ara i també venia de competir als Estats Units. Les vacances van ser més que merescudes...
Tenia més de 60 partits jugats sense descansar. Vaig poder relaxar-me i desconnectar mentalment. Per sort, vaig tenir una bona aturada per tornar de la millor manera.
A excepció de la Copa del Rei, l’equip ha donat un pas endavant els darrers dos mesos. Què ha canviat?
Ens coneixem tots més. Molts jugadors érem nous i ens havíem d’adaptar a la idea del cos tècnic. També necessitàvem un cop de sort per treure bons resultats i tenir confiança amb la nostra capacitat i qualitat de joc. Volem estar en la lluita per les posicions capdavanteres.
Recordarà l’empat al Santiago Bernabéu?
Empatar al Reial Madrid va ser molt important. Era un partit que necessitàvem per desfogar-nos davant un gran rival. Va ser un punt clau per començar a guanyar partits i jugar bé.
També el partit amistós a Manchetser. Li agradaria que l’entrenés Pep Guardiola algun dia?
Òbviament. Qui no vol que el dirigeixi Pep, sent un dels millors entrenadors del món? Va ser una experiència molt maca. Quan tenia 17 anys ja em va tocar entrenar-hi amb la sub-23 del City i va ser un plaer conèixer-lo.
La cessió és fins al final de temporada i té contracte amb el New York City fins al 2025. Li agradaria quedar-se?
La meva idea ara és estar al Girona i tractar de refermar-me a Europa. Estic tranquil, gaudint d’aquest procés. Quan s’apropi el moment de decidir què hem de fer, el meu representant i el club es reuniran per decidir el que sigui millor per mi.
