La feina es multiplica passades les campanades

De feina als despatxos mai en falta a Montilivi. Estigui o no obert el mercat, el telèfon bull i les carpetes s’amunteguen al damunt de la taula de Quique Cárcel, cap visible de la direcció esportiva del Girona. El gener és a punt d’inaugurar-se i els deures es multipliquen. A curt i també a mig termini. Poden haver-hi retocs durant les properes setmanes, amb la porta oberta tant d’entrada com també de sortida. Però també és moment de mirar una mica més enllà. El proper 30 de juny, un cop s’hagi acabat la present temporada, una bona colla de jugadors hauran donat per tancada la seva vinculació amb el club. Això significa dues coses. D’una banda: des del proper diumenge, primer de gener, tots ells (exceptuant els cedits) tindran total llibertat per negociar amb un altre club de manera unilateral. De l’altra: cal posar fil a l’agulla perquè si no es fa res, a l’estiu tocarà construir, amb no massa pilars i fonaments, la plantilla per al curs vinent.

El compte enrere, en sentit metafòric, comença ben aviat. Passades les campanades. A partir de llavors, sis mesos per davant per concretar la situació de molts jugadors. Més de la meitat dels qui conviuen en el vestidor de Montilivi. Per un costat hi ha els cedits. El pa de cada any. És el cas del porter Paulo Gazzaniga (Fulham) i dels futbolistes de camp Iván Martín (Vila-real), Javi Hernández (Leganés), Reinier Jesus (Reial Madrid), Rodrigo Riquelme (Atlètic), Valentín Castellanos (New York City), Yan Couto (Manchester City) i Yangel Herrera (Manchester City). Tots ells van signar, l’estiu passat, per una temporada. Per tant, passi el que passi, tornaran a ser propietat dels seus respectius clubs al cent per cent a partir del primer de juliol. Si després es tornen o no a deixar caure per Montilivi més endavant, això és una altra cosa.

Després, hi ha aquells jugadors que tenen vinculació directa amb el Girona. També n’hi ha uns quants que acaben contracte el proper 30 de juny. Són els qui, un cop comenci el mes de gener, podran perfilar, pel seu compte, el seu futur. Tindran llibertat per negociar amb d’altres equips, si així ho desitgen. O també una hipotètica renovació amb la voluntat de vestir de blanc-i-vermell més temps, sempre i quan hi hagi una entesa entre totes les parts implicades. Homes de la vella guàrdia, com ara els centrals Bernardo Espinosa i Juanpe Ramírez, o el porter Juan Carlos Martín, van renovar el seu dia fins al 30 de juny del 2023. Passa tres quarts del mateix amb un altre dels veterans, Borja García, inèdit encara aquest curs per una lesió que arrossega des de l’últim play-off d’ascens. Aquí s’hi suma Samu Saiz, que el 2019 va fitxar per quatre temporades. Ha jugat ben poc, això sí, i està per veure què passa amb ell durant les properes setmanes. Valery Fernández també finalitza contracte aviat, però el Girona el considera un dels seus actius i la intenció és arribar a un acord per renovar-lo. La situació d’Aleix Garcia és encara més especial. La vinculació expira un cop el mes de juny baixi la persiana, però existeix una clàusula per la qual quedaria renovat de manera automàtica en cas de permanència. Diversos clubs han preguntat per ell i s’ha de veure com es resol tot plegat: si se’l deixa marxar, si se’l renova abans i s’intenta obtenir algun benefici, o si les dues parts volen anar de la mà durant més temps i el contracte s’estén alguns anys més.

Són 11 els jugadors que estan lligats més enllà del proper 30 de juny. Santi Bueno, Ramon Terrats, Ibra Kébé i David López acaben el 2024. Ho fan el 2025 Oriol Romeu, Manu Vallejo, Toni Villa, Toni Fuidias i Arnau Martínez. Se’n va fins al 2026 Christian Stuani, mentre que Miguel Gutiérrez va acordar a l’estiu ser del Girona fins al 2027.

Subscriu-te per seguir llegint