«Després de tantes cessions vull trobar estabilitat i continuïtat»

Ha marcat dos gols en dos partits, donant 4 punts a l’equip. Està satisfet?

Estic molt content, la veritat. Sobretot per poder ajudar l’equip a sumar punts. El més important és poder continuar amb la bona ratxa de resultats per anar escalant posicions a la taula classificatòria. Tenim confiança per seguir treballant amb la nostra idea.

L’altre dia Míchel va desfer-se en elogis cap a vostè dient que era indispensable, diferencial a la categoria i eleva el nivell. Què pot dir a tot això?

Primer de tot, agrair-li les seves paraules. Estic molt content amb ell perquè la gestió de grup és impecable, jo crec que tots o la majoria de jugadors estem a gust, i el treball en el dia a dia és molt bo. Personalment, m’agrada molt entrenar amb ell, la manera com explica el joc i que em transmeti tanta confiança. Està fent una gran feina al Girona.

Lamentablement, les lesions l’han frenat una mica. Com se sent ara que va més a poc a poc?

Faig un treball constant amb els fisioterapeutes i els preparadors físics, m’exigeixen a full. Durant l’aturada no vaig poder fer una pretemporada normal com la resta dels meus companys perquè venia d’una lesió i vaig reincorporar-me al grup quan es va reprendre la Lliga, però de mica en mica vaig progressant. Estic treballant per elevar el meu nivell i millorar en l’aspecte físic.

Coneix bé LaLiga: Osca, Granada, Espanyol i Girona. On gaudeix més amb el seu futbol?

Ja són quatre temporades aquí i m’agrada moltíssim, la gaudeixo. Treballo cada dia per seguir millorant i poder fer sempre les coses tan bé com sigui possible.

Va fitxar pel Manchester City l’any 2017. Li queda l’espineta de jugar a la Premier League amb Pep Guardiola com a entrenador?

No tant de jugar al City, però sí que és una lliga que m’atrau moltíssim. M’agradaria jugar algun dia a la Premier perquè m’encanta i la segueixo.

Està fart de tantes cessions? En porta cinc seguides.

Sí, clarament. Crec que a cap futbolista li agrada moure’s tant. Quan vaig arribar a Girona, ja ho vaig dir: vull trobar estabilitat i tenir continuïtat en un equip. M’agradaria aconseguir-ho en l’àmbit personal i familiar, que també ho pateixen. Treballo moltíssim per trobar l’estabilitat.

La vida li va canviar de dalt a baix quan va fitxar pel City. Va ser gaire dur deixar Veneçuela per anar a viure a Nova York? (La temporada 2017/18 va jugar cedit al New York City).

Va ser un pas força important en la meva carrera perquè va ser com l’inici de tot. Sortir de Veneçuela per jugar al New York City em va servir de moltíssima experiència ja que vaig poder conèixer què era el futbol estranger respecte al que jugava al meu país i també em va permetre que el salt a Europa fos més fàcil, no em va venir de nou.

Va deixar enrere moltes coses. Tot per perseguir el seu somni?

Com tot adolescent, tenia temptacions o quelcom que em podia fer desviar del camí. Vaig enfocar-me en el futbol, deixant a un costat moltíssimes coses, fins i tot la família, perquè sempre he sabut què volia. El futbol és la meva prioritat des que tinc ús de raó. He perseguit el somni de ser professional des de petit i estic molt agraït al meu jo del passat perquè gràcies a ell avui puc estar jugant a Europa.

Va ser gaire complicat, però, aïllar-se de la seva família?

Des dels 14 anys que soc fora de casa i als 16 me’n vaig anar a viure sol. Sortir aviat de casa i veure com és el món real m’ha donat molta maduresa i caràcter per afrontar la vida. Faig les coses com es mereixen.

Com diu, va haver de madurar molt ràpid. Veure tot el que succeïa als carrers de Veneçuela (amb una de les taxes de criminalitat més altes del món) va influir-hi o també era una manera d’escapar-ne?

Va ser tot una mica. Quan surts de casa, la pròpia vida t’exigeix afrontar-la d’una altra manera. Has de tenir caràcter perquè vius moltes coses en poc temps que et fan canviar la perspectiva que fins aleshores tenies de tot plegat. Em va permetre centrar-me en el que realment volia i no desviar-me del camí: vaig canviar el cercle de companys, amics... El meu entorn va passar a ser 100% futbol.

On va anar?

A jugar a l’Escuela Mejía de Monagas (Veneçuela). Allà vaig començar a les categories inferiors i als 16 anys van pujar-me al primer equip amb el qual vaig aconseguir l’ascens a Primera Divisió. Després, vaig fitxar per l’Atlético Venezuela.

Què hauria sigut de vostè si no fos futbolista?

No ho sé... Mai m’he fet aquesta pregunta i no vull saber-ho.

El seu pare volia que es dediqués al beisbol. 

Sí, en un principi m’hi portava. Però després ja va tenir clar que a mi el que m’agradava era el futbol.

Tot i emancipar-se tan aviat, el suport de la seva família deuria ser important.

Exacte, no vull que se’m malinterpreti. Vaig marxar de casa sent molt jove, però els meus pares sempre han estat a prop meu per donar-me suport. La distància no era un problema per sentir-los al meu costat. M’han donat moltíssim suport per arribar a ser futbolista i crec que m’han educat de bona manera. 

Ara que es pare d’una nena, es posa en la seva pell?

I tant. L’exemple que m’agradaria donar-li a la meva filla és com em van criar els meus pares.

Samu Saiz i el Girona posaran fi a una etapa plena de dualitats

Després de sis anys, coneix bé al grup City. Què li sembla el projecte que està fent a Girona i poder formar-ne part?

Crec que estan fent una gran feina aquí al Girona. Entre tots hem de donar continuïtat al projecte i mantenir l’equip a Primera Divisió.

A què creu que pot aspirar aquest equip? Es conforma amb la permanència?

És el que hem de tenir en ment per damunt de tot. Hem d’aconseguir la permanència com més aviat millor i quan la tinguem ja ens plantejarem altres objectius.

Seria complicat repetir els anys a Granada? Pensa gaire en l’Europa League?

Complicat ho serà perquè guanyar partits a Primera Divisió és molt difícil, però no impossible. Tenim una gran plantilla i hem d’anar a poc a poc i bona lletra. Ho estem fent bé. Primer hem de pensar en la permanència, tot i que crec que quan la tinguem podrem pensar en altres objectius.

El Girona és l’equip més golejador per darrere Madrid i Barça. Però, per contra, un dels que més encaixa.

Juguem molt bé, creem forces ocasions i marquem gols, però hem de millorar clarament en l’aspecte defensiu i tractar de no encaixar tant. Segurament, marquem tants gols per la nostra manera de jugar i n’encaixem perquè ens exposem. Hem de trobar l’equilibri i continuar endavant amb la nostra idea de joc.

La marxa de Terrats al Vila-real canvia alguna cosa? La competència al mig del camp continua sent alta.

És un noi que entrenava molt bé i ens millorava a tots. Elevava la competitivitat. Ha sortit un migcampista i ara hem de rendir els que hi som.

Ha parlat d’estabilitat, li agradaria continuar al Girona més enllà del juny?

Com que els darrers anys m’he mogut molt, no penso gaire en on jugaré i em preocupo per on jugo. Estic 100% centrat en el Girona. Penso que encara queda molt, l’estiu és molt llarg i ja es veurà.

Per sort, de Barcelona (la temporada passada jugava a l’Espanyol) a Girona no s’ha hagut de moure gaire. Encara li pregunten per la celebració del gol a l’RCDE Stadium? Fins i tot, han creat un sticker que corre per WhatsApp...

Vaja... La veritat és que aquest curs no m’he hagut de moure gaire i estic content a Girona. Sobre la celebració, va ser força polèmica però com ja vaig dir en el seu moment no anava ni pels meus companys ni pel tècnic als quals respecto moltíssim. També al club. No sé, vaig sentir ràbia i em va sortir així. Tampoc me n’arrepenteixo ni res.

Sabia que al Girona va jugar-hi un altre veneçolà, el porter Rafa Ponzo?

No em sona, no.

Ha coincidit amb molts referents: Pirlo, David Villa, Pep Guardiola, Stuani, etc. S’ha emportat coses de cadascun d’ells?

He après moltíssim de cadascun d’ells. Tinc el costum de fixar-me en persones tan exitoses en el món del futbol, agafo coses de tots: la manera com treballen, la seva simplicitat malgrat tot el que han aconseguit...

De tots els entrenadors que ha tingut, amb qui es queda?

(Rumia). És una decisió difícil perquè tots m’han marcat en certa manera. He gaudit moltíssim, òbviament, amb Diego Martínez al Granada i ara ho faig amb Míchel. Té una idea molt bona, que comparteixo i entenc. Són conceptes de joc diferents, però m’adapto a tots. A dia d’avui, m’ho passo molt bé jugant al Girona.

Encara somia en ser recordat com el millor futbolista veneçolà a l’exterior?

És clar. Estic treballant per ser-ho. Vull continuar escalant i donar passos grans per arribar a equips més grans encara. No sé quin. Aquesta és la meva meta.

Subscriu-te per seguir llegint