La vuitena sense perdre seria preciosa per al Girona

23 d’octubre: Osasuna, 1-1. 30 d’octubre: Reial Madrid, 1-1. 4 de novembre: Athletic Club, 2-1. 8 de novembre: Elx, 1-2. 29 de desembre: Rayo Vallecano, 2-2. 7 de gener: Espanyol, 2-2. 14 de gener: Sevilla, 2-1. Aquestes set jornades signifiquen la millor ratxa sense perdre del Girona a Primera, una dinàmica que els gironins esperen mantenir a Vila-real, tot i l’entitat del rival i l’impacte de l’escenari. Però res espanta aquest equip, tossut i convençut que allò que fa és del tot correcte. Això és gràcies a Míchel, esclar, convertit en algú a qui creure, seguir, defensar i admirar. I si el tècnic blanc-i-vermell està inclinat a fer emmudir La Ceràmica, qui serà aquell que li porti la contrària?

Cap a Vila-real van viatjar 23 futbolistes disposats a causar sensació i a demostrar que aquests set partits no són cap casualitat. Volen ensenyar a tothom que el bon futbol que han practicat a estadis com el Bernabéu i, sense anar més lluny, dissabte passat contra el Sevilla a l’estadi, ja és un senyal identitari que va unit a l’escut que representen. Perquè aquest Girona és el què i el com. Míchel ha citat el darrer fitxatge, l’ucraïnès Tsygankov. De fet, potser ni jugarà; però com abans entri en dinàmica de grup, millor que millor. Perquè que ningú no dubti que si el Girona ha sumat 21 punts a aquestes altures, és per la sintonia que existeix entre tots els membres de la plantilla. Aquesta sempre ha estat la clau de l’èxit, tenir un bon vestidor. I Míchel Sánchez ho sap.

Dubtes defensius

Sense David López, el tècnic haurà de retocar l’eix defensiu. Amb l’omnipresent Santi Bueno com a referència, les opcions són tres: la més fàcil, canviar nom per nom; és a dir, que entri Bernardo (Juanpe o Javi Hernández, ja recuperats, també són a la convocatòria, però es desconeix quina resposta poden donar després de tantes setmanes d’inactivitat); el pla B, que Arnau faci parella de l’uruguaià i Couto sigui titular al carril dret; o una alternativa que no es pot descartar mai, però que sona a inviable, un canvi de sistema, amb el retorn a la línia de tres centrals que protegeixin la porteria defensada per l’intocable Gazzaniga.  

I al davant?

Amb el mig del camp controlat i made in Ulldecona -només els dos gols en dos partits de Yangel posen un interrogant a la seva presència d’inici, però en cap cas es preveu que sigui substituint Romeu o Aleix-, el retorn del Taty Castellanos complerta la seva sanció l’assenyala com el candidat principal a ocupar el lloc de davanter centre, encara que el millor jugador que ha tingut mai aquest club, Cristhian Stuani, hagués fet un partidàs, amb gol inclòs, durant la seva absència. I res fa pensar que Villa, que també ha brillat amb un bon rendiment en les últimes jornades, passi a una banqueta en la qual, qui sap si hi va Riquelme o Iván Martín, per qui s’haurà de pagar si juga. Qui no hi serà de totes totes és Samu Saiz, que està pendent de rescindir els sis mesos de contracte que li queden per anunciar el seu comiat del club blanc-i-vermell i ja no va viatjar, com l’esmentat David López, Ibra Kebe i Reinier. A la convocatòria també hi ha el jove davanter Joel Roca.

El Vila-real, en quadre

Quique Setién, l’entrenador del Lugo la tarda del 2015 que ningú no oblidarà, té un petit maldecap amb les baixes i l’estat físic d’una plantilla que en els darrers partits ha caigut en l’últim tram, deixant-se empatar pel Celta i desapareixent del tot contra el Madrid en la Copa. El Vila-real no podrà comptar amb els lesionats Pedraza, Lo Celso, Femenía, Foyth, Albiol i Coquelin, als quals se sumen les absències d'Arnaut Danjuma i Niko Jackson, que estan a l'espera de certificar la seva sortida del club. Un quadre, tot i que disposin de la velocitat d’homes com Gerard Moreno o Yeremy Pino al davant, la creativitat de Parejo al mig del camp i el desequilibri i talent de dos futbolistes amb passat a Montilivi: Baena i Mojica. L’estima, però, deixem-la per quan acabi.