No són infalibles

Si algú té un coneixement exhaustiu dels àrbitres de la LFP, aquest és el bon amic Francesc Sánchez Carcassés. Es pot comprovar a cada jornada de lliga quan a l’inici de les retransmissions de @elgironajuga fa una anàlisi exhaustiva de la trajectòria, el moment actual i les condicions de cada col·legiat. I ahir no en va ser una excepció.

Deia en Xicu, abans de començar el partit: «Aquesta designació d’avui és molt estranya, només quinze dies després d’haver dirigit l’Espanyol-Girona». I afegia: «Aquest home ha d’estar esgotat, d’aleshores ençà, el partit va ser el 7 de gener, ha dirigit el partit de la Supercopa entre el Barça i el Betis; i el dilluns passat el polèmic, Cadis-Elx, amb gol final dels visitants en un fora de joc molt clar». També comentava: «Difícil aguantar el mareig de tants desplaçaments».

I què va passar a l’hora de la veritat? Doncs que en una primera part més que tranquil·la per part dels dos equips va treure set targetes grogues i que, posteriorment, es va convertir en protagonista absolut del matx xiulant tres penals en contra del Girona FC, a partir del minut 77.

Del Cerro Grande està considerat un els tres millors àrbitres de la lliga, per tant s’ha de descartar que sigui dolent. I també s’ha de descartar que ahir tingués alguna cosa en contra del Girona FC. Però potser el que no s’hauria de descartar és que els àrbitres, com els jugadors, a vegades no tenen el seu millor dia o la seva millor època.

Si un porter, un defensa o un davanter poden sortir de l’equip per recuperar la seva millor versió, també algú hauria de contemplar que això passés amb els àrbitres. Com recentment ha succeït amb Mateu Lahoz. I no passa res, simplement així es podria evitar que el mateix equip tingui un expulsat, tres penals en contra i que li marquin quan han passat dos minuts del temps reglamentari.

Ah, es veu que el partit d’ahir no l’havia de xiular, que va ser el substitut. Per tant qui hauria de tenir cura pel bon nivell arbitral ja és el primer en no estar a l’alçada.