Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

MÍCHEL SÁNCHEZ ENTRENADOR DEL GIRONA FC

«Vaig ser més bon futbolista que no pas ara entrenador»

L'entrenador del Girona FC, Míchel Sánchez. Javi Ferrándiz

El Girona rep demà al Barça a Montilivi. La ciutat viu amb entusiasme el retorn a Primera gràcies a un tècnic que ha dotat de personalitat pròpia l’equip amb l’objectiu inequívoc d’aconseguir la permanència. 

Es percep que Míchel i Girona viuen un idil·li. És així? 

Sí. Es pot dir que hem congeniat. Només hem viscut coses positives.

Per predisposició o pel futbol?

Per tot. El meu comportament amb el català hi ha ajudat, però el tema esportiu és fonamental: hem aconseguit un ascens, hi ha una idea de joc i la gent està orgullosa de com juga el Girona.

La connexió arriba amb el futbol o els resultats?

La premsa ha valorat el que fem al camp obviant una mica el resultat. Però si no haguéssim pujat, clar, la pel·lícula hauria canviat. Jo m’inclino més pel rendiment que pel resultat, encara que van agafats de la mà.

Fins l’últim dia de l’any passat va haver-hi més joc que resultat. 

El club va confiar més en la idea. A la jornada 12 estàvem en descens. Hi havia una idea que anava madurant i quan vam tocar la tecla vam entrar al play-off i ja no en vam sortir. En l’últim mes hauria pogut passar qualsevol cosa. La idea es va confirmar amb el resultat i l’explosió de joia amb l’ascens.

Com connecta un madrileny de Vallecas amb la idiosincràsia de Girona?

Demostra que les persones que van amb la ment oberta, sense cotilles, amb desitjos de sentir, percebre i relacionar-se amb la gent del lloc és meravellós.

Sense perjudicis.

Totalment. Ho he après del tracte amb els jugadors. Quan en vols fitxar un, te’n diuen moltes coses un antic entrenador, un excompany, un directiu… Cadascú des de la seva particular experiència. Quan vaig fitxar pel Girona, no anava amb una cuirassa, sinó a viure la meva experiència. La gent és genial a tot arreu si tu ets bona gent també.

Quins tabús ha trencat?

Que trobaria gent tancada i no viuria a la meva ciutat i és tot el contrari. Tinc uns veïns que em conviden a truita tots els divendres. Sense gent que s’ha bolcat amb mi hauria estat més difícil. Jo no tenia prejudicis contra els catalans. Vinc de Vallecas, d’un barri amb molta immigració i on tractes amb gent de tot arreu.

Com és Vallecas? 

Vallecas és un barri d’esquerres. Som molt reivindicatius dels nostres valors. Ha influït el barri, els meus pares i l’educació rebuda, per descomptat.

L'entrenador del Girona FC, Míchel Sánchez. Javi Ferrándiz

El Girona de Segona era molt diferent d’aquest?

L’any passat anàvem sense paracaigudes, ara busco més la protecció després de la pèrdua de la pilota. Jugàvem amb tres centrals i tres mitjapuntes. D’àrea a àrea, miràvem de fer mal amb el nostre futbol. Ara em preocupa, contra rivals millors, que ens protegim.

No surt… ni una porteria a zero.

Ens generen ocasions clares. Estem en la mitjana de la Lliga, al voltant de 10-11, però si dues o tres són clares… A Primera no et perdonen.

Com s’arregla? Demanant concentració? Defensant més enrere…?

Atacant més bé. És una frase de Pep (Guardiola).

Desenvolupi-ho perquè la gent li entengui?

Estant més ben posicionats en atac on hi ha la pilota, sabent on es pot perdre i veure com està col·locat el rival. Ell s’hi fixa molt. Però és un geni, és clar, té una capacitat d’improvisació brutal. Nosaltres intentem això, tenir aquesta protecció per minimitzar el que passi quan la perdem.

És un procés.

Contra el Sevilla vam fer una mitjana de 7 passades per atac a la primera part i no ens van fer cap transició. La mitjana de la Lliga és de 4,5. En la segona meitat baixem a 3,8 i quedem més exposats a aquestes transicions.

El seu model de joc és aquest?

Sí. Sí. Tots els equips que intentem ser protagonistes anem per aquí: Barça, Reial Societat, Vila-real, Betis

«Després del partit contra l’Osca, em va venir Quique Cárcel i em va comentar: “Et vull renovar”»

decoration

L’ascens de Tenerife és el moment més emocionant que ha viscut?

Tenerife, sí. Però particularment n’hi va haver un altre. Després del partit contra l’Osca, que vam perdre 1-3 i ens vam ficar en descens. Em va venir Quique Cárcel i em va comentar: “Et vull renovar”. Li vaig contestar si m’estava vacil·lant. “Si em fareu fora”, vaig dir. “No, no. En Pere (Guardiola) hi està d’acord. Volem renovar-te. Tingues-ho en compte. No canviïs».

Això no li ha passat en la vida.

El City tenia unes anàlisis pròpies que deien que el Girona havia d’estar set o vuit llocs per damunt segons el que generàvem i ens generaven. Em va escriure Ferran Soriano un dia dient-me: “No canviïs. Sortirà bé”. Vam anar a Mirandés, vam guanyar 1-2 i vam començar a remuntar. El normal és que et raspallin i et donin les gràcies per tot, que ets molt bo però que es necessita un canvi

I va ser tot el contrari.

Va ser molt emocionant per a mi. De Tenerife em trec tot el mèrit. El futbolista ha de tenir personalitat i després de veure els meus en aquell estadi, ple hora i mitja abans, com els van baixar l’ànim, com vam agafar la pilota, vam fer el 0-1 i després l’1-2 després que ens empatessin...

El partit del Bernabéu és el clic?

Comencem a creure’ns-ho, però abans va haver-hi el partit contra el Betis, el de la famós passada enrere de Samu, que el recordem molt: de deu partits en guanyes nou i perds un.

Pensa que juguen una Lliga de 7 o 8 equips?

No. Són 20. Guanyaràs al Camp Nou? Jo competiré. Els grans poden gestionar moments o estats de forma. Nosaltres, setmana a setmana, esgarraparem punts d’on sigui.

No mira què fan Cadis, Elx, Valladolid…?

Ho miro tot. A baix hi són el Sevilla, l’Espanyol, fins i tot el Celta, que no haurien de ser aquí. Jo no sé on aconseguiré els punts.

Quina és la millor virtut del Girona?

La personalitat. La mentalitat de jugar amb una idea.

És un equip valent?

No. És un equip treballat. Si associem valentia a assumir riscos que puguin perjudicar-nos, no. No els exigiré quelcom que no puguin fer. El límit me’l posen ells. Els porto al límit però no per damunt. Ens portaria perdre partits.

Se sent un jugador que fa d’entrenador o un entrenador que va ser futbolista?

Jo era millor futbolista que entrenador. Era molt bo, però no vaig tenir mentalitat.

Mentalitat de què?

Els d’ara es cuiden més, viuen més cent per cent pel futbol. Jo estava molt protegit a Vallecas i tenia moltes tares de professional. Als meus els exigeixo molt.

«La meva exigència amb el jugador va per aquí, que mantingui el seu nivell d’exigència a dalt de tot»

decoration

Parla de conformisme?

Sí, exigència. Tinc partits meus en què em veig boníssim, però a final de temporada tenia cinc gols i quatre assistències i no eren números. Tenia moments de joc. La meva exigència amb el jugador va per aquí, que mantingui el seu nivell d’exigència a dalt de tot. No tots els jugadors tenen la capacitat de jugar dimecres-diumenge, dimecres-diumenge cada setmana.

Li hauria agradat jugar al Girona de Míchel?

M’ho hauria passat bé, molt bé. Però hauria d’haver canviat la meva autoexigència.

Parlava en l’àmbit futbolístic.

Vaig compartir vestuari amb Borja García. M’assemblo a aquesta mena de jugadors d’entendre els espais, de posicionament. No tenia un gran físic, però sí un bon timming, bona cama esquerra, era fi en el primer control, dribbling...

He dit Girona per no dir el Barça de Guardiola.

La meva època era més complicada. Vaig debutar contra el Dream Team el 1993. El Barça de Cruyff i el Madrid de la Quinta del Buitre que ja acabava era excepcions en un futbol vertical, de transicions, de segona jugada, defensiu…

I al de Xavi amb Pedri i Gavi?

Es compara el de Xavi amb el de Pep, en ser reconeixibles en aquesta idea i és molt complicat perquè qualsevol comparació amb aquell equip es perdrà. Pedri i Gavi marcaran una època. Pedri vola, és més lleuger, tot ho fa des de la clarividència, però Gavi és el jugador prototip del que ho fa tot bé. Ataca, defensa, és intens…

Aquest Barça és la seva referència?

Referència no, perquè he vist entrenar altres equips. He vist coses de Cholo Simeone amb les quals m’identifico, encara que ataca diferent de com ho faria jo; la Reial Societat m’encanta, el Barça de la Supercopa veus conceptes de joc boníssims… Volem fer coses així i la dificultat del partit és que hi ha una pilota i els rivals són molt bons.

El valor que Xavi dona a Lewandowski és el que dona Michel a Stuani?

Stuani és més que Lewandowski. Si ho extrapolem a la definició els comparem, però Lewandowski acaba d’arribar i Stuani és una referència per a tots, per a mi fins i tot. Segur que a la nostra gent li agradaria veure’l, però Barcelona és aquí al costat. Quan anem al Camp Nou...

En què ajuda més: com a golejador, com a capità, com a bon company?

És un exemple en el dia a dia. Dins i fora del camp. És capaç d’exigir als companys, de collar-los i de collar-me a mi. I jo el collo. Perquè ell viu de l’exigència, és un guanyador.

Compartir l'article

stats