Massa càstig per tan poc Barça

Tancat a la seva àrea, traient aigua com podia i demanant l’hora. Així va acabar el Barça ahir a Montilivi davant un Girona que quan s’hi va posar ja era tard i es va penedir de no haver-ho intentat abans. Perquè, qui sap quan tornarà a estar tan a prop el conjunt gironí d’esgarrapar un punt o, fins i tot, guanyar tot un Barça. Massa minuts de prudència i precaució van estar-se els de Míchel, que va aparcar l’atreviment característic per tapar-se i no prendre mal massa aviat contra els blaugrana. A l’hora de la veritat però, sense Lewandowski i amb Dembélé lesionat a la mitja hora, el Barça no va ser tan temible com hom es pensava i només Pedri va marcar diferències. El canari, de fet, va ser l’autor del gol que va desequilibrar la balança i donar els tres punts als blaugranes a la segona part. Això sí, gràcies a un refús deficient de Juanpe que va originar l’acció del gol. El 0-1 trencava una primera hora de joc d’allò més fata amb ocasions comptades i un Girona molt seriós, sobretot, en defensa. L’errada de Juanpe, ajudada per un mal refús de Gazzaniga, va destensar el Barça que va veure com els de Míchel feien dos passos endavant i se’ls menjaven. Els canvis del tècnic, que va acabar expulsat per protestar, van fer créixer l’equip que, amb Stuani, Iván Martín i Villa, Roca i Valery al camp, va sotmetre el Barça com sol fer amb tots els rivals que vénen a Montilivi.

Iván Martín somiarà uns quants dies amb l’ocasió desaprofitada que hauria estat l’1-1 i Stuani maleirà el mig centímetre que li va impedir rematar més bé la darrera acció de partit. Tot plegat va acabar amb el Barça suplicant a l’àrbitre el final del partit, però amb els tres punts al sarró davant un Girona que va sortir ovacionat pels més de 13.402 espectadors que van ser a Montilivi. El reconeixement final no va anar renyit amb les queixes cap a la decisió de Muñiz Ruiz de no xiular un penal per una agafada d’Èric Garcia dins l’àrea a Stuani d’aquells que tant agraden a Del Cerro Grande. Les bones sensacions finals d’ahir i la polèmica a Vila-real no han d’amagar que l’equip encadena dues derrotes i avui pot veure com se li complica la cosa a la classificació i la zona perillosa s’acosta a només un punt.

Míchel no en tenia cap dubte. Almenys així va dir-ho públicament, que no canviaria la manera de jugar per molt que vingués el Barça. El Girona seria valent i atrevit amb, això sí, les precaucions lògiques del partit. El que pocs es pensaven és que aquestes precaucions s’aplicarien de seguida i durarien tanta estona. De fet, fins que Pedri va fer el 0-1, els de Míchel no van creure’s que podien fer mal al Barça. I a fe que podien. De fet, els en van fer i només la mala punteria de Toni Villa i, sobretot d’Iván Martín, van impedir que el Girona esgarrapés res de positiu del partit d’ahir. El cop de cap final d’Stuani a mans de Ter Stegen va ser el darrer intent, també fallit, d’un Girona que s’hi va posar massa tard. Això sí, els darrers minuts tenint el Barça contra les cordes i demanant l’hora a l’hora amb Xavi Hernández, ben nerviós a la banqueta, quedaran per al record.

Sense els dos centrals titulars Bueno i David López disponibles i amb Callens acabat d’aterrar, Juanpe i Bernardo van ser els escollits per jugar a l’eix. Això va fer que l’equip formés d’entrada amb un bloc molt baix i la línia molt endarrerida perquè Míchel no volia espais a la seva esquena. El Barça va monopolitzar la pilota, però de perill ben poc durant una primera part insípida. Ofensivament, el Girona tampoc va estar gens lluït i només Couto en un contracop clar en què va retallar en comptes de xutar i va relliscar, va fregar el perill. L’altíssima pressió del Barça complicava la sortida de la pilota del Girona i Gazzaniga es va posar en algun embolic que ell mateix va resoldre bé davant Dembélé. El francès es va lesionar abans de la mitja hora i amb ell es va diluir la capacitat de desequilibri blaugrana, perquè Raphinha no va existir. Juanpe avisaria que no tenia el dia en una errada en la passada que Fati no va saber finalitzar encara a la primera part.

El Barça va apujar el ritme a la represa sense que tampoc arribessin les ocasions. Això sí, el Girona patia i va veure com l’errada de Juanpe acabaria amb el 0-1 de Pedri. A partir d’aquí, els de Míchel, que no havien xutat entre pals durant setanta-cinc minuts, van despertar. Esperonat per l’atreviment de Valery, el Girona va creure-s’ho i va començar a sotmetre el Barça. Tant que va obligar Xavi a retirar elements ofensius per acabar jugant sense davanter centre. Iván Martín va perdonar el que hauria d’haver estat l’empat després d’una centrada d’Aleix Garcia i, amb l’equip bolcat, Ter Stegen va aturar el darrer cop de cap d’Stuani. El Girona s’hi havia posat tard i se n’anava amb la recança de saber què hauria passat si ho hagués fet abans.

Subscriu-te per seguir llegint