Pel pedregar

Tres associacions de penyes del Girona FC varen organitzar divendres, com a prèvia del duel català d’ahir a Montilivi, una interessant xerrada. Amb la presència dels periodistes Jordi Grau, Jordi Roura, Jordi Sunyer, de l’escriptor Josep Maria Fonalleras, de l’actor Fel Faixedas i del president d’Aficions Unides Jorge Guerrero, es varen debatre diversos temes.

Jordi Grau va posar èmfasi en la crescuda d’aficionats que ha tingut el Girona FC en els darrers anys i en el fet que molts d’aquests són gent jove. Jordi Roura es preguntava per què si el futbol anglès o la lliga ACB tenen els horaris de tot l’any, això no passa amb la nostra lliga. Un transcendent Jordi Sunyer donava explicacions del perquè els preus del futbol són tan alts, mentre Jorge Guerrero explicava que Aficions Unides treballa per pactar paquets a preus tancats i accessibles. La mirada d’anàlisi de Josep Maria Fonalleras posava el punt sobre la i en diversos aspectes, mentre Fel Faixedas es preguntava per què la lliga no és capaç de posar un topall als sous dels idolatrats futbolistes, com sí que es fa a l’NBA.

Una qüestió, aquesta última, que permet sortir de l’àmbit del futbol i de l’esport i entrar en el de la societat. Per posar un exemple, aquesta mateixa setmana s’han manifestat al carrer els metges que demà poden haver d’operar d’urgència a qualsevol de tots nosaltres. Demanen condicions i sous més dignes, alhora que, també ahir, escoltaven el tècnic del Mallorca Javier Aguirre alliçonant un jove jugador sobre el valor que tenen cinc-cents euros. És a dir, el poc valor que el futbolista li donava a aquesta quantitat i el que el tècnic mexicà li feia entendre que tenia per la majoria de mortals que van a animar-lo des de la graderia. Sense dir-ho explícitament, Faixedas té raó. Si no som capaços d’acotar aquesta bogeria, anem de dret al pedregar, si és que ja no hi som. I no com a futbol, sinó com a societat. Calen més xerrades així perquè al final els horaris dels partits són el de menys. Felicitats als organitzadors.