Tots els camins duen a Valery al lateral dret

Deia dimecres Quique Cárcel que Valery Fernández té ADN gironí que volen que continuï al club. El futbolista de l’Escala acaba contracte al 30 de juny i el Girona ja fa temps que hi negocia perquè allargui la vinculació per més temps. Com deia Cárcel, Valery és un producte de la casa, jove i amb qualitat i marge de creixement per ser un jugador important. És per això que el club vol assegurar-se’l perquè continuï progressant a Montilivi. En aquest sentit, les converses per renovar van per bon camí malgrat que, d’entrada, les postures estaven més distanciades. Fins i tot l’interès d’algun equip estranger semblava complicar-ho, però finalment, tot sembla indicar que l’alt-empordanès és més a prop de quedar-se. Passi el que passi, el que sembla força clar és que Valery serà l’escollit per ocupar el lateral dret demà passat contra el València. Revulsiu profitós en els tres darrers partits contra Sevilla, Vila-real i FCBarcelona, diumenge li tocarà sortir d’inici en una posició que no li és estranya, però on fa temps que no juga. 

Entre totes les competicions, Valery acumula aquesta temporada setze participacions, de les quals cinc com a titulars. Tot i això, el de l’Escala no surt d’inici des del partit de Copa al camp del Quintanar del Rei abans de l’aturada pel Mundial. Des de llavors, ha jugat en tots els partits però entrant des de la banqueta. Això sí, tot i que en algun tram de partit ha fet de lateral d’urgència en qualsevol dels dos costats, Valery no fa de lateral o de carriler dret des de la victòria contra el Cartagena a l’estadi el març de la temporada passada. Ho va fer arran d’una lesió d’Arnau que li va fer perdre un parell de jornades. 

Recordava també Cárcel dimecres que la greu lesió que va patir al camp del Derby County durant un amistós l’estiu del 2019 va frenar la projecció de Valery, que havia enlluernat en el seu debut amb el primer equip a Primera. Des de llavors, un cop ja recuperat, mai ha trobat la regularitat en forma de minuts i rendiment. Això ha fet que, tot i ser important per a Francisco Rodríguez i Míchel mai hagi acabat de ser titular indiscutible.