Les dues derrotes consecutives contra el Vila-real (1-0) i el Barça (0-1) van trencar la millor ratxa del Girona a Primera Divisió. Set jornades sense perdre i una sèrie de 13 punts de 21 possibles donaven a l’equip el dret a perdre contra dos dels més grans de la categoria i que no passés gaire res. Les sensacions en tots dos partits, més contra el Barça que a Vila-real, van ser prou bones, però la classificació deia que el 0 de 6 havia tornat a acostar les posicions de descens a només dos punts. Menys d’un partit de distància separava el Girona de la zona calenta abans de rebre el València en una jornada en què el Getafe havia empatat al Metropolitano o el Valladolid havia guanyat a Anoeta. La pressió no va afectar els de Míchel, que contra el València van fer un dels millors partits del curs i van acabar guanyant -i podent golejar- gràcies al gol de Borja García. Els tres punts han tornat la tranquil·litat classificatòria al Girona que torna a tenir cinc punts d’avantatge respecte al divuitè classificat, que és precisament el Cadis, el següent rival. És per això, que el partit de demà al Nuevo Mirandilla agafa una transcendència excepcional. Segurament, esgarrapar-hi un empat seria positiu, i tant. Ara bé, guanyar a Cadis suposaria un cop de puny a la taula dels grossos i una demostració de força de l’equip. Alhora, enfonsaria la moral d’un rival que s’agafa al partit com una taula de salvació per evitar que un rival directe com el Girona pugui respirar tranquil. Tot plegat fa que el partit de demà a Mirandilla pugui ser considerada com la primera final de la temporada.
La victòria contra el València de diumenge passat va permetre el Girona tornar al coixí de cinc punts per sobre del descens. Aquest ha estat, fins ara, el màxim avantatge que ha tingut el conjunt de Míchel respecte als llocs vermells. Una distància que s’ha gaudit algunes jornades, però que mai s’ha pogut ampliar fins ara. És la mateixa que es tenia abans de la doble derrota amb Barça i Vila-real gràcies al triomf contra el Sevilla. El Girona ha tingut aquest avantatge dos cops més. Va ser en les jornades catorze i quinze gràcies al triomf a Elx i l’empat contra el Rayo en l’últim partit abans de l’aturada pel Mundial i el primer de la represa. Més enllà d’aquestes quatre jornades, el Girona sempre ha tingut un coixí menor de cinc punts respecte al descens, plaça que fins i tot ha trepitjat un parell de caps de setmana. I és que sí, encara que sembli llunyà, els de Míchel van entrar en descens les jornades 10 i 11 després de perdre a Almeria (3-2) i empatar contra l’Osasuna (1-1) en la pitjor ratxa del curs fins ara (2 punts de 18 possibles). A partir d’aquí, l’empat al Bernabéu contra el Madrid va rearmar el Girona que ha anat movent-se en una forquilla d’entre dos i cinc punts.
Malgrat que el descens torna a ser a dos partits, una relliscada a Cadis unida a una victòria del Getafe contra el Rayo tornaria a estrènyer molt altre cop el panorama. De moment, però, els de Míchel viuen amb la calma de veure el descens de lluny. Alhora, han tastat el fang i n’han sabut sortir, que també és un valor a tenir en compte per si, durant aquesta segona volta tornen els mals moments. Sigui com sigui, per anar bé, a Cadis perdre no és cap opció.
