El Girona vola cap amunt quan més ho necessitava

Van passar una setmana complicada, els jugadors del Girona, perquè la derrota a Cadis va fer mal. Cap argument pot servir d’excusa per a una imatge com aquella. Sorprenent, especialment, perquè l’equip de Míchel podrà acabar els partits de qualsevol manera, però no se’l pot assenyalar de no ser fiable competitivament parlant. Cadis va produir una ferida. 

Divendres a la nit, sis van ser els motius per a oblidar aquella patacada, en una golejada sense precedents en la temporada del retorn a la Primera Divisió. La destrossa que el Girona li va provocar a ‘Rubi’, un vell conegut, va servir perquè tothom respirés profundament i gaudís del moment. El coixí respecte al descens s’ampliava provisionalment (dilluns hi ha un dramàtic Getafe-València que tancarà la jornada i dirà si el marge respecte a la zona baixa encara són set punts). I, el més important, es va confirmar que la nit de Cadis només va ser un accident.

Míchel, minuts després d’acabar el duel, ja el va qualificar com «el millor partit de la temporada». En aquesta línia continuista es van referir Aleix García i Javi Hernández, dos dels futbolistes més destacats del partit. En Aleix comença a no ser notícia, perquè el seu alt nivell és habitual. Per a Javi va ser un bon partit per opositar a titular en un futur. De fet, el madrileny va ser el futbolista que més pilotes va recuperar, amb un total de 10.

«L’equip ha sortit per al partit des del principi, volíem treure’ns les males sensacions que vam tenir contra el Cadis, perquè aquell no va ser el nostre millor joc», explicava Hernández, que valorava el triomf contra l’Almeria, que també deixa un missatge per a l’esperança: el Girona s’està fent molt fort a Montilivi. «Hem fet una gran feina, ens hem anat trobant amb els gols, però tampoc hem abaixat el llistó. Hem sabut mantenir un nivell molt i molt elevat».

Sisena victòria a l’estadi

Les coses mai venen soles. El Girona va tancar la sisena victòria a l’estadi (3-1 al Getafe, 2-1 al Valladolid, 2-1 a l’Athletic Club, 2-1 al Sevilla, 1-0 al València i 6-2 a l’Almeria), gràcies al fet de no dubtar en cap moment d’un estil de joc que l’està convertint en una de les sensacions més agradables de la Primera Divisió. «És evident que sempre ha d’existir el component de la sort, però la sort s’ha de buscar i nosaltres ho hem fet. Estic molt content perquè hem fet un partidàs. Personalment, no estava jugant gaire, vaig tenir la lesió. Però ja em trobava bé, treballant de valent per tenir una oportunitat. Aquest cop l’he tingut i ha sortit rodó», va confessar Hernández, reconeixent que els tres punts fan que el doble partit a domicili que ara els espera no se’ls faci una muntanya. «És un xut d’energia, perquè són tres punts molt importants contra un rival directe».

També va passar pels micròfons Aleix Garcia, un dels migcampistes europeus que més incidència té en ocasions creades quan la pilota passa pels seus peus. «Sabíem que era un partit rellevant després de la dura derrota de la jornada passada i crec que l’actitud de l’equip, des del principi, ha estat brutal». Montilivi ja té un partit més per al record. «L’afició ens ha acompanyat. Hi ha partits, com aquest, en què surt tot. Hem fet un partidàs, hem gaudit moltíssim i ara la llàstima és que no juguem fins al diumenge vinent». No és casualitat que Aleix fes servir la paraula ‘partidàs’, com havia fet Javi Hernández. «Hem sigut molt superiors a l’Almeria. Sobretot en la primera part: ells no han xutat a porta. Potser inconscientment ens hem relaxat una mica a la segona, perquè hi hem arribat 4-0, i d’aquí han vingut els gols encaixats, però després hem tornat a empènyer i n’hem fet un parell més». El pròxim repte del Girona és a San Mamés, on en les dues anteriors visites va perdre. «Serà especial, perquè és un dels millors estadis de la Lliga. Allà la gent anima sense parar i l’Athletic es fa fort. Però ho encararem després d’aquesta gran victòria a casa i segur que ens aportarà energia».

Una obra d’art a Montilivi (6-2)

La felicitat de Ricard Artero

Corria el minut 83 quan el migcampista de La Bisbal, Ricard Artero, va fer realitat la seva estrena a la Primera Divisió. «El debut a primera divisió amb el Girona. Em venen al cap tots els moments viscuts des que vaig arribar a futbol 7 al club i passant per totes les categories següents. La nit del 17 de febrer, però, no l’oblidaré mai. N’estic segur que és tan sols el principi d’un llarg camí», piulava el futbolista a les seves xarxes socials.

Possiblement, encara presumia d’un somriure d’orella a orella. Artero va convertir-se en el 120è gironí en debutar a la màxima categoria del futbol estatal. Després de participar més regularment l’any passat a Segona (16 partits entre totes les competicions i 469 minuts), aquest curs, a diferència de jugadors com Ureña o Joel Roca, no havia tingut minuts a la Lliga, tot i anar convocat 11 vegades. A la Copa, això sí, Míchel el va fer jugar a Quintanar, on va sortir de titular, però va acabar sent substituït al descans. «Guardem-nos el dia 17 de febrer del 2023, dia que el nostre bisbalenc Ricard Artero va debutar a 1a divisió amb el Girona. No podem estar més orgullosos de tu i estem segurs del fet que serà el primer partit de molts. Orgull bisbalenc i gironí», va piular l’Atlètic Bisbalenc. L’orgull d’Artero i l’orgull del Girona després d’una nit de divendres inoblidable.

Subscriu-te per seguir llegint