David López: "Molts cops potser ens penalitza rebre tants elogis continuats"

Defensa del Girona. Amb 33 anys i més de 400 partits com a professional n’ha vist de tots colors. Per això es fa escoltar quan reconeix que al Girona li costa posar-s’hi en alguns partits o que els elogis debiliten. Tot i això, el de Sant Cugat, amb contracte fins al 2024, està convençut del potencial de l’equip per salvar-se.

-Quin Girona es veurà contra l’Atlètic? 

Esperem que el que intentem treballar cada jornada. Quant a treball, actitud i companyerisme hi ha un nivell molt alt cada dia. També de qualitat i intenció en el joc. La feina diària ens permet fer grans partits, sobretot a Montilivi.

-L’hi dic perquè es ve d’una mala imatge a Getafe, després de dos grans partits contra Lugo i a Bilbao i d’un altre partit gris a Cadis. S’està veient un Girona de dues cares? Un Doctor Jekill i Mister Hyde perillós?

Tenim un vestidor interessant amb barreja de jugadors amb experiència i d’altres de joves que aporten vitalitat i energia. Això té aspectes molt positius, però des del meu punt de vista, també hi ha la part negativa. En alguns partits que, a priori, no són tan atractius de jugar, com per exemple el dia del Cadis on feia molt de vent i no eren condicions ideals, contra el Getafe el camp tampoc estava bé... Són partits que se’ns compliquen molt i és un dels aspectes que hem de millorar. Em fa la sensació, abans de començar, que són més difícils aquests partits que no pas enfrontar-se a un Barça, València o l’Atlètic de demà. 

-El míster deia l’altre dia a Getafe que hi havia hagut un problema tàctic. Pel que diu, hi ha quelcom més. Va mancar mentalitat, potser?

Una cosa duu a l’altra. Que manqués aquest punt de competitivitat o mentalitat fa que no es compleixin amb rigor tots els aspectes tàctics i això fa decantar la balança. Nosaltres treballem aquest aspecte i depenem molt dels posicionaments, de trobar l’home lliure de pressa. És raonable, perquè és impossible estar al cent per cent i concentrat en tots els partits, com tot a la vida.

-Quin dia ha cridat més Míchel a la mitja part, a Cadis o a Getafe?

Tots dos. A Cadis jo no hi era i m’ho van explicar. Sé que no va ser agradable. És un entrenador molt impulsiu, amb molt de temperament i caràcter. És la seva manera de ser i com creu que ho ha de transmetre als jugadors. Ja el coneixem i l’entenem perfectament.

-Té la sensació que des de l’entorn i afició es dóna per fet que l’objectiu està quasi aconseguit?

Pot ser que alguna altra temporada amb 30 punts a hores d’ara es pogués estar més còmode. Des del vestidor i analitzant-ho fredament, els més veterans veiem com n’està la zona de baix d’estreta i competida i això fa pensar que els típics 40 punts no seran suficients. Val més ser prudent i treure’s la salvació com més aviat millor i després ja en parlarem. 

-Fins a quin punt pot ser perillós deixar-se enlluernar per uns quants partits bons i interioritzar aquest missatge que està tot quasi fet?

Segur que és un error. Som un equip, també, que potser els elogis continuats, fer coses bé i que tinguin repercussió positiva ens penalitzen molts cops. Juguem bé i fem molt bons partits, però també tenim una cara negativa, que és que encaixem molts gols i que hi ha partits on no estem a l’alçada. Són coses que hem de corregir i que ens poden perjudicar d’aquí a final de curs. Hem de ser conscients que som bons i ho fem molt bé, és la realitat, però amb la humilitat de saber que encara no hem fet res i que si no oferim el 100% sempre, no arribarem enlloc. 

-Se’n parla al vestidor d’aquell any 2018-19, en el Girona té 34 punts a manca de 10 partits i baixa?

Llavors jo ho vaig viure des de l’altra part. Semblava que l’Espanyol havia d’anar cap al descens i guanyant a Montilivi vam començar a escalar llocs i arribar a Europa; i el Girona al revés. Això demostra que la temporada són 38 partits i que fer molt bons els primers, no vol dir que facis un any bo. Es tracta de regularitat i de tenir constància fins al final. No creure-s’ho mai i tenir mentalitat sempre de voler-ne més. 

-Hauria signat tenir 30 punts a la 24a jornada?

Oh, i tant! Per a un Girona acabat de pujar i més de la manera que ho va fer, entrant al play-off sisè després de començar malament la temporada passada, és clar que hauria signat. 

-Li agrada jugar amb la idea de Míchel?

Sí. He tingut entrenadors de tota mena i l’estil de Míchel m’agrada molt. El futbol evoluciona i ho fa cap a aquesta direcció. Hi ha equips que potser tenen una altra manera de jugar, que pot ser igual de bona, però a qui cada vegada els costa més que no pas als que proposen amb pilota.

-Vostè ha tingut Rubi i Machín, dues llegendes a Girona.

Cadascú té la seva idea. L’important és que l’equip l’entengui i la dugui a terme com més bé millor i tenir els jugadors idonis per fer-ho. Rubi era d’una idea similar, sí. Ara tenim una plantilla que acompanya, amb jugadors per dins que són capaços d’associar-se girar-se, buscar l’un contra un, tenir verticalitat. Això ens beneficia molt. 

-Jorge D’Alessandro, tècnic seu a Osca el 2012, era una altra història, suposo...

Sí...Cada entrenador és un món...

-Pateixen els centrals amb aquesta idea de joc?

Ens exposem molt perquè hem de participar molt en la sortida de la pilota. En un bloc baix, on ens pressionen amunt i hem de jugar ràpid o buscar l’home lliure, sempre hi ha la possibilitat de perdre la pilota que ens costi un gol perquè estem molt a prop de la porteria. A l’hora de defensar, també, perquè tenim molts metres a l’esquena i de vegades és un contra un. Tot i això, m’agrada perquè ens dóna molt d’avantatge. Ofensivament, si sortim de la pressió, beneficia molt l’equip; a l’hora de defensar, si robem a dalt i donem la possibilitat de continuar atacant. 

-Venia de molts anys a l’Espanyol. Quin Girona s’esperava i quin Girona s’ha trobat?

M’ha sorprès gratament. Per història no ha viscut tants anys a Primera però m’he trobat una estructura, instal·lacions esportives i treballadors de molt nivell. Suposo que que hi hagi el grup City al darrere ajuda molt. 

-Aquest any potser no, però visualitza el Girona a Europa a curt termini?

Per què no? Sempre intento mirar sempre amunt i no posar-me límits. Sóc ambiciós. Això sí, des de la humilitat i tocant de peus a terra. Ara mateix hi ha equips que fa molts més anys fent bé les coses, amb un pressupost molt més elevat i millors jugadors i és complicat. Tot i això, jo ja ho he viscut de fer una gran temporada i entrar a Europa i el Girona ho pot fer perfectament. 

-Fitxatges com el seu o els de Romeu o Tsygankov són estratègics pel creixement del projecte?

Trobo que s’ha fet un molt bon mercat. S’ha combinat bé jugadors en propietat amb d’altres de cedits i una bona barreja de veterania, joventut i gent que ha patit els darrers no ascensos del Girona. Hi ha un vestidor molt bo amb un míster que té unes idees idònies per aquesta plantilla. 

-Tan bo és l’ucraïnès?

Sí. Jo no el coneixia i m’ha sorprès molt. Quan va arribar em pensava que li costaria molt més l’adaptació, no només al dia a dia sinó també al futbol espanyol, que és més ràpid i tàctic. S’ha adaptat un piló i ja comença a parlar castellà i tot. Al camp ja el veiem. L’altre dia a Getafe va ser un dels millors. Està en una bona progressió.

-A l’estiu, el dia de la seva presentació va dir que havia parlat amb Stuani de les seves picabaralles de fa uns anys. Hi va haver alguna broma al vestidor només arribar?

Bé...Als primers dies és normal que els més bromistes ens fessin alguna broma, però el capítol es va tancar de seguida.

-La màscara protectora que va haver de dur, la guarda o la hi va regalar a Stuani per l’amic invisible?

(Riu). Hem girat full i ja està.

-Parlàvem abans de Tsygnakov, quin jugador de l’equip l’ha sorprès més per qualitat?

Hi ha jugadors joves que no tenien experiència a la categoria com Rorro, Miguel, Javi o Arnau -que m’ha sorprès molt- que s’han adaptat molt bé i han demostrat qualitat i personalitat. El que més ens ha aportat i m’ha sorprès és Oriol Romeu. Ha estat un fitxatge molt important. Ens dóna equilibri a l’equip defensivament i també en l’aspecte ofensiu. És una peça clau. 

-Els joves creuen gaire o els han de marcar de prop?

Sí, creuen tots! Hi ha un grup sensacional. És un grup humil i amb molt de companyonia. En situacions on un altre grup s’hagués queixat, aquí no hi ha hagut mai cap problema.

-Quina rivalitat hi ha entre Girona i Espanyol o quina considera que hi hauria d’haver?

Hi ha una rivalitat de l’estil d’un derbi de Catalunya. A la història n’hi ha hagut pocs i a mesura que hi hagi més enfrontaments així, n’hi haurà més. Sempre que sigui rivalitat sana i que no hi hagi problemes més enllà del terreny de joc, és quelcom positiu pel futbol i l’aficionat. En surten beneficiats els dos clubs. Òbviament, l’Espanyol, ara, té més història, però el Girona des de la humilitat i del dia a dia, no té res a envejar-l’hi.

-Entén que algun aficionat del Girona pugui ser del Girona i alhora del Barça, l’Espanyol o el Madrid?

Sí. Sobre gustos no hi ha res escrit. Cadascú és lliure per ser de l’equip que vulgui. 

-Ha sentit gaire fressa de maletins durant la seva carrera esportiva?

És complicat. Abans se’n parlava molt més que ara. Ara és molt més complicat o impossible a no ser que estiguis boig. Estem molt més controlats i la Policia té un departament a la lliga i és pràcticament impossible. Per desgràcia sí que és un tema que en el passat passava i, d’una manera o altra, se sentien coses.