La progressió continua a l'alça

Deia Míchel la setmana passada abans de jugar a Vallecas que res l’espanta. «Confio tant en aquesta plantilla i en la seva feina que no tinc por de res», afirmava sense ni manies. L’equip havia encadenat dues derrotes consecutives contra Getafe (3-2) i Atlètic (0-1) i corria el risc de complicar-se la vida al camp del Rayo Vallecano abans de l’aturada per la finestra de seleccions. A punt va estar d’enganxar-se els dits el tècnic en el partit a casa seva perquè si no arriba a retocar l’equip a la mitja part, veient les prestacions ofertes als primers quaranta-cinc minuts ben segur que la tercera derrota hauria estat una realitat i, de retruc, el coixí respecte al descens seria més petit. Amb l’empat final contra el Rayo (2-2), el Girona respira una mica i arriba a l’aturada havent superat la barrera dels 30 punts (31) i, el més important, ampliant l’avantatge respecte a la zona calenta a cinc punts. 

Rayo-Girona: Els priven de la victòria (2-2)

L’aturada de la Lliga pels compromisos de seleccions coincideix amb l’arribada al segon terç de competició que deixa l’equip a les portes del tram decisiu de la temporada. Si el començament de temporada va ser més aviat irregular i el Girona va pagar de passerell en alguns partits, en aquest segon terç de curs, els de Míchel han millorat els registres fins a aconseguir un coixí de cinc punts per sobre del descens. Així, els gironins han estat capaços de sumar 18 punts en els 13 partits d’aquest segon terç de Lliga que han repartit en cinc victòries (Elx, Sevilla, València, Athletic Club i Almeria), tres empats (Rayo dos cops i Espanyol) i cinc derrotes (Vila-real, Barça, Cadis, Getafe i Atlètic). 

La dinàmica de l’equip no ha estat del tot regular, però el rendiment, bàsicament, a Montilivi ha permès els de Míchel arribar amb la paella pel mànec a dotze jornades pel final. D’aquesta manera, els números milloren els signats durant el primer terç de campionat en què es va acabar amb només dos punts d’avantatge respecte a les posicions de descens. Aleshores, el Girona va sumar tres victòries (Getafe, Valladolid i Athletic Club), quatre empats (Mallorca, Cadis, Osasuna i Madrid) i sis derrotes (València, Celta, Betis, Reial Societat i Almeria).

Ara, aquell coixí primet s’ha convertit en un matalàs prou gruixut de cinc punts. El marge no és definitiu, ni de bon tros, i menys amb l’experiència al club de la temporada 2018-19 que va acabar amb un descens tant traumàtic com inesperat. En aquest sentit, recordant la primera etapa del Girona a la màxima categoria, aquest segon terç de Lliga que ha signat ara l’equip, amb 18 punts, és el tercer millor de la història. Només el supera el segon que va signar amb Pablo Machín a la banqueta (17-18) i el primer d’Eusebio Sacristán (18-19) en què l’equip va sumar 20 punts. En el primer exercici a Primera, el Girona sumava, després dels dos primers terços, 37 punts i tenia un matalàs gegant de 17 respecte al descens que marcava el Las Palmas amb 20. En l’exercici 18-19, amb Eusebio, el Girona tenia els mateixos punts que ara, 31, mentre que l’avantatge tampoc era gens petit:8 punts. Per dinàmica i sensacions, tothom espera un desenllaç diferent.