La resiliència del Girona, un factor que ho explica tot

Si per alguna cosa es caracteritza aquest Girona, és pel seu nivell de resiliència. L’equip de Míchel Sánchez pot presumir d’una dada que exemplifica a la perfecció el seu caràcter lluitador: és l’equip de Primera Divisió que més punts suma després d’anar perdent els partits. En total, els blanc-i-vermells han obtingut, gràcies a la seva perseverança i fe -a més d’un bon futbol-, 13 punts que tenen gust de glòria. En aquesta particular classificació els segueixen el Vila-real i el Madrid, que han sumat 11 i 10 punts respectivament.

Tot va començar a Mallorca, quan l’equip de Míchel va despertar a temps per rascar un empat salvador. De fet, la igualada és el denominador comú dels punts sumats pel Girona. Distribuïts en nou partits, els gironins acumulen set empats i dues victòries després d’haver estat amb un marcador provisional advers. Una qualitat que va bé tenir quan les coses no surten com desitgen.

En la jornada 4, doncs, Samu Saiz va donar el primer punt de personalitat al Girona en el desplaçament a Mallorca. L’equip local, aquell migdia, va avançar-se al minut 87 gràcies a Raíllo, que va aprofitar un embolic dels grossos a l’àrea. Quan tot semblava perdut, però, una genialitat de Samu va provocar que a Manu Vallejo li fessin un penal que el mitjapunta madrileny, avui a Turquia, va transformar en el 92’.

Continuem amb els empats i desplacem-nos a Montilivi, que en va viure dos de consecutius: contra el Cadis i l’Osasuna. En el primer, Stuani, amb un gol de penal en el minut dotze del descompte (ara és el que tenen els partits, que no s’acaben mai) va neutralitzar la diana d’Álex Fernández; contra els navarresos va ser David López qui va igualar el gol de Kike Barja.

El Girona com a trampolí mundial

La tarda al Bernabéu

Res comparable amb el puntàs al Santiago Bernabéu, esclar. Novament, l’uruguaià Stuani va transformar un penal en el tram final que va donar-li al Girona una alegria immensa. Encara en falten tres, d’empats. Dos van ser contra el mateix rival, precisament, el darrer contra el qual els de Míchel s’han enfrontat a la Lliga: el Rayo Vallecano. A Montilivi, en la reestrena del campionat després de l’aturada pel Mundial de Qatar, els madrilenys van avançar-se no una, sinó dues vegades gràcies a Camello i Isi. Dos penals encertats per Taty Castellanos i Samu Saiz van deixar les coses com estaven abans del xiulet inicial. A Vallecas, fa una setmana, el mateix Isi i Trejo van fer témer el pitjor; però ara el Girona compta amb el recurs de l’ucraïnès Tsygankov, que va salvar un punt amb un doblet. El partit que completa la col·lecció d’igualades és el derbi al RCDE Stadium. El Girona va començar guanyant, sí, però l’Espanyol va capgirar el resultat i es va situar 2-1 en els minuts finals. Yangel Herrera va aparèixer per silenciar l’estadi.

Remuntades completes

Tants d’empats, però, s’havien de complementar amb quelcom més satisfactori: les remuntades. Els gironins n’han viscut dues, a Elx i a Montilivi contra el Sevilla. Contra l’exequip de Machín, els gols de Castellanos i Iván Martín van apagar l’efecte que va provocar el gol de Lirola; davant els andalusos Stuani i Yangel Herrera van combatre el de Nianzou. Que mai falli aquesta actitud.

Subscriu-te per seguir llegint