L'impuls definitiu que ha de tranquil·litzar el Girona

L'equip de Míchel Sánchez no pot ni desviar-se de l'actitud mostrada en les últimes setmanes ni relaxar-se, malgrat que el visiti l'Elx, el darrer classificat · Borja García pot atrapar Granell com el futbolista blanc-i-vermell que més partits ha disputat en categories professionals

Borja García, durant un entrenament a Montilivi

Borja García, durant un entrenament a Montilivi / Girona FC/Nuri Marguí

Jordi Bofill

Jordi Bofill

A mitjan abril, el Girona pot deixar pràcticament lligada la continuïtat a Primera Divisió. Aquesta és la gran notícia, perquè una victòria en la visita de l'Elx a Montilivi (14 hores, Movistar LaLiga) asseguraria acabar la jornada entre els deu primers classificats, el gran objectiu de Míchel Sánchez. Està destinat a fer història, el madrileny. Però tant ell com la plantilla saben que no s'han d'escoltar els elogis que hagin pogut acumular en les darreres hores, després del valuós punt aconseguit a l'Spotify Camp Nou. Les paraules boniques, si de cas, a final de temporada. Perquè qui més qui menys encara duu al damunt el trauma de l'any d'Eusebio, quan la salvació era pràcticament segura. Les matemàtiques, ofeses perquè ningú no els feia cas, van decidir que els gironins tindrien una lliçó que tardarien a oblidar. Per això, ningú a Girona ha de fer volar coloms: el partit contra l'Elx no està guanyat per més que una plantilla que ha tingut fins a sis entrenadors en tot el que portem de temporada, no tingui pràcticament més estímuls que l'honor. Els gironins ho hauran de fer bé, però tenen a l'abast sumar tres punts més que confirmin el gran moment de joc pel qual passen i el tranquil·litzin per al calendari que queda. Sense anar més lluny, la setmana vinent visita Valladolid, que arribarà després de la seva victòria contra tot pronòstic a Vila-real. A Primera, aquest any, passen coses estranyes. I val més que el Girona segelli, com abans millor, la permanència.

Dempeus amb Borja García

Qui li havia de dir a Borja García quan va arribar a Montilivi, el 2015, que tindria la possibilitat de convertir-se en el futbolista blanc-i-vermell que més cops ha defensat l'escut en categories professionals. Borja és a un pas d'igualar el registre d'Àlex Granell, un capità per a l'eternitat, que va xifrar el rècord en 233 partits. Borja en duu 232 i després d'un període de set temporades és un dels dos futbolistes que ha format part dels dos ascensos a Primera. Com Juanpe, serà recordat per un llegat inesborrable.

El madrileny va ser substituït contra el Barça al descans, perquè juga amb una petita fractura des de fa setmanes. Una mostra més de compromís, esclar. No és l'únic futbolista amb molèsties, perquè Riquelme no va formar part del darrer entrenament i no se sap si podrà ajudar des de la gespa. Míchel, però, ha demostrat no tocar gaire allò que funciona i, en principi, recuperarà el mateix onze que l'afició ja comença a recitar de memòria, amb un únic dubte: o Iván Martín o Toni Villa. Tornarà Aleix a l'alineació i si Borja no és escollit, el dubte existent s'esvaeix.

Hi haurà quatre futbolistes que hauran d'anar amb compte, perquè acumulen quatre targetes grogues i si en veuen una més, per força hauran de descansar. Tres són defenses; ArnauBueno i David López. L'altre és Castellanos, a qui el públic de Montilivi voldrà mostrar-li la seva estima al minut nou, després d'esborrar-se les xarxes socials i sentir-se culpable per l'ocasió fallada dilluns davant Ter Stegen que hauria pogut suposar un triomf històric.

El Girona és el cinquè millor equip de la segona volta i el seu coixí respecte als llocs de descens l'ha establert, especialment, gràcies a les alegries que s'han viscut a Montilivi. Els blanc-i-vermells sumen 24 punts a l'estadi, amb un balanç de set victòries, tres empats i quatre derrotes. Un escenari que ningú no s'imaginava a principi de curs.

Machín, sense homenatge

Pablo Machín no podrà rebre tots els honors i continuarà sense visitar Montilivi, després d'haver-lo salvat d'aquell descens a Segona B que mai es va produir i que va canviar el curs de la història. El sorià va ser destituït i canviat per un argentí, Beccacece, que espera, com a mínim, implantar les bases de l'Elx que competirà a Segona Divisió l'any vinent. És la sisena sacsejada d'un col·lectiu que va començar la temporada amb Francisco Rodríguez, un vell conegut.

Amb el gironí Gumbau al mig del camp, liderant les últimes alenades de vida de l'equip, la principal sorpresa és la baixa d'última hora d'Edgar Badia, que serà pare. Beccacece alinearà Werner sota els tres pals en el qual no serà l'únic canvi: tampoc hi seran Fidel, sancionat, i Carmona, lesionat. S'especula que el recanvi del primer serà Lautaro i que la parella de Lucas Boyé en atac sortirà entre Nteka, ja recuperat, Pere Milla, el qual va marcar el maleït gol que va pispar l'ascens del 2020, o Collado, un jugador pretès per la direcció esportiva blanc-i-vermella. També està disponible Tete Morente.

En els únics partits amb Beccacece, tal com es va veure en l'etapa de Pablo Machín, l'Elx ha competit molt més bé del qual diu la classificació. Contra el Barça va aguantar força estona, abans de caure 0-4. Amb l'Osasuna anava guanyant fins al minut 71. Però el Girona no pot permetre's cap llicència ni cap concessió. Aquest també és un partit de Primera.

Subscriu-te per seguir llegint