Un dels rècords que separen Míchel de Pablo Machín

Comparar és complicat. I decidir qui és millor, encara ho és més. Tant Pablo Machín com Míchel Sánchez són dos dels entrenadors més rellevants de la història del Girona. Els dos tenen trajectòries brillants, a Montilivi: el sorià va marcar una era triomfal, arribant el 2014 per salvar l'equip de l'infern de la Segona B i marxant el 2018 per la porta gran, després de mantenir-lo amb solvència a l'elit en el debut del club a la categoria, del qual ell va signar el seu primer ascens; mentre que el madrileny va haver d'arreglar el desastre viscut amb Eusebio, que va perdre amb una facilitat immensa allò que havia costat dècades construir, recuperant la categoria a la primera i brillant amb autoritat en un segon any en què, com va fer Machín en el seu dia, es flirteja amb Europa.

Míchel s'ha fet un fart de repetir que és a Montilivi per fer història, posant la xifra dels 52 punts com a sostre principal, per superar els 51 que va signar Machín, que encara avui és l'entrenador que més cops ha guanyat des de la banqueta gironina en categories professionals: ho va fer 83 vegades en 189 partits. Míchel, que suma 47 punts i és a tan sols a 4 de la marca de Machín quan en falten 15 n'ha guanyat 39 de 85. Xifres impecables, es mirin com es mirin.

Els partits contra la Reial Societat, el Vila-real, el Celta, el Betis i l'Osasuna dictaran si el Girona de Míchel supera el Girona de Machín en puntuació a Primera. I és ben bé que ho té a l'abast, el madrileny, que avui a Anoeta, l'estadi on els blanc-i-vermells van aconseguir l'única permanència matemàtica que han assolit a l'elit (podria ser la segona a Sant Sebastià, que es convertiria en etern talismà), podria pispar-li un dels rècords que actualment els iguala: el de nombre de partits consecutius guanyant a la màxima categoria, amb tres.

Machín ho va fer dues vegades

La quarta victòria seguida a Primera es resisteix i això que amb Machín es va intentar dues vegades. Perquè el sorià va aconseguir dues sèries de tres en aquella temporada màgica, la 2017-18, en la qual tot (o gairebé) sortia bé. La primera va arribar entre les jornades 9 i 11, amb victòries contra el Deportivo (1-2, gols d'Aday Benítez i Portu), el Reial Madrid per Sant Narcís (2-1, Stuani i Portu) i el Llevant (1-2, Borja García i Stuani); la segona va ser entre la 26 i la 28, amb triomfs contra el Celta (1-0, Portu), el Vila-real (0-2, Stuani i Lozano) i el Deportivo (2-0, Stuani i Juanpe). Un empat a casa contra la Reial Societat d'Eusebio (1-1) i un 6-3 al Santiago Bernabéu van posar fi a les dues ratxes.

Eusebio, que com a molt va aconseguir dos cops dues victòries, no entra en una estadística en la qual Míchel pot assaltar el lloc més elevat si l'equip suma els tres punts a Anoeta i allarga una dinàmica que va començar gràcies al pòquer golejador del Taty Castellanos -que precisament avui no hi serà per una lesió- contra el Madrid (4-2), va continuar a Sevilla (0-2, Juanpe i Castellanos) i davant del Mallorca (2-1, Bernardo i Castellanos). Beneït debat entre Míchel i Machín que el que obté és col·locar al Girona en una posició de privilegi que es recordarà sempre.

Subscriu-te per seguir llegint