Encallats en el moment decisiu

Si el Reial Madrid no es deixa anar al Bernabéu contra l’Athletic Club i fa bons els pronòstics, el Girona es classificarà per la Conference League amb una victòria al Sadar contra l’Osasuna en la darrera jornada de Lliga. El conjunt gironí sembla haver-se abonat a les «finals» al mes de juny i després de tres temporades consecutives disputant play-offs d’ascens a Primera, diumenge l’equip lluitarà per una fita històrica i impensable a l’estiu passat com és accedir a competició europea. Un regal per als aficionats blanc-i-vermells que mentre somien veure el seu equip viatjar arreu d’Europa, veuen des de la distància, i ben tranquils, les patacades que hi ha per baix per mantenir la categoria. La derrota contra el Betis va evitar que l’escenari per diumenge fos més rodó per als de Míchel, que en cas d’haver empatat o guanyat, arribarien al Sadar depenent d’ells mateixos i fins i tot amb un punt en podrien haver fet prou. No serà així i, per ser a Europa, la victòria és imperiosa perquè el Betis va ser superior a un Girona, en paraules de Míchel, «planer». El tècnic va reconèixer al final del partit que no estava «gens content» amb la imatge de l’equip i que no li venien de gust celebracions. El madrileny és conscient que l’equip ha perdut aquella espurna que el va catapultar a la part alta ara fa un parell de mesos i no li agrada. En aquest sentit, els números no enganyen i diuen que el Girona és el segon pitjor equip del darrer mes amb només dos punts de dotze en els últims quatre partits. Només el Celta, amb un punt de dotze, empitjora els registres del Girona en aquest tram decisiu del curs.

El Girona va començar a alimentar el somni de la Conference League arran d’una ratxa de resultats iniciada en el derbi contra l’Espanyol (2-1) i que va tenir els punts àlgids de l’empat al Camp Nou (0-0) i de la gran victòria contra el Madrid (4-2). Sumar 16 de 21 punts va permetre el Girona respirar i segellar l’objectiu molt abans del previst i alhora obrir la porta a un repte nou i d’allò més engrescador. L’empat a Anoeta (2-2) i la dolorosa derrota contra el Vila-real (1-2) mantenien un bon caliu. També amb el punt a Vigo la flama estava ben viva però la imatge de l’equip ja va ser diferent. Diumenge passat, sí que es va veure un Betis molt superior a un Girona que, començar a anar amb la llengua a fora. La infermeria és ben plena -Juanpe no va acabar el partit per problemes al soli- i la temporada s’està fent llarga per a un Girona que, tot i això, guanyant al Sadar pot classificar-se per Europa. 

Tan sols el Celta (1 punt) signa pitjors números que el Girona aquest últim mes. Rayo i Athletic (3) i Almeria i Valladolid (4) tampoc poden llançar gaires coets. Per dalt, en canvi, el Vila-real i el Madrid han sumat nou punts mentre que l’Elx, confirmat el descens matemàtic, és el tercer millor amb vuit punts. Míchel, doncs, té feina aquesta setmana. Regenerar les il·lusions de la plantilla per convèncer-la que tenen a la mà jugar a Europa és el gran objectiu del tècnic. Recuperar lesionats, ja no depèn d’ell. Iván Martín, Santi BuenoArteroToni Villa i Kébé no seran segur a Pamplona.