Míchel rep un dels Premis de l’ADAC a la normalització lingüística

Fora de l’entorn de la pilota on, des de fa un parell de dècades es mou d’allò més bé tant a la gespa com a la banqueta, Míchel també ha demostrat des que va aterrar a Girona tenir un respecte absolut cap a la cultura catalana. En un acte de, com sempre diu, «normalitat», el madrileny va decidir llançar-se a aprendre català i començar a fer les conferències de premsa en la llengua de la ciutat. Això li ha generat alguna crítica però, sobretot, molts i molts elogis. Tant és així que ahir va ser guardonat en els 37ns premi de Normalització Lingüística i Cultural de l’ADAC que van tenir lloc ahir al vespre a l’Auditori Josep Irla de Girona. «Aprendre i parlar, malament, però parlar català no és significatiu, és fàcil per mi gràcies a l’educació que he rebut de la meva família i del meu barri», explicava. El madrileny va reconèixer estar sorprès per haver estat guardonat amb el premi. «Estic sorprès i també segur que hi ha molta més gent que jo que se’l mereix», indicava poc després que el presentessin amb un "tant de bo hi haguessin molts més Míchels".

Míchel sovint recorda que l’esforç que fa per aprendre la llengua és un «acte de normalitat» i que «tenir una ment oberta» li ha fet molt més fàcil llançar-s’hi. En aquest sentit, recordava que ha tingut «la sort» que el món del futbol i Vallecas li han permès «conèixer moltes cultures diferents». El tècnic també va recordar que la «força de la paraula és gran» alhora que confessava que «quan algú no fa res perquè jo entengui una cosa, em sap greu». Sigui com sigui, l’entrenador es va mostrar «molt agraït » de rebre un premi que també va ser per al Foment, com a entitat. «Comprendre la cultura catalana és bo per mi i per la meva família», recordava tot reiterant que «no» es mereixia cap reconeixement poc abans que el centenar d’assistents a l’auditori l’aplaudís d’allò més amb una llarga i sonora ovació.