UN RETORN DE PRIMERA

El 19 de juny del 2022 el Girona va tornar a primera. Després de 2 play-offs fallits, es va fer cert allò que "a la tercera va la vençuda" i l'equip blanc-i-vermell va tornar a la màxima categoria del futbol. A l'agost va iniciar l'aventura a la Lliga Santander amb l'únic objectiu de mantenir la categoria i consolidar el projecte a primera divisió, i gairebé deu mesos més tard no tan sols ha assolit l'objectiu si no que ha lluitat fins a l'última jornada per classificar-se per una competició europea per primera vegada en la seva història.

Ha estat una grandíssima temporada dels homes de Míchel, que han fet vibrar amb entusiasme Montilivi, i els números així ho avalen.

No hi ha cap dubte que el Girona ha fet una bona temporada, les sensacions que ens ha deixat així ens ho expliquen. Però què diuen les dades? Dels 38 partits de Lliga, el Girona té un balanç força positiu: 13 victòries, 10 empats i 15 derrotes, que sumen un total de 49 punts. Els de Míchel es van quedar a tan sols 2 punts de superar la màxima puntuació històrica de l'equip a primera, amb 51 punts, la temporada 2017-18 amb Pablo Machín a la banqueta.

Els gironins van completar una primera volta molt correcte, amb 5 victòries, 6 empats i 8 derrotes, tancant-la amb 21 punts. La millora a la segona volta va ser indubtable: 13 victòries, 4 empats i 7 derrotes, amb un total de 28 punts. Uns números que han permès al Girona anar força tranquil durant la majoria de la temporada

DE TOCAR FONS AL CEL D'EUROPA

Els problemes del Girona per aconseguir solidesa defensiva, van fer que l'equip firmés un inici de Lliga irregular. Després d'una derrota a l'Estadi dels Jocs Mediterranis a Almeria, a la jornada 10, el Girona va caure en la 18a posició, la que marca la zona de descens. Hi va estar durant dues jornades, que en empatar al Bernabéu, va escalar una posició.

Ja no hi tornaria a caure en tota la competició. Des d'aquell punt a Madrid, l'equip va ascendir a la classificació fins a situar-se a mitja taula, oscil·lant entre l'11a i la 12a posició. La bona dinàmica dels de Míchel es va veure compensada a l'últim tram de temporada, quan va tenir la plaça de Conference League a tocar -es va col·locar 7è durant dues jornades- i va estar lluitant per aquesta fita històrica fins a l'últim partit a Pamplona.

EL FORTÍ DE MONTILIVI

Un dels secrets de la gran temporada del Girona ha estat Montilivi. A l'estadi, l'equip ha aconseguit 33 punts dels 49 possibles, i ha deixat per a la història nits memorables com el 4-2 al reial Madrid, amb pòquer de gols de Taty Castellanos.

Aquestes bones xifres com a local han situat als de Míchel com a 8è millor local a la Lliga, i ha estat una de les claus de la salvació, ja que el 67% dels punts s'han aconseguit a casa. 10 victòries, 3 empats i 6 derrotes són un balanç més que positiu per un equip que tenia clar que per aconseguir els objectius, havia de tancar amb pany i clau la porteria de casa.

ELS HOMES DE MÍCHEL

No hi ha hagut un 11 clar i titularíssim durant la temporada. Míchel ha aprofitat la plantilla i fins i tot ha donat minuts a joves del filial. Però com tot entrenador, té jugadors gairebé 'intocables', fixos a l'onze titular cada cap de setmana.

El jugador més utilitzat per l'entrenador de Vallecas ha estat el defensa uruguaià Santi Bueno, amb 3.012 minuts en lliga i 32 partits completats. No gaire lluny queda Oriol Romeu, que ha estat a la gespa 2.952 minuts i ha completat 31 partits dels 33 que ha jugat. Els segueixen Arnau (2.738 minuts), Taty Castellanos (2.619 minuts) i Gazzaniga (2.520 minuts), que tot i no començar la temporada com a titular, ha encadenat 28 partits seguits sota els pals.

UNA MANTA DE GOLS

Fins a 58 vegades ha vist porteria el Girona durant aquesta lliga. 58 dianes que l'han posicionat com a 5è equip més golejador de la Lliga aquesta temporada, i a més, ha estat l'equip amb més golejadors: 19 jugadors del Girona han celebrat com a mínim un gol durant les 38 jornades de lliga.

El pitxitxi blanc-i-vermell ha estat Taty Castellanos, que amb 13 dianes (4 de les quals al Reial Madrid a Montilivi) s'ha situat com a 8è màxim golejador de la Lliga. El segueix Cristhian Stuani amb 9 dianes. L'uruguaià, tot i no disposar de tants minuts com altres temporades, té una relació especial amb el gol: seu va ser el primer gol de l'equip al seu retorn a Primera. No podia ser de cap altre forma. A una certa distància es troba Roro Riquelme, que amb 4 gols -de moltíssima qualitat- ha mostrat la seva gran tècnica.

UNA ASSIGNATURA PENDENT

Si ofensivament el Girona ha estat entre els 5 millors de la lliga, ofensivament no pot dir el mateix. El Girona és el 5è equip amb més gols encaixats: 55 gols en contra en 38 partits, que significa una mitjana d'1,44 gols per partit.

Míchel va iniciar la temporada donant continuïtat a Juan Carlos, el porter que havia donat l'ascens a l'equip la temporada passada. Però després d'algunes errades, va donar l'oportunitat a Gazzaniga. El porter argentí va respondre i fins i tot va tenir aturades importants i significatives.

MILLOR RATXA DE LA HISTÒRIA

El Girona va assolir aquesta temporada la seva millor ratxa sense perdre. L'inici de tot plegat va ser el 23 d'octubre a Montilivi, quan els de Míchel van empatar a 1 contra l'Osasuna. La jornada següent,van aconseguir un prestigiós empat al Bernabéu, que el va seguir una victòria a casa contra el Bilbao i la primera victòria lluny de casa, contra l'Elx per 1-2, l'últim partit abans de l'aturada pel mundial.

A finals de desembre es va reprendre la lliga, i el Girona va seguir encadenant partits sense perdre: Un empat a 2 contra el Rayo Vallecano, un altre al RCDE Stadium contra l'Espanyol i una victòria contra el Sevilla a Montilivi van sumar 7 partits sense perdre, un fet que no s'havia assolit mai a Primera.

La ratxa es va veure trencada a l'Estadi de la Ceràmica, al minut 100, per un penal que va transformar Parejo del Vila-real, en un partit en què Gazzaniga ja havia aturat una altra pena màxima.