«Petit fet particular, més o menys curiós, d’història o de la vida d’algú». Així defineix el mot «anècdota» el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Míchel, que qui sap si té el diccionari a alguna lleixa de casa seva, feia dies que qualificava així la situació del Girona a la classificació. Ahir però, va començar a canviar el discurs i a obrir, mínimament, l’aixeta per poder somiar. «No ens podem quedar que vam ser líders a la setena jornada. Serà una anècdota si no som capaços de donar-hi continuïtat». És a dir, lògicament, no vol que s’aturi la festa i confia que l’equip pugui allargar tant com pugui aquesta posició de privilegi que té a la Lliga.  Perquè sí, ahir el Girona podia posar-se líder i s’hi va posar. Sí, el mateix Girona que diumenge farà dos anys que ocupava llocs de descens a Segona B, ara comanda la Primera Divisió. El mateix Girona que fa tan sols setze anys rebia el Vila-joiosa o que, en fa vint, visitava Lorca Deportiva ara lidera la classificació de la màxima categoria. I no, no és cap somni no. És ben real. I si no, només ho han de comprovar a la pàgina 31 d’aquest diari. Si volen, també la poden retallar. L’ocasió bé que s’ho val. 

El futbol-art del Girona també va desembarcar ahir a Vila-real. Va caler esperar a la segona part i que els de la Plana fessin el 0-1 per fer que els de Míchel s’hi posessin. Quan ho van fer però, van tornar a meravellar per capgirar el resultat i perdonar la golejada (1-2) mentre els seguidors locals observaven bocabadats el joc dels gironins. Líders de Primera amb 19 punts de 21 possible, ara potser cal parlar ja no només del com, que és exquisit, sinó també del què. I és que aquest Girona ha tret el nas entre els grans amb un joc deliciós que li ha permès enfilar-se, ara sí, al primer lloc de taula. «Ja afluixaran» diuen alguns. Potser sí. O potser no. L’única realitat és que el Girona ara mateix s’ha de girar enrere per veure on són el Barça i un Madrid que dissabte ve a Montilivi en el que serà un duel per decidir -passi què passi demà en el Barça-Sevilla- qui surt líder de la vuitena jornada.

D’ambició no els en faltarà a aquest grup de jugadors, o més ben dit, artistes, per mirar de mantenir aquest ritme extraordinari de punts. Mentrestant la ciutat i la demarcació floten instal·lats en un somni del qual no es volen despertar. Alguns recorden que amb 19 punts «ja hi ha mitja salvació al sarró», mentre que el missatge de les generacions blanc-i-vermelles més joves és ben diferent. «Així va començar el Leicester», campió de la Premier League contra tot pronòstic el 2016 . Barra lliure a la il·lusió. És clar que sí, que somiar -encara- és de franc. 

Mentrestant, Xavi Agustí, Isidre Sala, Josep Gusó i tants altres blanc-i-vermells de cor que ja no hi són, presumeixen de Girona des d’allà on siguin. Demà, en La Nit de Xavi Agustí a l’auditori La Caixa de la plaça Poeta Marquina de la ciutat, una bona colla d’antics jugadors del club posaran en comú elogis mentre brinden per un Girona ben diferent del que els va tocar viure.