Mil i un al·licients per no fallar contra el cuer

Sobre el paper, si fem cas al que diu la classificació, avui no hi hauria d’haver color als Juegos del Mediterráneo, ara Power Horse Stadium. L’Almeria, cuer desnonat amb només cinc punts i cap victòria durant la primera volta de la Lliga, rep el colíder, un Girona que, amb quaranta-vuit punts, va com un coet a un ritme estratosfèric i no para de passar rivals per l’adreçador. Tant a Montilivi com, encara més, a fora de casa, on els de Míchel no coneixen la derrota: set victòries i dos empats, més tres victòries més a la Copa del Rei. El millor foraster de la Lliga, doncs, visita el pitjor equip de Primera. Ho fa, tanmateix, sense haver variat gens ni mica la manera de fer dels darrers temps. I és que a la pràctica, el Girona té més que coll avall que avui a Almeria li espera un partit d’allò més complicat. «No estem obligats a guanyar ni podem ser mai favorits en aquesta categoria. Estem obligats a fer un gran partit, a oferir el cent per cent i ser nosaltres mateixos. És l’únic que demano a l’equip», deia Míchel abans de sortir. Puntuar suposaria tornar, provisionalment, al lloc més alt de la classificació perquè el Madrid no juga aquesta jornada. El tècnic confia que les baixes continuïn sense notar-se. Avui, a banda de Toni Villa, Roca i Jastin, no hi seran dos centrals titulars com David López, sancionat i lesionat, i Èric Garcia, lesionat. La infermeria, això no obstant, s’ha buidat força aquesta setmana amb les altes de jugadors importants com Tsygankov, Herrera i Borja García, a més a més, d'Artero. 

Toca aprendre a conviure en la nova dimensió en què ha entrat l’equip i que el fa aparèixer en tots els mitjans de comunicació i el fa ser motiu de conversa a tota hora i a tot arreu. De moment, el Girona ho ha fet i, després de les vacances de Nadal, l’equip ha derrotat amb un final èpic l’Atlètic a Montilivi (4-3) i superat l’Elx a la Copa (0-2). Victòries, sobretot la primera contra els matalassers, que alimenten el somni europeu del Girona. Només això. Parem el carro, que de lluitar pel títol de Lliga, Míchel, no en vol sentir ni a parlar. «La nova exigència és molt gran, però no és la que té la gent. No podem pensar que la Lliga és el nostre objectiu», recordava. El que sí que és un objectiu clar ja des de la temporada passada és superar els 51 punts que va fer l’equip el curs 2017-18, fins ara la millor puntuació a Primera. Una victòria avui igualaria la xifra amb tota una volta per endavant. L’altra dada numèrica del partit d’avui és la que diu que si el Girona guanya haurà superat els punts que va fer tota la temporada passada (49). Increïble, però ben cert. 

Qui hauria dit quan la temporada passada el Girona es va clavar una nata important a Almeria, en una primera part que va fregar la indecència (3-2). La situació, un any després és ben diferent i l’equip hi arriba amb la moral pels núvols. Tant és així que ningú dubta d’un equip en què, fins ara, surti qui surti, juga com els àngels. En aquest sentit, contra l’Atlètic de Madrid, dos homes poc habituals com Valery i Pablo Torre van ser titulars amb nivell més que notable. Avui tenen números de repetir. L’absència d’Èric Garcia serà suplerta per Juanpe, que farà parella amb Blind a l’eix de la defensa. L’estat físic de Tsygankov determinarà si Couto actua de lateral o d’extrem per la banda dreta. Si fa de lateral, Savinho i Valery serien els extrems amb, en principi, Pablo Torre a la mitjapunta rere Dovbyk. La resta de posicions són pels intocables Miguel Gutiérrez, al lateral esquerre, i Aleix Garcia i Iván Martín, al mig del camp. Increïble, però ben cert. Els recuperats Herrera, Borja García i, qui sap si Tsygankov, elevaran el nivell d’una banqueta en què també hi haurà pòlvora amb Stuani i Portu. 

Mentrestant, l’Almeria arriba al partit amb l’aigua al coll. Els andalusos són uns dels pitjors cuers de la història i la salvació sembla una utopia. Tot i això, el club espera reforçar l’equip aquest mes per intentar el miracle. Mentrestant, al camp, Gaizka Garitano buscarà el primer triomf del curs. En els dos darrers partits a casa ha anat de poc: 0-0 contra Mallorca i Betis. El tècnic basc té les baixes d’Arnau Puigmal per lesió i de Mendes, Baba i Marciano, a la Copa d’Àfrica. L’alegria per a Garitano és el retorn de Luis Suárez i, possiblement també, de Melero.