Un penúltim pas per acostar encara més la Champions

Un resultat positiu del Girona aquest migdia al camp del Las Palmas deixaria a tocar el bitllet per a la Lliga de Campions

Míchel recupera Tsygankov i pot comptar amb Herrera i Couto per tallar la ratxa de cinc derrotes consecutives a fora

Couto, amb una bena al cap, perseguit per Miguel Gutiérrez durant l'entrenament d'ahir

Couto, amb una bena al cap, perseguit per Miguel Gutiérrez durant l'entrenament d'ahir / Nuri Marguí/Girona FC

Marc Brugués

Marc Brugués

Malgrat les cinc derrotes que encadena el Girona a domicili, ningú pateix per la classificació per la Lliga de Campions. La temporada és tan bona i el rendiment de l’equip a Montilivi (cinc victòries consecutives) excel·leix de tal manera que l’equip manté un coixí de deu punts d’avantatge a manca de divuit per jugar-se respecte a lAthletic Club, el cinquè. És qüestió de temps, doncs, que s’atrapi l’objectiu. Un objectiu de màxims i amb el qual ben pocs comptaven, però que, a mesura que ha anat avançant la temporada i l’equip ha anat passant pantalles, s’ha convertit en únic. Perquè parlar ara de salvació fa riure i fins i tot sembla una broma valorar que el Girona acabarà entre els deu primers amb la millor puntuació de la història. Europa sí que són paraules majors. Es va veure dissabte passat en la victòria contra el Cadis que va garantir la presència en una competició continental per primer cop. Era un petit objectiu que tothom donava per fet, però de vegades val la pena aturar-se i pensar-hi. Sí, el Girona jugarà a Europa la temporada que ve i, el més probable és que ho faci a Lliga de Campions, la màxima competició continental. 

El Girona ja albira la línia de meta final. A manca de sis etapes, la pregunta comença a ser quan serà el dia en què se certificarà matemàticament. Avui a las Palmas no pot ser, però en cas d’una victòria contra els canaris depenent dels resultats, podria certificar-se dissabte que ve contra el Barça a Montilivi. Però, anem a pams o, com diu Míchel, partit a partit. Primer, l’equip té avui el repte de posar fi a la versió esgarrifosa que ha ofert lluny de Montilivi els darrers mesos i l’han dut a caure al Bernabéu i (4-0), Bilbao (3-2), Palma (1-0), Getafe (1-0) i Metropolitano (3-1) consecutivament. Per intentar conquerir un estadi que prova prou, històricament, als gironins, Míchel recupera Tsygankov i també podrà comptar amb Herrera i Couto. Per contra, són baixa Stuani, Borja García i Juanpe, lesionats. Tampoc hi seran avui els joves Jastin Garcia i Carles Garrido que reforcen el filial en el partit contra l’Olot d’aquesta tarda. Difícilment Tsygankov i Herrera formaran d’entrada a l’onze. Això farà que Couto es mantingui a l’extrem dret i caldrà veure si Míchel reforça el mig del camp amb Solís o bé es decanta per un perfil més ofensiu com Portu o Torre i endarrereix Iván Martín. La resta de l’equip hauria de variar ben poc respecte al que va golejar el Cadis (4-1). 

Les cinc derrotes que encadena el Las Palmas poden ser un factor que beneficiï els de Míchel, sobretot si l’afició local comença a xiular i els nervis entren a les cames dels de Garcia Pimienta, que vénen de fer un dels pitjors partits de la temporada a Vigo (4-1). Això sí, l’estil de joc combinatiu i el perfil de jugadors del conjunt canari fan preveure un partit on al Girona, a diferència d’altres dies, li pugui costar dominar la possessió o tenir el pes del partit. És per això que Míchel avisava dijous que tocaria ser més directe i anar de cara a barraca en les transicions després de robar pilotes. És a dir, no encantar-se, perquè si el Las Palmas té la pilota, i sobretot, els seus jugadors tenen el dia, et pot marejar fins a clavar-te l’estocada. De qualitat no n’hi manca amb homes com Mármol, Coco, Moleiro, Fabio, Javi Muñoz o Sandro, entre altres. Garcia Pimienta recupera Marvin Park i Coco i només té la baixa per lesió de Julián Araújo.