Valery, un home rècord al Girona

Dels 64 futbolistes que han vestit la samarreta del Girona a Primera Divisió, tan sols vuit són gironins. I un d'ells, Valery Fernández Estrada, nascut a l'Escala l'any 1999, va convertir-se divendres a Vitòria en el gironí que més cops ha defensat l'escut blanc-i-vermell a l'elit. En concret, 67 vegades. Supera en aquesta llista Àlex Granell, amb 66 partits al seu currículum.

L'extrem, que a Montilivi n'ha viscut de tots colors, en va fer prou amb sis minuts més el descompte a Mendizorrotza per passar a la història. Va entrar per Savinho, tal com havia fet la jornada passada en el derbi català contra el Barça, un equip que també quedarà en la seva memòria perquè precisament en la primera volta a Montjuïc va marcar el seu primer gol a Primera. Va ser el provisional 1-3. Aquest any encara n'ha marcat un altre, en la gran victòria a l'estadi contra l'Atlètic de Madrid (4-3). Era el minut dos i ja havia fet el que havia volgut.

Aquesta és la sisena temporada de Valery al primer equip del Girona, amb qui va estrenar-se l'octubre del 2018, en un partit de Copa, esclar, davant l'Alabes a Mendizorrotza. Un estadi idíl·lic per a un futbolista marcat per la seva greu lesió de creuats l'estiu del 2019 i que sempre que ha tingut oportunitats, ha complert. En totes les competicions (Primera Divisió, Segona Divisió, Play-off d'ascens a Primera Divisió i Copa del Rei), Valery ha defensat el Girona 138 vegades.

La resta de gironins

Valery va superar el gran capità Àlex Granell, que a Primera va jugar els 66 partits esmentats. Encara en actiu al Lommel belga, el migcampista de Girona va estar-se set temporades a Montilivi i fins fa relativament poc, era el futbolista amb més partits de la història del club en categories professionals. Es va quedar amb 233, unes xifres dignes del jugadoràs que va ser.

Granell, al mig del camp, va fer parella amb el motoret de Sant Martí Vell, el mític Pere Pons, que es va quedar amb 65 partits a Primera, gràcies a aquelles dues primeres aventures a l'elit. Pons, per la seva implicació, tal com Granell, és un dels futbolistes més estimats per l'afició del Girona que, malgrat que hagin passat els anys, encara recorden l'impacte que els jugadors de la casa han deixat. No hi ha res com una persona que senti els colors. Pons, que juga a l'AEK Larnaca a Xipre, va formar part de la primera plantilla blanc-i-vermella set temporades i va jugar 210 partits. Granell i Pons són el novè i el desè futbolista en jugar més partits a l'elit amb el club.

Muniesa, el quart en discòrdia

El central lloretenc Marc Muniesa és el quart futbolista gironí que s'ha vestit més cops de curt amb el Girona a Primera. En total, 32 vegades, i amb prou feines va ser titular indiscutible en algun tram dels seus dos anys a Montilivi. Muniesa va ser un dels primers fitxatges que va fer el club en aquell primer estiu de noms diferents dels quals tothom estava acostumat. Però amb el descens a Segona, de la mateixa manera que el de Sant Martí Vell, va canviar d'aires. Muniesa va fitxar el mes de gener per l'Al-Shahania, de la segona divisió qatarí, amb qui va pujar a Primera recentment.

Per trobar el cinquè gironí, cal baixar més avall. Bastant més, perquè el salt és abismal. Parlem de Ricard Artero, el migcampista de la Bisbal d'Empordà, que ha jugat set partits a Primera. Aquest any, malauradament, encara no s'ha pogut estrenar després de lesionar-se en el tram final del curs passat a Balaídos i d'una sèrie de problemes. Amb el filial, en canvi, va disputar una estona abans de desaparèixer novament de les convocatòries. El març va ser operat del turmell esquerre i encara no té data de tornada.

D'Artero passem a Joel Roca, el davanter de Camprodon, que ha disputat cinc partits a Primera, abans de caure, com el seu company, en desgràcia. Roca, de divuit anys, va trencar-se els creuats després de protagonitzar estones interessants ja amb Míchel, el curs passat, però també ha viscut un any en blanc.

No ens oblidem de l'extrem de Figueres, ara cedit al Leganés, que s'està jugant l'ascens a Primera, Óscar Ureña, amb tres partits. Ureña pot presumir d'haver estat titular en el primer onze de Míchel Sánchez com a entrenador d'aquesta etapa màgica al Girona. Va ser a Segona Divisió, això sí, contra l'Amorebieta. Al'elit, el figuerenc també va ser partícip del primer dia del retorn a Mestalla, en la derrota contra el València de la temporada passada.

Tot i el disgust a Vitòria, el Girona continua tenint números de campió

De Tercera a Primera

Per acabar, el vuitè en discòrdia, però el primer per a molts per la seva hegemonia, ja que és l'únic futbolista de la història del club en haver jugat a Tercera, Segona B, Segona i Primera. Es tracta d'Eloi Amagat, que completa el trivot perfecte, amb Granell i Pons, del primer ascens a l'elit del 2017.

El gironí, ja retirat, va disputar dos partits a Primera Divisió amb la samarreta blanc-i-vermella. El primer contra el Leganés i el darrer contra el València. Tant de bo la llista de gironins s'ampliï aviat.

Subscriu-te per seguir llegint