La premsa francesa reconeix la mala sort del Girona en el debut a la Champions

La imatge del Girona a París no va ser la d'un novell a la Lliga de Campions. El desafortunat gol encaixat per Gazzaniga en el temps de descompte, que va impedir que els de Míchel rasquessin un empat que ja acaronaven amb la punta dels dits, no esborra el bon rendiment dels blanc-i-vermells, elogiats per Míchel, Luis Enrique i els mitjans de comunicació més importants del país. Aquest dijous, la capital francesa no s'ha llevat amb males paraules cap als "catalans", com els descriu, i del qual elogien la capacitat de supervivència.

L'Equipe titula en la seva portada un clar "Ouf, une boulette", amb una fotografia del porter argentí amb la boca oberta contemplant com la pilota s'acomoda al fons de la xarxa. Traduït, el "une boulette", vindria a dir que "quina cagada". Però no burlant-se'n, esclar. Diari de Girona ha preguntat a persones franceses el significat de l'essència d'aquesta expressió, i l'entenen com un lament per la mala sort que va tenir el '13' blanc-i-vermell i no com una ofensa.

A l'interior, en les tres pàgines dedicades exclusivament al PSG-Girona, destaquen dos trets diferencials: el baix rendiment local, "no és la mateixa història" -titula la crònica, comparant-ho amb l'any passat, en què els francesos van arribar a les semifinals-, i les virtuts visitants. "París se salva per un error monumental que durarà molt de temps", escriuen, valorant que abans de la relliscada, Gazzaniga havia fet "una actuació impecable". Descriu el plantejament de Míchel com a "intel·ligent", i també posa l'èmfasi en la caiguda física de la segona part, quan el PSG va començar a col·leccionar una ocasió rere l'altra. Fins que va aparèixer el miracle. En l'1x1 col·lectiu, la nota que se li dona al Girona és d'un 5,1, mentre que la del PSG és d'un 5,4.

Un pes de sobre

A la portada de Le Parisien es llegeix un "París pot respirar". Ningú no s'esperava la resiliència gironina, capaç de provocar una suor freda força intensa als 41.000 espectadors que poblaven les grades, més buides de l'habitual, perquè els ultres locals no van poder ocupar el seu lloc, deixant la seva zona corresponent al gol nord silenciosa, per uns incidents en el darrer partit de l'any passat.

"Per un forat de ratolí", recorden, comparant la situació amb la petita escletxa per la qual la pilota va colar-se entre les cames de Gazzaniga. Aquest error, per descomptat, es fa palès en totes les tertúlies i marca l'estrena del Girona a la Lliga de Campions. De fet, també recorden el famós error d'Arconada en la final de l'Eurocopa del 1984, en un xut de falta de Platini. Es va fer viral, el porter.

La premsa ataca fort el mal paper local, als quals acusa de falta d'espontaneïtat i llibertat, i com a nom propi visitant, sobresurt l'actuació de Ladislav Krejci, del qual opinen que va salvar més d'una ocasió clara, en especial un contraatac d'Ousmane Dembélé. Afegeixen que, per moments, el Girona va tractar d'igual a igual el PSG. Quin mèrit.

Per acabar, Le Figaro, l'únic mitjà que tracta al Girona com a un equip espanyol, especifica que "el suspens es decideix al final a favor del PSG". En les seves línies, diuen que els blanc-i-vermells van ser "dividits aquest estiu dels seus millors homes, després de sorprendre el país durant la temporada passada". Li tornen a caure pals als de Luis Enrique, dels quals creuen no van tenir "intensitat, agressivitat ni capacitat de risc". Novament, assenyalen Gazzaniga, de qui diuen que va "enfonsar" l'equip, tot i les aturades prèvies.

PSG-Girona: Cruel final a París per a un debut històric (1-0)

En general, la mirada cap al Girona en el seu debut a la Champions League és positiva, tractant-se d'un equip humil i petit que mai no havia tingut l'oportunitat de plantar-se en un escenari semblant i un context tan mediàtic. Els mitjans consideren que el PSG estava obligat a més, a escombrar literalment als de Míchel, dels quals valoren que no es deixessin trepitjar i aguantessin fins al final. Maleïda jugada, la que va impedir sumar un punt en una estrena preciosa.

Subscriu-te per seguir llegint