El repte de reconduir la relació entre els davanters del Girona i el gol

Un gol en els darrers tres-cents seixanta minuts i sis partits sense guanyar han instaurat una sensació de decepció a Montilivi. Ni el punt agònic salvat a Vila-real en l’afegit (2-2) ni la notable imatge oferta contra el Liverpool (0-1) ha evitat que l’equip hagi entrat en una fase de preocupació a tocar de les vacances de Nadal. És futbol sí, i la dinàmica es pot canviar amb una victòria divendres a l’estadi contra el Valladolid (21:00), tanmateix, ni la imatge ni el joc de l’equip convencen i tant Míchel com la direcció esportiva busquen una solució. Lesionats, fitxatges arribats a darrera hora, una pretemporada estranya...Són molts els arguments que poden explicar que el Girona no estigui més amunt a la taula i, sobretot, més a prop dels llocs europeus, l’objectiu que s’ha marcat el club enguany. La manca de gol n’és un altre. N’hi ha més. El que pesa més és la pressió que suposa venir d’un any superlatiu amb majúscules, en què l’equip va excel·lir per acabar entrant a Europa. I és clar, és tan recent que les comparacions són inevitables i, per força, el Girona 24-25 hi surt perdent sempre. 

A partir d’aquí, anem als números. A quelcom tan simple com els gols, la salsa del futbol. Al Girona li costa Déu i ajuda fer gol. Ni Miovski, ni Abel Ruiz i, encara menys Danjuma convencen ni han demostrat, almenys fins ara, poder ser la referència ofensiva de l’equip. Tant és així, que és Cristhian Stuani el màxim golejador de l’equip a la Lliga amb quatre gols. El macedoni i el valencià n’han fet dos mentre que el neerlandès encara s’ha d’estrenar, com Portu. En total a la Lliga, el Girona ha marcat 23 gols. No és una xifra dolenta, no, tenint en compte que s’han disputat tan sols disset jornades. De fet, és el setè equip més golejador de Primera només superat per Barça (50), Madrid (37), Atlètic (31), Vila-real (28), Athletic (27) i Celta (25). Aprofundint en l’anàlisi s’observa que l’equip de Míchel és el que té més golejadors diferents de tota la Lliga. Un total de tretze futbolistes blanc-i-vermells han vist porteria fins ara. La dada està molt bé però, significa alhora que el gol està molt repartit i, per tant, que els que n’han de fer no en fan prous. 

Fem trampes i mirem enrere un any. Llavors, a les portes de Nadal, el Xuixo Mecànic o el SúperGirona era líder en solitari amb 44 punts i havia marcat 41 gols. Gairebé el doble. Centrem-nos en els davanters. Artem Dovbyk en duia deu, Savinho quatre, Stuani set i Portu dos. Vint-i-cinc en total. És a dir, els davanters de la temporada passada havien fet més gols (25) que tot el Girona actual després de disset jornades (23). Una dada impactant, sens dubte. 

Amb Miovski lesionat fins al febrer, Abel Ruiz amb ben poca presència ofensiva i Danjuma desconnectat, el Girona té un problema a dalt. Stuani sempre hi és sí, però si l’objectiu ha de ser mirar a Europa i intentar agafar una plaça de Conference League o Europa League, el club s’hauria de plantejar reforçar la davantera. Que ho fa? Segur. Fitxarà? Això ja no està tan clar. El director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, va assegurar al setembre que el club s’havia guardat una partida econòmica per si calia reforçar l’equip al gener. A més a més, hi ha fitxes lliures a la plantilla. Per tant, es pot fitxar. Una altra cosa és trobar una peça que encaixi econòmicament i esportivament i encertar-la.